Mai no he entès massa bé perquè les bandes punk que més coses tenen a dir, ho expressen d'una manera tant difícil de comprendre. Es també el cas d'aquesta banda colombiana: polikarpa y sus viciosas, amb un ritme endiablat i unes lletres en acer que ... hom ha de fer un esforç considerable per entendre. En aquesta entrevista amb Andrea Restrepo (guitarra i líder), Paola Loaiza (bateria, veu líder), Sandra Rojas (baix, veu líder), se'ls entén tot!
6 comentaris:
Una gran banda,si senyor.Però em sorpren que t´estranyi entendre poc el que diuen,entre altres coses per què aquí casa hi ha uns quants exemples:Antidogmatikss , L´Odi Social,o els mateixos Monstruación.
Aviam, que tinc com el sentiment de que qui s'ha fet mal entendre sóc jo ;D
El que volia dir és que, hi ha penya com l'Evaristo Páramos (i tants altres com ell, per exemple l'Alfredo de Monstruación.) que canten amb bandes que sonen clar (perquè en saben!), i arriben a vocalitzar i a cantar tant ràpid com volen perquè la penya arriba a entendre'ls. No me passa el mateix (i me consta que no sóc l'únic) amb moltes bandes de hardcore on la veu del lider (diguem-li així) es perd entre el soroll (diguem-li així)que fa la banda.
I me sap greu per les bandes que crec que tenen més coses a dir. Perquè, pel que fa a les altres (que, de todo hay en la viña del señor), doncs no tinc el sentiment de perdre'm res. Agafant els teus exemples, no puc sinó admirar que puguis entendre la lletra del tema que has enganxat dels Antidogmatikss o el de L´Odi Social: les meves audiometries deuen estar a anys lluny de les teves. Tornant a Monstruación, la meva opinió és que la banda sap tocar i que l'Alfredo entra en la descripció que't feia de l'Evaristo, té una veu clara, vocalitza i l'entenc.
Però en fi, en això, com en la compra de calculadores robades, tot és qüestió de gustos. I jo no he fet res d'altre que expressar el meu. Ja saps que jo soc molt més 'punk rock' que 'hardcore' i que mai no ens hem discutit per això.
Una altra cosa seria que t'agradés en Joe Jackson i que ballessis com una groupie als seus concerts. Però hom ha de perdonar tantes coses en la vida, que ja no en ve d'una ...
No,no...si just els exemples els posava per què jo tampoc entenc el que diuen.A veure,ho sé per què tenia les lletres a ma (en el seu dia,clar),però d´entendre-ho,ni papa.O sigui que no pateixis per les audiometries,que ja fa una bona pila d´anys que a les revisions em detecten "hiperacusia grave en oído izquierdo",potser des de cert concert al bar Smith de Cornellà.
..tinc un disc de Joe Jackson.Això sí,no m´agrada ballar
.
Sé que està lleig de dir-ho. Però saber que tu tampoc enganxes res del que diuen els Antidogmatikss o L´odi social, m'ha canviat la vida.
Gairebé tant com saber que tens un disc de Joe Jackson per casa. En fi, no passa res. Com diu en Sinfu quan parlem d'en Doc, ningú és perfecte. T'he de confessar que jo també tinc un vinil dels Jackson 5 que corre per casa: ABC, de quan en Michael Jackson era negre. Me'l va regalar pel meu aniversari una amiga de la meva mare i només el vaig posar una vegada. Acabo de veure que a Amazon el venen per 50 US$, el que me fa pensar que pel meu vell àlbum podria traure un xic més de pasta cas de trobar un col·leccionista. Quan arribi el dia, miraré de traure el màxim de pasta que pugui i et convido a dinar, ok?
Publica un comentari a l'entrada