|
El passat 02.10, un article de eldiario.es (1) presentava l'organització d'un acte de homenatge als combatents alemanys que van lluitar a la Guerra d'Espanya. L'acte va tenir lloc al Parc del Poble, al barri de Friedrichshain, on hi ha un monument del 1968 creat per Fritz Cremer en homenatge als voluntaris alemanys que van lluitar a les Brigades Internacionals (la majoria van desaparèixer als camps de concentració nazi després de la caiguda de França).
Un article que val la pena llegir i on podràs comprovar un cop més que la commemoració del 80è aniversari d'aquella guerra ha quedat ignorat per una actualitat política absolutament prescindible. Gairebé tant ignorat com la inauguració el passat 22 d'octubre del 2016 d'un monument en honor de les Brigades Internacionals a l'estació de Paris Austerlitz (2). O el projecte A train to Spain (3), dedicat a la memòria dels voluntaris escandinaus que fa 80 anys van anar a Espanya a lluitar contra el feixisme. Tampoc he vist res sobre la mort de Stan Hilton, últim supervivent britànic de Brigades Internacionals que'ns va deixar als 98 anys d'edat el passat 21 octubre a Austràlia (4). O sobre Josep Almudéver, valencià nascut a França, l'últim brigadista conegut que queda amb vida (5).
En tot cas, la majoria dels mitjans de comunicació espanyols (5) segueixen ignorant aquest passat (i ja coneixem el que diu el refrany), m'agradaria recomanar-te un molt bon reportatge dirigit per Patrick Rotman: La tragédie des Brigades Internationales, que Arte-TV va difondre el passat 25.10.2016 i que pots veure al site de la cadena o en aquest enllaç a youtube.
Tractant-se d'un país que ha estat constantment donant la brasa amb els seus films sobre la guerra i la postguerra, imagino que aquest silenci podria ser difícil de interpretar ... Pel que fa al bàndol dels que van guanyar la guerra, entenc el seu silenci. I si et mires el reportatge també entendràs el silenci dels altres, car comprovaràs que totes les barbaritats que van veure els brigadistes amb els estalinistes (6) i la marginació que van patir al seu retorn, no van crear les condicions ideals per lluitar per implantar un règim d'aquest tipus a casa seva. Tampoc el grup dels russos -malgrat la propaganda, un dels més minoritaris (7)- va tenir un retorn feliç, car fou purgat gairebé totalment al seu retorn a la URSS pel règim de Stalin.
Just per acabar, recordar que el govern de Felipe González va acordar la nacionalitat espanyola als vells brigadistes que no tinguessin nacionalitat pròpia o que renunciessin a la seva nacionalitat. I que més tard, el govern de Zapatero els va autoritzar a adquirir la nacionalitat espanyola sense estar obligats a renunciar a la seva pròpia nacionalitat. Una manera com una altra d'agrair aquells que ho van deixar tot, fins i tot la seva vida, per venir a Espanya a lluitar contra el feixisme.
Un article que val la pena llegir i on podràs comprovar un cop més que la commemoració del 80è aniversari d'aquella guerra ha quedat ignorat per una actualitat política absolutament prescindible. Gairebé tant ignorat com la inauguració el passat 22 d'octubre del 2016 d'un monument en honor de les Brigades Internacionals a l'estació de Paris Austerlitz (2). O el projecte A train to Spain (3), dedicat a la memòria dels voluntaris escandinaus que fa 80 anys van anar a Espanya a lluitar contra el feixisme. Tampoc he vist res sobre la mort de Stan Hilton, últim supervivent britànic de Brigades Internacionals que'ns va deixar als 98 anys d'edat el passat 21 octubre a Austràlia (4). O sobre Josep Almudéver, valencià nascut a França, l'últim brigadista conegut que queda amb vida (5).
En tot cas, la majoria dels mitjans de comunicació espanyols (5) segueixen ignorant aquest passat (i ja coneixem el que diu el refrany), m'agradaria recomanar-te un molt bon reportatge dirigit per Patrick Rotman: La tragédie des Brigades Internationales, que Arte-TV va difondre el passat 25.10.2016 i que pots veure al site de la cadena o en aquest enllaç a youtube.
Tractant-se d'un país que ha estat constantment donant la brasa amb els seus films sobre la guerra i la postguerra, imagino que aquest silenci podria ser difícil de interpretar ... Pel que fa al bàndol dels que van guanyar la guerra, entenc el seu silenci. I si et mires el reportatge també entendràs el silenci dels altres, car comprovaràs que totes les barbaritats que van veure els brigadistes amb els estalinistes (6) i la marginació que van patir al seu retorn, no van crear les condicions ideals per lluitar per implantar un règim d'aquest tipus a casa seva. Tampoc el grup dels russos -malgrat la propaganda, un dels més minoritaris (7)- va tenir un retorn feliç, car fou purgat gairebé totalment al seu retorn a la URSS pel règim de Stalin.
Just per acabar, recordar que el govern de Felipe González va acordar la nacionalitat espanyola als vells brigadistes que no tinguessin nacionalitat pròpia o que renunciessin a la seva nacionalitat. I que més tard, el govern de Zapatero els va autoritzar a adquirir la nacionalitat espanyola sense estar obligats a renunciar a la seva pròpia nacionalitat. Una manera com una altra d'agrair aquells que ho van deixar tot, fins i tot la seva vida, per venir a Espanya a lluitar contra el feixisme.
- Berlín recuerda a las Brigadas Internacionales, eldiario.es, 02.10.2016
- París: inauguración del monumento a las Brigadas Internacionales, brigadasinternacionales.org, 22.10.2016
- A train to Spain, veure també Scandinavian 'Train to Spain' a les pàgines de international-brigades.org.uk
- No és el cas, per exemple, de eldiario.es
- Death of last British veteran of Spanish Civil War, brigadasinternacionales.org, 22.10.2016
- Wikipedia: Brigades internationales: Crimes et répression contre les trotskistes et les anarchistes
- Wikipedia: Brigades internationales: Origines des brigadistes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada