Crec que el moment ha arribat de corregir una gran injustícia i reconèixer que, si en Sinfu ha estat capaç de sortir de casa en cotxe i, enllà que els déus l'hagin volgut portar, ser capaç de tornar-hi sense perdre's, és perquè va ser un dels alumnes aventajadillos d'aquella gran geògrafa irlandesa que'ns donava classes de cartografia. Les seves classes oficials, tant com les privades, van donar a en Sinfu els instruments necessaris per a orientar-se -fins i tot de nit, sortint del pub!- en un medi hostil com el de la xarxa de carreteres de la República d'Irlanda.
I si et costa de creure, sàpigues que el tema de la senyalització de les carreteres d'Irlanda té dedicada una pàgina a wikipedia: Road signs in Ireland que introdueix així la seva interpretació:
I si et costa de creure, sàpigues que el tema de la senyalització de les carreteres d'Irlanda té dedicada una pàgina a wikipedia: Road signs in Ireland que introdueix així la seva interpretació:
(...) Els senyals de tràfic a la República d'Irlanda són diferents de la majoria dels senyals utilitzats en altres parts d'Europa. La senyalització direccional és similar a la del Regne Unit, però és bilingüe i les distàncies són en quilòmetres. La senyalització de perill o els senyals d'advertència utilitzen el disseny de diamant groc que s'usa als Estats Units, Canadà, Austràlia i altres països anglofons, però en cap altre lloc d'Europa (...) A Irlanda del Nord la senyalització s'ajusta a la usada a la resta del Regne Unit: per exemple, el límit de velocitat s'expressa en milles per hora i les distàncies també es mostren en milles.I a sobre condueixen per l'esquerra! En fi, segueix llegint wikipedia, val la pena fer-ho si finalment decideixes acceptar la invitació que va fer en Sinfu a tots els geògrafs de la UAB i llogar un mini-bus amb els col·legues per passar un parell de setmanes de B and B a casa seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada