Com que el Geògraf Solitari fa vacances però no descansa, l'altre dia passejant per Tarraco va descobrir un dels secrets millor guardats per en Roy...pel que sembla, pensant en el futur, quan es jubili, ha decidit invertir uns calerons i ha diversificat els seus negocis a Catalunya. Quan el GS va entrar a la botiga,(hi havia més banderes que a l'ONU, una senyora que, casualment estava bevent cazalla (pel que sembla el negoci l'hi porta la sogra) el va rebre com si hagués estat un client de tota la vida. Després d'uns gotets de cazalla, la dona va començar a parlar i a dir meravelles del seu jove, que casualment viu a Helvècia. Després de comprar un vestit nou, el GS es disposava a marxar, moment en que va veure uns catàlegs promocionant una casa al Pirineu. La de la cazalla li va explicar que si volia hi podia anar de franc, que tot i que el seu jove es una mica garrepa i li paga pocs francs al mes, a la casa no hi anava ningú i que per tenir-la buida ell la podria utilitzar. Ja ho sabeu, si aneu a la recerca de testimonis, o voleu anar a buscar bolets ja teniu casa. Tot aquest temps i no ha dit mai res!
dimarts, 2 de març del 2010
dilluns, 1 de març del 2010
En aquesta vida tot acaba per saber-se ...
Molt demanar "que hay de lo mio?". Molt angoixar al pobre Pierre ,fent-li creure que treballes servint birres a un pub homo per pagar-te els vicis i ... avui, quan m'he assabentat de la veritat ... My God, com has pogut amagar-nos una cosa aixi! Es que no m'ho creia, de veritat. He hagut de demanar-li a la propietària de les Pompes Fúnebres que hi ha al davant del teu negoci i m'ho ha explicat tot. Tot, entens el què vol dir tot? Doncs tot.
Que, mentre ens feies creure que no sabies netejar el peix, estaves seguint cursos per cuinar el fugu. Que vas obrir un restaurant a Sants i vas enredar als gitanos fent-los creure que el fugu era un menjar típic del llunyà Líban d'on venies. I que amb la pasta que els vas aixecar, te'n vas anar a Llívia, i et vas pagar un curs de pizzeria acrobàtica a Can Fabian Martin. Que després te'n vas anar a Itàlia i vas obrir una cadena de pizzeries, fent creure als italians que erets nebot del capo de la Camorra. Que després les vas hipotecar totes i, sense fer-li conèixer el seu estat financer, li vas vendre la cadena a un tal Tolorino. Que amb la pasta que li havies aixecat al Tolorino ,i el munt de milions que ja tenies d'abans, te'n vas anar a Lausana i vas obrir una pizzeria-tapadera, amb les penques de donar al negoci el teu nom. Quina desil·lusió, My God, quina desil·lusió.
¿Qué hay de lo mio?
Sí sí, vosaltres foteu conya, però tinc l'impressió que si no reclamem ( o allò de "quién no llora no mama...") en Pierre no mourà un dit per res ni per ningú... això és el que ens podria passar (en un univers paral.lel) a tots tres....
divendres, 26 de febrer del 2010
Feliç aniversari, Hands !
Va, que per una vegada que me'n recordo ... Que tinguis un molt feliç dia d'aniversari, Hands. Una abraçada molt forta i molts records i petons a totes les teves dones !!!
dijous, 25 de febrer del 2010
I jo que les tenia preparades...
Pel que sembla al pub on em guanyo les garrofes no tenim Schneider Weisse, però si que tenim la que surt a la foto...i he anat demanant caixes i caixes per si veníeu, sobre tot pel Pierre, que jo sé que li van aquest tipus de birra....... que hi farem!
dimecres, 24 de febrer del 2010
dilluns, 22 de febrer del 2010
Raquetes de neu - Les Paccots (Alps de Fribourg)
Sortida amb raquetes de neu amb uns amics a Les Paccots (Fribourg), a 35 km de casa. Gairebé a mig camí de Lausana a Gruyères, per aquells que hagin anat a ficar-se una fondue entre pit i esquena. Doncs res, que'ns ho vam passar super bé: feia un bon dia i la neu estava en pols després de la nevada del dia anterior (ideal per les raquetes). Una nevada que, us deixo evaluar pel 4x4 o el tractor coberts de neu o l'alçada de la neu al parking. En particular s'ho va passar molt bé Lluïsa, que dos dies després se'n va anar a fer una sortida nocturna de raquetes amb la seva amiga Alèxia.
Bé, siguem sincers i diguem que no tot va estar tant bé. La Schneider Weisse que'm vaig demanar al bar estava calenta. Us ho podeu imaginar? Estava calenta! No havia més que deixar-la fora perquè estigués fresqueta i estava calenta. Nchst! En fi, deixant de banda aquest petit detall me va semblar bona de collons després de la caminada.
diumenge, 21 de febrer del 2010
Tots som africans...
Pel que sembla companys, tots som africans. El meu regal nadalenc aquest any va ser el meu anàlisi genètic, i ves per on pel costat de la meva mare...som descendents dels darrers pobladors europeus, els que van portar l'agricultura. I per part del meu pare, som de l'anomenat clan I (subgrup woden, segons Brian Sykes), pel que sembla molt relacionats amb l'expansió de la cultura megalítica (qui m'ho havia de dir). I vosaltres, en sabeu res dels vostres ancestres? ......
dissabte, 20 de febrer del 2010
Africans
Com que sembla que alguns seguidors de l'Athlétic Club de Bilbao s'han passat a "la roja" els dirigents de San Mamés han iniciat una campanya de captació de joves promeses i de seguidors al Congo. Les primeres classes de preparació van força bé. Quins temps aquells en que d'africans només n'hi havia a la Gran Via....
divendres, 19 de febrer del 2010
Etarras detenidos en Girona posan en Facebook con la camiseta de España
... En la instantánea, tomada junto a una tienda de deportes, se les ve junto a otra persona que también lleva puesta 'la Roja'. En otro comentario sobre la misma fotografía otro joven afirma: "No lo esperaba esto de vosotros" (20 minutos.es)
... les noves generacions de membres d’ETA estan formades per joves sense preparació que compaginen la lluita armada amb la festa als carnavals de Sitges, que faciliten el treball de rastreig de la policia mantenint comptes en xarxes socials com Facebook i que creuen la frontera en trens sotmesos als controls habituals de la policia a la recerca d’immigrants il·legals (El Periodico 19/2/2010, Edició Impresa La lluita contra el terrorisme, L'evolució).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)