dimecres, 4 d’agost del 2010

Bienvenida Ms Obama


Val a dir que passen els dies i els anys i hi ha coses que mai no canvien....A Marbella ja ho tenen tot preparat per l'arribada de la dona "més" poderosa del planeta i es freguen les mans. Han contractat toreros, bailaoras, falleres, Manolo Escobar, Los Morancos, l'encarregat del Filiprim, vaja, la creme de la creme per amenitzar unes vacances inoblidables a tan distingida senyora. L'únic artista que s'ha resistit, per motius d'agenda és aquest, tot i que potser els hi envia un vídeo.

diumenge, 1 d’agost del 2010

La tribu de los gorrones ...

Entre dos rocas feroces, era un indio de la temida tribu de los Gorrones. Un día entró en un saloon y vió a Michael, un agresivo cow-boy de origen escocés, conocido de todos por su mal carácter y su falta de generosidad.  Como Entre dos rocas feroces era un bravo entre los guerreros de su tribu, decidió medirse a este nuevo desafío. Michael estaba sentado en la barra cuando el indio le preguntó :
- Hey, Michael, me llamo Entre dos rocas feroces, ¿sabes dónde está Thomas?
Michael, molesto, respondió:
- ¿Qué Thomas?
A lo que el indio, mirando al barman, respondió:
- Un whisky, gracias.
Pasaron unos días y Michael volvió al saloon mosqueado por la tomadura de pelo del indio. Estaba tranquilo en la barra, cuando de pronto vió acercarse el indio:
- Hey, Michael, no te molestes, hombre. Te voy a contar una historia: Iba yo cabalgando por las Rocosas, y de pronto me atacó un búfalo y me hirió en "to los bebes"
Michael, asombrado por la rara manera de acabar la frase, preguntó:
- ¿Bebes? ¿Qué bebes?
El indio, mirando al barman, respondió:
- Gracias, Michael. Un vodka, por favor.
Michael, estaba enfurecido. Decidió que aquel sucio indio no volvería a tomarle el pelo nunca más. Así que lo esperó al día siguiente en el saloon, con ánimo de cargárselo. Llegó el indio y Michael le pegó tres tiros y lo dejó muerto en el suelo. "Nunca más un indio volvería a sacarle los dineros", se dijo Michael orgulloso.
No entendía porqué la población estaba muerta de miedo. Y porqué muchos, temerosos de la venganza de los indios, cogieron sus cosas y pusieron pies en polvorosa. El no era un cobarde y se enfrentaría a ellos. Pasaron tres días. Michael está en el saloon disfrutando de su whisky cuando llegó un ejercito de miles de guerreros de la tribu de Entre dos rocas feroces. El jefe bajó del caballo, entró en el saloon y preguntó:
- ¿Quién ha matado a Entre dos rocas feroces?
Michael respondió abiertamente echando pecho:
- Yo, he sido yo.
El jefe lo miró incrédulo y le preguntó:
- ¿Tú? ¿Tú solo?
Michael respondió altivo:
Sí, yo solo!
El indio, mirando al barman, respondió:
Gracias, Michael. Para mi y mis bravos, que sea con leche

Com sortir de la crisi ...

Me sembla que era en José Mari qui tenia una idea sobre com sortir de la crisi, no? Creieu que tenia alguna cosa a veure amb el dibuix d'en Forges?
O potser es tractava d'augmentar la productivitat d'en Fernàndez?

Felicitats, Sinfu !!!

Si, amics.Divendres va ser l'aniversari d'en Sinfu i cap de vosaltres se'n va recordar. Cap de vosaltres li va regalar ... què se jo? un pernil, un mortadelo, una caixa de Moritz o 47 kg de sal. Cap de vosaltres es va recordar del seu aniversari. A mi m'ho va haver de recordar ahir mentre vídeo-xatejàvem. Sense recança, companys! Fem junts un homenatge a aquest català universal. Aquest home que ha travessat oceans defenent amb convicció les seves idees i no cedint mai a la tentació lubrica del munt de admiradores que sempre li han corregut al darrera (ahir, sense anar més lluny, mentre xatejàvem, en tenia una estirada al sofà que s'endevinava al darrera de la webcam). Si, camarades, en Sinfu obria els ulls (bé, es diu que, vist lo vist, va decidir de seguir dormint uns  dies més) un dimarts del 30 de Juliol de 1963. Una temperatura agradable, que no va passar dels 29°C i un cel amenaçant xàfecs (aviam, que ningú aprofiti ara per extrapolar, eh?). Cent anys després del naixement de Henry Ford, 16 anys després del naixement d'en  Arnold Schwarzenegger i 15 de Jean Reno. El mateix dia que naixien Lisa Kudrow, però també el protagonista d'un dels films que més li ha costat de comprendre: Laurence Fishburne. El mateix dia en que la princesa Margarita feia donació del seu vestit de novia (dissenyat per Norman Hartnell) a l'exposició permanent del museu de Londres (pàgina 32 de successos de l'ABC del dia del seu naixement). Si el dia abans, a Gandesa, s'havia celebrat el dia de la província de Tarragona, per recordar el XXV aniversari de la Batalla de l'Ebre, el 30 de juliol es van enregistrar dues explosions a Madrid: una a la Direcció General de Seguretat i l'altra a la Casa Sindical (ETA no actuava encara, qui seria?: El atentado es significativo por el lugar en que se produjo y por su indudable conexión con los frustrados planes de crear en el extranjero una visión errónea de la normalidad y buen orden en que se desenvuelve la vida española). Moltes felicitats i per molts anys, Sinfu. Que hagis pogut trobar en la dona que tenies estirada al sofà de darrera de l'ordinador tota la companyia que no t'hem pogut donar la tripulació d'El Flint.

dissabte, 31 de juliol del 2010

MANEL & MANEL

De tota manera, mirant els detalls de la foto, l'horari no semblaria tan intempestiu...
dijous, 10 de juny de 2010, 18:32:52

divendres, 30 de juliol del 2010

Western TV Series



Western TV Series inoblidables. Ooops! Se m'havia oblidat la preferida d'en Hands. I és que, d'alguna manera, en Hands, la tia Emma i les nenes, ens recordaran sempre a l'entranyable família Ingalls. Una que a mi m'encantava era The Yellow Rose. Com sempre esteu pensant en el mateix, en particular en Doc, segur que creureu que era per la Cybill Shepherd ... I no. Era el tema de la sèrie, que m'agrada un horror.

dijous, 29 de juliol del 2010

serà per una altra vegada, company!


Señor, concédeme la serenidad para aceptar lo que no puedo cambiar, y el valor para cambiar lo que sí puedo. Y concédeme también la sabiduría saber hacer la diferencia.

dimarts, 27 de juliol del 2010

Valor y ...¡Al toro!

Finalment demà el Parlament de Catalunya decidirà (si els diputats així ho volen i si al de-censor del pueblu i al tribunal Konsstitussiunal no ho impedeixen) que l'anomenada "Fiesta Nazional" sigui abolida en aquesta comunitat (i no de veïns) de l'altrament anomenada Pell de Brau. Davant la possibilitat que els nostres diputats i diputades decideixin alguna cosa que valgui la pena després de 30 anys el Geògraf Solitari només els vol desitjar que no tinguin por i que s'apliquin aquella màxima que diu: "Valor y...¡Al toro!


dijous, 22 de juliol del 2010

Quatre gats, però quin soroll que fem ...

No, modèstia a part. Es que avui he tornat a llençar al buscador del google imatges una recerca dels mots catalans universals i, quan veig que som més famosos de lluny que l'Artur Mas, me demano sinó hauríem de crear un moviment ciutadà de masses que portés al parlament els nostres nobles ideals. Clar que, la veritat sigui dita, quan llenço una recerca dels mots geograf solitari ... el resultat, tot i ser aclaparador et fa tornar-te molt més humil. Vull dir que, vas passant pàgines i vas veient imatges de personatges que ... en fi, punxa a l'enllaç i ja m'ho diràs.

Sense València, no hi ha independència ...

En fi, és la meva opinió respecte a la sèrie de referèndums que s'han portat a terme sobre el tema de la independència. Que entenc que el poble del Principat (o el de La Seu d'Urgell) té el dret democràtic de decidir sobre el seu futur. Només suggereixo que el referèndum per l'independència no es faci en nom de Catalunya si es deixa els
altres països penjats per la seva decisió. Crec sincerament que l'independència del Principat avui, seria la mort de la resta del país demà.