| En fi, és la meva opinió respecte a la sèrie de referèndums que s'han portat a terme sobre el tema de la independència. Que entenc que el poble del Principat (o el de La Seu d'Urgell) té el dret democràtic de decidir sobre el seu futur. Només suggereixo que el referèndum per l'independència no es faci en nom de Catalunya si es deixa els |
altres països penjats per la seva decisió. Crec sincerament que l'independència del Principat avui, seria la mort de la resta del país demà.
11 comentaris:
xiquet, totalment d'acord amb la teua postura... i si teniu una miqueta de temps aquesta vesprada mireu-vos eixe vídeo..http://www.youtube.com/watch?v=qTqna40Xhas&feature=related
M'he vist els quatre vídeos, Sinfu. I la qüestió que sempre me poso és: qui va ser l'imbècil a qui se li va ocórrer de ficar el rètol de Catalunya quan entres al Principat des del País Valencià, la Franja de Ponent o la Catalunya Nord? Vull dir que, prefereixo identificar els imbècils de casa nostra, abans de buscar-ne a casa dels altres.
jo li proposaria a en Hands que viu a la prop d'un dels rètols que ho investigui i que si troba al culpable li envii la mota negra...
No sé,si la cosa ja és complicada aquí,imagineu-ho amb el pp copant tots els llocs de poder del país valencià.I el fotut és per que,en teoria,el poble així ho ha volgut.Es deixa de banda la resta de països?o pot ser aquests haurien de moure fitxa en un o altre sentit?si és que volen more fitxa,clar.
M'agradaria poder dir que el jovent valencià està fent tot el que no han fet els seus pares (no avergonyir-se de parlar en valencià ja és èpic en si). Respecte als pares que, si la repressió va ser dura a altres parts dels Països, les fosses de València demostren que els fatxes no van ser tendres amb ells tampoc. I que es van lliurar els que es van lliurar a València ciutat, i els altres amb la por al cos durant generacions. També m'agradaria poder dir que no hi ha mal que cent anys duri. Ara bé, sabent el que vindrà a casa nostra després del govern del tripartit, ja no estic tant segur. Tanmateix, el que si que tinc clar és que l'eventual independència del Principat no seria sinó la victòria definitiva dels de sempre i acabaria no solament amb l'unitat de la llengua, sinó fins i tot la del poble. Personalment, m'agradaria més pensar en una Europa federal, on totes les cultures es poguessin desenvolupar lliurament, que en uns Països sense nom (Obrint Pas dixit) trencats per sempre. Dit això, segueixo tenint ganes d'enganxar a l'imbècil que va ficar els panells de Catalunya als límits del Principat i el nom de TV3, Televisió de Catalunya, a la tele de Barcelona (per no dir la tele d'algunes classes socials de Barcelona!)
Jo no sé si té a massa a veure amb el tema,però quan vas de cara a la frontera amb França,tots els cartells de l´autopista,ja des de Barcelona,t´indiquen "França".Quan vens de França cap aquí no hi ha ni un sol cartell que indiqui Espagne,únicament et diuen els km que falten per arribar a Barcellone.Curiós,no?
I en el cas de la llengua al País Valencià,un cop més és a la capital on el castellà està aparcant al valencià.Als pobles es continúa parlant valencià,si més no als que hi ha per aquí la vora.De fet hi ha una forma de parla comuna que s´extén per l´Ebre,El Matarranya,Els Ports i el Maestrat que ja sabeu que són comarques de confluència de València,Aragó i Catalunya (Prop de Fredes es troba el Tossal dels tres Reïs),Ja ho diu Quico El Cèlio:"les mateixes Oliveres,els mateixos Garrofers"
Això que has dit és una cosa que sempre me treu de polleguera. La passió dels espanyols (i de més catalans del que pensem) per fotre la Catalunya Nord fora del país. Sembla si com dir "França" quedi més fi i més exòtic quan hi vas. Clar que, també podria ser que, com els que han guardat més la llengua i les tradicions son els gitanos de Perpinyà ...
I sobre València, clar que si, el problema és sobretot a València ciutat. Però done'ls-hi temps. Que van començar amb les traïcions del Madrid dels seus amors i un dia els passarà com als de BCN quan visiten les comarques ... Vull dir que arribarà un moment que ningú els podrà veure (si no és ja el cas!). I després ens sortiran amb les mateixes teories a 2€ d'en Duende, que justificava no parlar un mot en català (bé, quan anava a vendre a la Xene, llavors si) dient que tenia més coses en comú amb la penya de Marsella que amb la de Reus. I que per això només parlava espanyol. M'hauria agradat conèixer els seus milers d'amics de Marsella per saber que'n pensaven de la teoria ...
Del sud, d´allà on la terra mor, d´allà on la calor, no em deixa veure el sol.
Sóc del sud i el meu caminar, s´ha fet tant complicat, que ja no veig el nord.
Del sud, la terra dels enganys, la terra d´amargors que sempre assequen plors.
Sóc del sud, país que ja no hi és, que s´amaga del temps, dens el cor de la gent.
Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món, soc del sud del record, d´uns països sense nom.
Sóc del sud dels sentiments, Sóc del sud de les arrels, sóc del sud i porte als ulls, llàgrimes de lluita i futur.
Un gran tema,sí senyor.
Si, millor que d'altres. Mare meva!
Publica un comentari a l'entrada