Un lector de 24 Heures ha publicat una carta al director en la que, mencionant un estudi de Matthias Huss: 100-year glacier mass changes in the Swiss Alps linked to the Atlantic Multidecadal Oscillation, ha sostingut l'idea de que el retrocés dels glaciars no està solament lligat a l'acció antròpica (veure també l'article del 08.06.2010 publicat a 24 Heures sobre el mateix estudi). I, per fer-ho, ha mencionat un llibre d'Elysée Reclus: La Terre - Description des phénomènes de la vie du globe (Hachette, Paris, 1868, 2 vols.). Segons l'autor de la carta al director, al tom II (pp. 255-260), Elysée precisava que: De 1865 à 1869, en quatre années, les deux glaciers de la vallée du Grindelwad ont reculé, l’un de 594, l’autre de 378 mètres. C’est vers l’an 1600 qu’ils atteignirent leur plus grand développement; en 1750, ils avaient leurs plus faibles limites connues. (…) Les oscillations de ce fleuve de glace (ndlr: le glacier de Vernagt, massif de l’Oetzthal en Autriche) sont connues depuis près de trois siècles, et la chronique qui les mentionne pour la première fois, en 1599, ajoute que «ces va-et-vient sont «l’habitude naturelle» du glacier. (p. 259). Just per acabar i deixar la porta oberta a les vostres eventuals intervencions, no deixeu de consultar la biografia del vell Elysée a anarchopedia.org). I encara una altra nota, l'imatge del post correspon al glaciar del Aletsch, el més gran dels Alps, amb més de 23 km el 2001.
31 comentaris:
i jo que pensava que tot era culpa del Doc per anar a buscar testimonis i alterar la temperatura de les glaceres....
Sedimentaris, Sinfu. Testimonis Sedimentaris! Ara bé, el que pugui fer ell per alterar la temperatura del gel ... Mira, jo, en aquestes coses millor que no m'hi fiqui. Prefereixo que tots seguiu pensant que és vegetarià.
Possiblement les glaceres venen a ser com els deltes:coses vives que es mouen i canvien de forma.Directa o indirectament,en alguns casos,l´acció antròpica el que fa és accelerar els processos,tant de creixement com de retrocés.
Jo, és que me vaig caure de cul llegint lo dels 600 m de recul en quatre anys. Doncs si, ja que'n parles, salvant les distàncies, ve a ser el mateix que amb els deltes.
Doncs vist el seu silenci al voltant d'aquest tema, jo crec que'n Doc deu estar en plan farrera pel Pirineu. En fi, dic jo ...
Si jo volia dir testimonis sedimentaris of course! i és clar, el doc no es pot connectar perque a la Vall Farrera no hi ha ordinyadors....quina vida de sacrificis, pobre doc...
Pobre Doc?si he vist que és el presentador del curs!suposo que no serà com un presentador de la tv(ja sabeu que actualment la cosa va més de presentadores),però s´hi pot semblar.
No se us pot deixar sols, eh? A la meva última intervenció, del 28/05/2010 a les 6:19 vaig dir textualment: "Definitivament, no se us pot amagar res...
Avui mateix, però, tindreu una altra versió del meu llarg silenci, que sortosament ja s'ha acabat (temporalment, com sempre, fins a la propera emmerdada)"
Es veu que la propera emmerdada va arribar just abans que fes pública aquesta altra versió del meu llarg silenci...
Total i resumint-ho molt, la crònica d'aquests mesos és:
1) 27/05/2010: finalització de la tesi que he dirigit a la Raquel, que porta el bonic i curt títol "Estudi interdisciplinari de l’evolució del límit superior del bosc durant el període holocènic a la zona de Plaus de Boldís-Montarenyo, Pirineu central català. Pedoantracologia, palinologia, carbons sedimentaris i fonts documentals" (sí, hi ha qui diu que més que un títol és un resum)
2) 13-15/06/2010: col·loqui sobre pedoantracologia a Aix-en-Provence
3) 21/06/2010: defensa de la tesi per part de la Raquel
4) 3-4/07/2010: curs sobre pautes i eines per comprendre i interpretar el paisatge actual pirinenc a Boí
5) 5-11/07/2010: congrés sobre paleobotánica y palinologia a Budapest
6) 12-16/07/2010: aquest curs de Farrera (que val molt la pena, mal m'està el dir-ho)
Per cert, el Lluís, un amic taxista de Barruera em va explicar que el soci d'Intersport Manel&Manel viu i treballa a Barcelona i només puja alguns caps de setmana a controlar el negoci...
Què vols que't digui? Jo no m'acabo de creure que siguis capaç de dir el títol de la tesi sense respirar. També, que me preocupa les paraulotes que t'has d'inventar per dir coses tant senzilles com l'analisi dei carboni di legna. Trobo també que, lo de ficar-te ulleres i deixar-te la barba per anar a Budapest fent-te passar per un expert en l'estudi del pol·len i les espores, és una de les coses més baixes que se't coneixen. Ara bé, deixar-nos anar tota aquesta llista de congressos, cursos i seminaris i no explicar-nos res de la farra que us vau muntar quan li van donar el doctorat a la Raquel, això ja és inadmissible (gairebé tant com no dir-nos la veritat de el que realment vas anar a fer a Budapest)
El que jo deia: no se us pot amagar res...
ja,ja,ja...benvingut de nou,Doc.
Si,si...benvingut,però ara ens n´hauries de fer cinc cèntims sobre la pròxima tesi a dirigir.Per què suposo que després de tants anys amb la pedoantracologia i la Raquel ara t´haurà quedat com un buit...Clar que superar el títol de la tesi de la Raquel ha d´ésser difícil de collons,no?
Al lloro, col·legues! Com sé que esteu impacients per llegir-la, podeu trobar la tesi en aquest enllaç. Naturalment, hi ha altres tesis on l'autora ha hagut de trencar-se la mà treballant, però me sembla que encara no estan publicades. En tot cas, sobre el tema de la propera tesi, tinc una primícia. El seu títol és: "L'evolució de la biota terrestre gràcies a l'anàlisi paleogràfic de la frontera entre el devonià i el silurià: el cas dels primers amfibis a Toloriu". On l'autor, sota de la direcció científica d'en Doc, analitzarà el paquet de calcària negra nodular intercalada entre les capes de pissarra negra d'un gruix de 20 a 30 m. Aquesta tesi, estarà finançada per la "Fundació Antoni F. per la recerca d'aparells electrònics destinats al càlcul de les modelitzacions circulars". I també per l'associació "Amical Vito Genovese per la promoció de la democràcia acadèmica". Els ajuts de la fundació "Manuel de Miró" no estan assegurats, car el director va haver d'absentar-se en el moment de la signatura i està desaparegut des de llavors. Sobre el doctorant, dir que es tracta d'un xicot que, casualment, està emparentat amb la família del director de les dues fundacions que sostenen econòmicament la tesi.
Per cert, crec que us emocionarà llegir aquest enllaç. Jo només conec un tio que vagi del mateix pal. Però viu a Cork.
pedoan...què???? Pierre, no podeu buscar noms més fàcils? després de tants dies, no se t'acut res millor? bé, sabent que estàs ocupat i content en tinc prou...quan ens em de beure?
Ja has descobert el meu facebook? és que ets el què ni hi ha!
Al final Batty en Doc et contractarà només per a posar títol a les tesis que dirigeix.Clar que no sé si això dona pasta.
I ves-te preparant per a tornar a sentir aquella famosa màxima d´en Doc:"És que no se us pot amagar res!"
Poca feina per a en Batty, doncs: l'anterior a aquesta es va defensar l'any 2004 (Albert Pèlachs: "Deu mil anys de geohistòria ambiental al Pirineu Central Català. Aplicacions de tècniques paleogeogràfiques per a l’estudi del territori i el paisatge a la Coma de Burg i a la Vallferrera"). I la primera de totes, amb títol més discret, és de l'any 2002 (Jordi Nadal: "Evolució del paisatge de la muntanya mitjana mediterrània") i no es tracta d'una direcció real, sinó que la vaig heretar, ja acabada, del marquès de Miró quan es va jubilar.
Com podeu veure, he anat millorant amb els títols. Pel que fa a la propera direcció, si es manté aquesta progressió aritmètica, podria ser l'any 2020 (2002+2=2004+6=2010+10=2020) o fins i tot l'anny 2028 (2002+2=2004+6=2010+18=2028)... De manera que tinc moltes possibilitats de no dirigir-ne mai cap més...
Contestant el Sinfu: no sé quan ens beurem tu i jo, però confio que abans d'un mes ens haurem bist (=participi de beure) amb en Hands: l'Assumpta i jo passarem tres meravellosos dies a l'Hotel del Port de Sant Carles de la Ràpita (del 17 al 20 d'agost).
Creus que us podrem venir a visitar a les Salines (o a on sigui), Israel?
Va, no us fiqueu més amb en Doc. Que això de ser profe és molt més arriscat del que sembla. Ara bé (que vol dir moro) si haguessis demanat, jo t'hauria recomanat l'Aparthotel de La Ràpita, home. Nchst!
Vaja,quina sorpresa!!!Doncs m´enganxareu en plena collita (això vol dir unes 14 hores diàries de feina),però clar que podeu venir les salines,i ja miraré d´escapar-me una tarda.
Home, Hands. No siguis així. Digues-li que, mentre treballes, ell pot quedar-se amb la tia Emma miran els moixons.
Aviam, Doc. Que entre l'independència, els braus i la família Ingalls, se m'havia passat lo del Manel. Que deies que, a principis del mes juliol, en Lluís, un amic taxista de Barruera et va explicar que el soci d'Intersport Manel&Manel viu i treballa a Barcelona i només puja alguns caps de setmana a controlar el negoci .... Precisem!
1.- En Lluís aquest no serà aquell tio que'ns donava la brasa als Cursos d'Estiu a La Seu dient-nos que ell era del Pirineu perquè la seva dona era de Barruera, oi?
2.- Es un amic de veritat o és una manera de tenir rebaixa quan viatges en taxi com els ministres?
3.- Ja que hi erets, perquè no haver passat per la botiga i veure si et feien rebaixa en algun article?
Per parts, com diu la llevadora:
1, el Lluís el vaig conèixer fent un viatge fora d'horari i em va trobar la cartera que havia perdut a la barrera d'entrada del parc... i quan me la va tornar es va negar en rodó a acceptar-me cap mena de compensació.
2, És veritat que no és una amistat d'aquelles profundes (com ara la nostra, que ja poden passar mesos sense dir-vos res i encara m'accepteu quan hi torno), però el cert és que quan ens trobem (sempre a Boí o al parc nacional, tot s'ha de dir), als dos ens alegra molt veure'ns.
3, Tot i que cada vegada que passo per Barruera m'hi fixo, encara no he trobat mai la botiga oberta, però la culpa és meva pels horaris que gasto. Com que no sé adjuntar una foto aquí, us la faré arribar d'una altra manera. Tanmateix, no estic segur que tingui ganes de xerrar amb el Manel, la veritat és que li recordo la cara, però de conversa cap ni una. Res en contra d'ell, però tampoc a favor i, menys encara, ganes de demanar-li cap descompte...
Mira, perdona que t'ho digui ara. I ho faig amb tot el carinyo del mon. Però ets un rancuniós, Doc. A tu el que't passa és que sempre hem parlat tant bé de les truites que feia i de les plantes que li cuidava la seva mare que, com no vas provar-ho mai, no li has perdonat. Però sinó era culpa d'ell que no t'agradessin ni el futbol, ni les plantes, ni la filla de l'Elvira, tio! En fi, de la filla de l'Elvira (ni del vermut de barril) no diré més, no sigui que'n Long John ens surti ara por alusiones.
A quien proceda: ¿Cualas alusiones?. Os aviso de que esto lo acaba de leer Esther y me habeis puesto en un serio aprieto. Lo peor de todo es que he recibido una buena bronca y una manta para dormir en el sofá y yo no sé quien es la hija de la Elvira
Home Long,crec que qualsevol membre de la tripulació té el deure de saber quí és la filla de l´Elvira.I de fet tú ho saps...però no recordes.Hi havia una bodega al carrer Alloza,just a baix d´on vivia en Manel(l´ex de Mary Igor)i que atenia al nom de "Bodega Elvira" i,clar,tenia una filla diguem-ne una mica espectacular.Pos eso.
Si, home. La bodega de l'Elvira. Un lloc de tolerància total on els vells que jugaven al domino es barrejaven amb els heavis del barri ... i algun que altre punk que també es deixava caure XDD. I com oblidar el seu famós vermut de bota! Malauradament, ara és un local banal en el que me sembla que participa algú de la teva família. Va, home, no dissimulis que ja saps on és: just al davant del local d'Esquerra Republicana. I la filla de l'Elvira ... En fi, aquí s'ha de reconèixer que sobre dones i colors, cadascú té el seu gust. Vull dir que jo la veia com una mena de Twiggy de Nou Barris. Però en Manel, i dos altres que jo me sé, perdien l'oremus cada cop que la veien. Després hi havia el novio que venia a buscar-la amb Porsche i la maruja de la seva mare, tota orgullosa, ens demanava si no la veiem guapa.
ºes que hi ha mala llet en aquest món...ara que jo que tu no em queixaria massa, perque al sofà encara s'hi està bé, millor que al balcó...
Però, Sinfu. Digue'ns qui i el què t'han pogut fer a tu al balcó i ens encarreguem immediatament de la Vengansa !!!
Tornant a la "Bodega Elvira", a la filla de la propietària, en Manel (l´ex de Mary Igor), en Long John (l'in de la castanheira do Tenes) i la seva amnèsia ... però, sobretot, al Carrer Alloza, m'agradaria compartir amb vosaltres una curiositat.
Publica un comentari a l'entrada