Mira, Sinfu. Jo estic totalment d'acord amb l'Iñaki Gabilondo i encara més amb en Xavier Rubert de Ventós a l'interviu del vídeo precedent. A força de creure que som nosaltres qui tenim un problema amb Espanya, i de deixar-los jugar a ells de psicòlegs, acabaran tancant-nos a un hospital mental ... amb raó. Sincerament, què ha d'anar a fotre aquesta penya a La Mancha, a parlar-lis de Catalunya? Quin egocentrisme és el d'aquests catalans que de creure que als altres els importa una merda els seus problemes d'identitat. Necessiten tant de sentir-se acollits i estimats? Doncs que es dediquin a fer alguna cosa que els canvii de veritat la vida als manxecs. No sé, una varietat vegetal que necessiti molt de sol i molt poca aigua, uns nutrients pobres i una comercialització de somni. Un sistema energètic eficient basat en l'energia solar ... què se jo! Però, per l'amor de 10, que's deixin de collonades. I si tant preocupats estan per fer-se estimar, potser que s'aturin uns quilometres abans i discuteixin amb els valencians. O que potser no n'han de fotre res del que'n pensin sobre Catalunya? Clar, com que parlen la mateixa llengua, no té gràcia, oi?
Jo també penso que en Gabilondo i sobretot en Rubert de Ventós la claven. Em va sorprendre que algú tingui aquesta capacitat de massoquisme tan gran com els pamplines del vídeo...
Es que no sé si és masoquisme, egocentrisme o arrogància pura, Sinfu. Es que parlen de la penya de La Manxa com si es tractés d'una tribu perduda de l'Amazones a la que s'ha d'evangelitzar. Aquesta és una, l'altra ... és que son gilipolles perduts, vaja. Vull dir que han anat a escollir com a títol del documental un mot intraduïble per definició, venent l'idea que es tracta d'obrir un diàleg. Com pots obrir un diàleg sobre la base d'un mot que no ets capaç de traduir?
4 comentaris:
Mira, Sinfu. Jo estic totalment d'acord amb l'Iñaki Gabilondo i encara més amb en Xavier Rubert de Ventós a l'interviu del vídeo precedent. A força de creure que som nosaltres qui tenim un problema amb Espanya, i de deixar-los jugar a ells de psicòlegs, acabaran tancant-nos a un hospital mental ... amb raó. Sincerament, què ha d'anar a fotre aquesta penya a La Mancha, a parlar-lis de Catalunya? Quin egocentrisme és el d'aquests catalans que de creure que als altres els importa una merda els seus problemes d'identitat. Necessiten tant de sentir-se acollits i estimats? Doncs que es dediquin a fer alguna cosa que els canvii de veritat la vida als manxecs. No sé, una varietat vegetal que necessiti molt de sol i molt poca aigua, uns nutrients pobres i una comercialització de somni. Un sistema energètic eficient basat en l'energia solar ... què se jo! Però, per l'amor de 10, que's deixin de collonades. I si tant preocupats estan per fer-se estimar, potser que s'aturin uns quilometres abans i discuteixin amb els valencians. O que potser no n'han de fotre res del que'n pensin sobre Catalunya? Clar, com que parlen la mateixa llengua, no té gràcia, oi?
Jo també penso que en Gabilondo i sobretot en Rubert de Ventós la claven. Em va sorprendre que algú tingui aquesta capacitat de massoquisme tan gran com els pamplines del vídeo...
Es que no sé si és masoquisme, egocentrisme o arrogància pura, Sinfu. Es que parlen de la penya de La Manxa com si es tractés d'una tribu perduda de l'Amazones a la que s'ha d'evangelitzar. Aquesta és una, l'altra ... és que son gilipolles perduts, vaja. Vull dir que han anat a escollir com a títol del documental un mot intraduïble per definició, venent l'idea que es tracta d'obrir un diàleg. Com pots obrir un diàleg sobre la base d'un mot que no ets capaç de traduir?
A més, deixem-nos de hòsties. Aquí, el problema, és que hi ha uns nacionalismes que no son democràtics i que discriminen l'espanyol. Menys mal que els líders del nacionalisme que no ho és, tenen un to de distinció personal.
Publica un comentari a l'entrada