Es la meva opinió personal, i val el que val. Jo crec que si no ens posem les bones qüestions, no obtindrem mai les bones respostes. I la bona qüestió, per a mi, és si el nostre país es troba en decadència. Francament, crec que si. Quan s'ha deixat de mirar què és el que es fa de més important al mon: en art, en recerca, en tecnologia ... en tantes coses. Quan la penya no va al lloc més avançat del planeta amb l'idea de tornar a casa i posar a disposició del país tot el que ha après. O quan ho fa, i els de casa no n'han de fotre res d'altre que fer-li comprendre que foti el camp el més ràpidament possible. Quan la competició amb una vila de mig pel com Madrid, o un país de segona com Espanya, focalitza totes les energies ... Ho sento, però això no té res a veure ni amb la burgesia que va construir l'Eixample, l'hospital de Sant Pau, el Liceu i tantes altres coses. Amb la Barcelona de Gaudi, Cases, Miró, Dalí, Picasso. Amb la capital dels moviments obrers revolucionaris que van enlluernar el mon. Què hem d'anar a fer les Espanyes a convèncer ningú? Què hem d'anar a La Mancha a convèncer a ningú? Sense cap menyspreu a ningú, el que aquest fotut país ha de fer és mirar-se en el mirall del que es fa de més avançat al mon i tirar del carro. I la penya de les Espanyes i de La Mancha no esperarà a que ningú vingui a explicar-lis res. Ja vindran ells a saber ... si volen, que tampoc estan obligats a res. I per això s'ha de començar a ser el que va ser. Fills d'empresaris que començaven per escombrar la fàbrica com aprenents abans de dirigir l'empresa. Ficar la pasta que calgui en la formació de professions industrials (no penso necessàriament en la metal.lurgia, sinó en màquines de precisió, biotecnologia, etc). Un sistema bancari que estigui més interessat en el progrés del país que en competir amb altres bancs i caixes autonòmiques i esdeveniments esportius. Un moviment obrer que es preocupi menys del que passa a Moncloa i més de crear una justícia distributiva que afavoreixi el consum i amb ell l'economia (no la del totxo, of course). Si no se és culturalment independent i s'adopta com a propi el pitjor de les Espanyes ... quin sentit té plantejar-se cap autogovern, fins i tot l'independència? I aquí entro a sac. Com és que en Prat de la Riba i la seva Mancomunitat van arribar a fer tant amb tant poc i que tota aquesta colla d'incompetents no arribi a fer gairebé res amb tant?
Si, aquesta és l'altra. Aviam si ara resultarà que un dia ens diran que som aborígens australians i haurem de sortir dos milions de persones al carrer per deixar clar que no ho som (tot i respectar-los com persones humanes que son, és clar). Això i muntar una expedició a Argamasilla de Alba, per explicar-li molt correctament a l'alcalde que, a les Homilies d'Organyà, no es fa cap al·lusió als aborígens australians.
I aquest vídeo? Us sembla que també pot il·lustrar el debat? Clar que, aquest també, deu n'hi do. En fi, que me sembla que el genocidi de Ruanda (recordeu l'escalfament del personal per la ràdio) va començar més o menys aixi.
4 comentaris:
Es la meva opinió personal, i val el que val. Jo crec que si no ens posem les bones qüestions, no obtindrem mai les bones respostes. I la bona qüestió, per a mi, és si el nostre país es troba en decadència. Francament, crec que si. Quan s'ha deixat de mirar què és el que es fa de més important al mon: en art, en recerca, en tecnologia ... en tantes coses. Quan la penya no va al lloc més avançat del planeta amb l'idea de tornar a casa i posar a disposició del país tot el que ha après. O quan ho fa, i els de casa no n'han de fotre res d'altre que fer-li comprendre que foti el camp el més ràpidament possible. Quan la competició amb una vila de mig pel com Madrid, o un país de segona com Espanya, focalitza totes les energies ... Ho sento, però això no té res a veure ni amb la burgesia que va construir l'Eixample, l'hospital de Sant Pau, el Liceu i tantes altres coses. Amb la Barcelona de Gaudi, Cases, Miró, Dalí, Picasso. Amb la capital dels moviments obrers revolucionaris que van enlluernar el mon. Què hem d'anar a fer les Espanyes a convèncer ningú? Què hem d'anar a La Mancha a convèncer a ningú? Sense cap menyspreu a ningú, el que aquest fotut país ha de fer és mirar-se en el mirall del que es fa de més avançat al mon i tirar del carro. I la penya de les Espanyes i de La Mancha no esperarà a que ningú vingui a explicar-lis res. Ja vindran ells a saber ... si volen, que tampoc estan obligats a res. I per això s'ha de començar a ser el que va ser. Fills d'empresaris que començaven per escombrar la fàbrica com aprenents abans de dirigir l'empresa. Ficar la pasta que calgui en la formació de professions industrials (no penso necessàriament en la metal.lurgia, sinó en màquines de precisió, biotecnologia, etc). Un sistema bancari que estigui més interessat en el progrés del país que en competir amb altres bancs i caixes autonòmiques i esdeveniments esportius. Un moviment obrer que es preocupi menys del que passa a Moncloa i més de crear una justícia distributiva que afavoreixi el consum i amb ell l'economia (no la del totxo, of course). Si no se és culturalment independent i s'adopta com a propi el pitjor de les Espanyes ... quin sentit té plantejar-se cap autogovern, fins i tot l'independència? I aquí entro a sac. Com és que en Prat de la Riba i la seva Mancomunitat van arribar a fer tant amb tant poc i que tota aquesta colla d'incompetents no arribi a fer gairebé res amb tant?
i com diu al final del vídeo (en Bel?) si de veritat som un país, una nació, cal que ens deixem de punyetes.
Si, aquesta és l'altra. Aviam si ara resultarà que un dia ens diran que som aborígens australians i haurem de sortir dos milions de persones al carrer per deixar clar que no ho som (tot i respectar-los com persones humanes que son, és clar). Això i muntar una expedició a Argamasilla de Alba, per explicar-li molt correctament a l'alcalde que, a les Homilies d'Organyà, no es fa cap al·lusió als aborígens australians.
I aquest vídeo? Us sembla que també pot il·lustrar el debat? Clar que, aquest també, deu n'hi do. En fi, que me sembla que el genocidi de Ruanda (recordeu l'escalfament del personal per la ràdio) va començar més o menys aixi.
Publica un comentari a l'entrada