Sapporo Beer Commercial - Legendary Biru

Un anunci que'm va passar el meu pare ja fa temps. Es tracta d'una birra japonesa i és molt recomanat de veure'l, si possible, a plena pantalla. Molt més currat, per exemple, que la tontainada de Cardinal que, a sobre, no aguanta ni el fred de La Brévine.

Avui com ahir. Gràcies, Sinfu!

Aquest mati m'he trobat un sobre a la bustia. Contenia el polo amb el que tot cambrer d'un pub ha somniat tota la seva vida. Merci de tot cor, Sinfu. La meva roba estival, entre la que encara es troba la samarreta que vas enviar pel cap d'any del 2010, es veurà acompanyada per aquest nou element que portaré amb tot l'orgull que es mereix. I tant se val si encara no puc veure'm una birra. El dia que m'ho programi, estic segur que me sabrà a pura ambrosia: com ja m'ha passat amb la xocolata. Una abraçadota molt forta, company!

Kamasutra Interactiu

Per raons que ja us podeu imaginar, estic subscrit a un informatiu francòfon sobre salut que es diu Doctissimo. Aquesta setmana han tret un joc (el Kamasutra Interactiu) que estic segur que interessarà enormement a alguns membres pervertits del GS (aviam, quan dic membres, parlo parlo de persones, val?). No sé què m'ha mogut a escriure aquest post. Potser tingui una relació entre la pèrdua de pes i l'augment de la testosterona que ha estat analitzat en un estudi de la Universitat de l'Hospital St. Vincent de Dublin (Irlanda).

Radical Face - Welcome Home

Un altre que se´n ha anat

Doncs si companys,m´he quedat de pedra i un xic buit quan he sabut que en Toni Nadal ha marxat per sempre. Potser el recordeu si,de tant en tant, podeu sintonitzar tv3 i el vèieu fent la meteo o el programa "Espai Terra".I m´ha sapigut greu  ja no per què es una persona que veus totes les setmanes a la tv, sinó també per què tot just fa un any va aterrar aquí a les salines per a fer un capítol d'aquest programa, i vaig tenir el goig de passar un matí amb ell.

L´accident va passar al Parc Nacional d´Aigüestortes mentre feia una travessa de muntanya. Una llàstima.

Greece vs Germany (segons Monty Python)

Presents Tèrbols

Com que ja teníem una sèrie d'entrades dedicades als passats turbis, m´he decidit a encetar una nova tirada sobre els presents turbis. Ja està clar que la majoria de membres de la tripulació estem al cas del present de cadascú (més o menys turbi), però sempre hi ha algun vell conegut o coneguda del qual vam perdre la pista i que, de cop i volta, el seu present cau a les nostres mans. Així, voldria que li donéssiu un cop d'ull a la foto i , si no us ho acabeu de creure (home,la cosa té pebrots), ho podeu consultar aquí http://www.congreso.es/public_oficiales/L10/CONG/BOCG/D/D_042.PDF.Us . Aviso que no té pèrdua!

sobre la immaterialització ...

Amb aquest post, vull inaugurar una sèrie d'altres que'l seguiran, i on us presentaré quines son les eines gratuïtes i sense cap tipus d'instal·lació  que estem utilitzant a casa per aplicar el principi de la immaterialització. No us espanteu ara, que no me prenc per en Leonard Nimoy, ni estic experimentant la enyorada teleportation de Star Trek. 

Passa que, en el fons, uns més que d'altres, no som més que persones humanes. I que està en els nostres gens de lligar-nos a tot allò que sentimentalment ens atrau. Deixaré de banda les persones, perquè ja fa molt temps que he deixat d'intentar de comprendre el genere humà, i me dedicaré a les coses. Quines? Doncs aquelles que anem acumulant durant la vida i que, arribats a una certa edat, se'ns han menjat un munt de pasta i ara se'ns mengen l'espai. Coses que acaben per convertir-se en un llastre gravitatori que ens atrapa i no ens deixa imaginar una altra vida que la que vivim i en el lloc on ho fem. Estic pensant sobretot en l'acumulació de paper (llibres, revistes, notes, factures, ...), però també en la de material audiovisual (discs, CDs, DVDs, fotos, diapos ...) i els aparells que utilitzem per llur emmagatzemament (estanteries, àlbums, calaixos, ...) o per accedir-hi al contingut (cadenes hi-hi, lectors DVD, etc). Doncs això, que si vosaltres també compartiu que el passat no ha de ser una càrrega pel futur, i que ja heu començat amb el procés de la immaterialització, us proposo de compartir les nostres experiències. I si encara no heu fet el pas, us proposo de compartir la meva i d'obrir el debat (Continuarà ...)

Milton Santos: "cuando un amigo se va ..."

El dia del meu aniversari, navegant per Internet de manera indolent, vaig caure sobre una pàgina que, en llegir-la, me va omplir de tristor. Parlava d'un homenatge pòstum a qui fou un dels homes que més m'han marcat a la meva vida: en Milton Santos. Vaig passar-me pel wiki i vaig veure que ens havia deixat l'any 2001, als 75 anys. I vaig realitzar que feia massa temps que no sabia res d'ell. Avui és l'aniversari del dia en que la seva llum es va apagar i m'agradaria recordar a la pàgina del GS aquest gran home del que deien que era un philosophe du mondial, citoyen du local.
El vaig conèixer a un cicle de conferències a Barcelona, el febrer de 1986. Crec que alguns encara us en recordareu, oi Hands? Si voleu, podeu baixar-vos els meus apunts per refrescar la memòria (estan manuscrits -millor baixar-los per zooming al vostre PC- i tenen un munt de faltes d'ortografia, però trobareu l'essencial):
- 21.02:  Crecimiento, crise e desintegracaó de metropole no Brasil. [1]
- 24.02:  Processos da urbanítzaçao na America Latina [1] [2]
- 25.02:  Perspectivas da Geografia nos fines del s. XX [1] [2]
Potser en Hands també recordarà que, durant les conferencies, li vaig posar un munt de qüestions. I que'n Milton va començar a quedar-se amb la meva cara. Probablement va ser el darrer dia que vaig parlar-li d'uns treballs que havia fet pel meu compte, d'ençà la Troncal del Bages, sobre els processos de localització industrial. I li vaig dir que tenia uns diagrames en DIN-A0 que m'agradaria que controlés i, vingut el cas, que me corregís. Me va donar les seves coordenades a la Uni de Sao Paulo i, poc després, li vaig enviar un merge de les meves notes i algunes de les idees de les seves conferencies. Van passar els dies. I quan per fi vaig llegir la seva resposta ... me va fotre un bot el cor. No solament pel contingut (no puc descriure la emoció que m'ha envaït quan l'he tornat a llegir), sinó pel fet d'incloure la seva adreça personal i el seu interès per la meva evolució professional. Van seguir altres lletres i, en una d'elles, me va parlar de la possibilitat d'anar a Sao Paulo i de fer part del seu equip de recerca. Vaig declinar la invitació i li vaig explicar que, en aquell moment, m'interessava molt més la geografia física lligada a la cartografia automàtica. En Joan Sabí me va dir que era un gilipolles. Mirat retrospectivament, potser tingués raó. De totes maneres, potser vaig perdre el millor director de recerca que qualsevol podria somniar, però sempre vaig guardar al cor un dels meus millors amics. Gràcies per tot, Milton. Segueixes viu al meu cor.

Moltes Felicitats, Long John

Coincidint amb les festivitats pel "jubileu a la reina d'Anglaterra" (d'una punyetera vegada! afegirien els sectors més antimonàrquics del GS), l'equip de la pàgina Societat de la nostra publicació vol informar tots els lectors i simpatitzants del GS que en Long John ha fet avui 50 anys. No és sense un xic de tristor que ens ha comunicat que avui no podrà col.laborar amb la seva columna quotidiana perquè té una pila de compromisos que atendre (i una sagrada pasta que gastar-se en invitacions). També ens ha comunicat el restaurant on es festejarà tant gloriós esdeveniment, encara que ens ha demanat de guardar la màxima discreció: ningú sap on paren en Bou, en Dele i l'Edu, i no sigui cas que avui se li presentin amb les parentes i la descendència. De totes maneres ha deixat clar que na Raquel ha comprat un munt de birres, i que us podeu passar quan voleu, i a l'hora que voleu, per casa seva per felicitar en Long John. Oido, barra!