Sum-sum-sum ... Moltes Felicitats Assum!

En nom d'una tripulació a la que Déu Vostre Senyor no va considerar oportú de donar una educació, m'agradaria desitjar-te un feliç aniversari envoltada de tots aquells que t'estimen (a d'altres ens agafa molt lluny, encara que també t'estimem, i molt!). Espero que hagis tingut tots els regals que esperaves. En particular, que algú que tots coneixem, hagi trobat el temps de passar-se pel perruquer. Però no m'agradaria deixar passar l'oportunitat de saludar una dona que, no tenint prou amb el fet de haver nascut el dia de Halloween, va decidir compartir la seva vida al costat d'un home que sempre està perdut pel Pirineu, i que només torna a casa per omplir-la de bidons buits d'aigua mineral i de copes de cervesa que no deixen de donar-li els seus amigots. Tot el meu reconeixement per la dona que, no tenint prou amb exercir una professió amb la que sempre somnia en Sinfu, no dubta en portar els seus coneixements a qualsevol lloc del mon: Mali, Burgos, ... En fi, Assum, desitjant que els anys, i la sagesse que els acompanya, t'hagin permès d'escollir la morfologia dels spaghettis que millor s'adaptin al teu gust, tots plegats t'enviem el més gran dels petons. Felicitats i molt bon humor: Sum-sum-sum ... Moltes Felicitats Assum!

La cervesera artesana ...

Un apunt pels que viviu a BCN i pels que us deixeu caure per cap d'any: mireu de passar-vos per la cervesera artesana, val la pena. En fi, tenen el mèrit de produir la seva pròpia cervesa (que han anomenat Iberian i que me sembla que acabaran tenint problemes per comercialitzar). I bé, encara que sabeu que la birra anglesa no és el meu fort (és l'estil de llur Iberian), vaig trobar força bona la rossa que produeixen. Naturalment, no venen solament el que produeixen, sinó que tenen una carta de birres que jo vaig trobar força completa. A més, també fan restauració, organitzen cursos de cata i degustació i també cursos de cuina amb cervesa. El local també és força agradable (unes vitrines us deixen veure les màquines amb les que produeixen llur cervesa) però val més anar ben acompanyat o amb un iPod, perquè ni la selecció de vídeos, ni la musical, no van semblar-me el seu fort.    

Feliç aniversari, Esther! (II)

Si, companys. Mrs. Esther Wicket Gate & Walls, va invitar una selecta delegació del Geògraf Solitari & Catalans Universals GmbH a un dinar de negocis per festejar els seus 50 anys: però també, la pau reial de la que havia gaudit durant vint-i-cinc anys sense noticies dels membres de la tripulació d'El Flint. L'event, que va tenir lloc a un exclusiu restaurant del centre de Barcelona, va comptar també amb representants del mon cultural, com en Pep Sala: a qui, per cert, a la primera foto al costat de Mrs. WGW, no se li veuen les mans i la Milady fa una cara com ... com si diguéssim. A la segona foto podeu veure en Doc ensenyant-li unes fotos de la platja nudista de la Punta Roja (Pals), on ella havia estat ja amb en Long John invitats per Dr. X. Campell: total, que jo era l'únic a taula que no s'havia fotut a pel en aquella platja. Després d'una benedicció a en Pep Sala i una foto de grup, l'artista ens va haver de deixar per no sé quina historia d'uns assaigs amb una nova promesa que es diu Núria, Mrs. Esther ens va presentar una noia que. ni és rossa. ni te cap ratolí (ni cap ressemblança al que'ns havia dit lo Pep) però que es diu Susanna. Abans de deixar-nos per sortir cap a NYC, Mrs. WGW va compartir amb nosaltres un darrer pito a la terrassa d'un conegut edifici de negocis del centre de la capital. I el dia va acabar com havia començat, birrero a fons, però això, companys, això ja és una altra historia.

Oktoberfest a Cork

Amb la ressaca post-tesi, m'he perdut l'Oktoberfest que es va cel·lebrar el darrer cap de setmana al Crane Lane. Pel que sembla, hi va haver bratswurgs del Lidl, pa Bimbo i ketxup picant amb la data caducada...però aquests irlandesos no tenen la pell fina i s'ho foten tot. L'únic que sembla que estava a l'alçada era la cervesa Paulaner que patrocinava la festa. Jo, la veritat, no estava per òsties ni mandangues i m'he passat el cap de setmana sense fotre brot. Avui però, he anat a pencar al Crane Lane i m'he trobat algunes restes...entre elles aquest got de Paulaner que he decidit agenciar-me per poder-li oferir al Doc . Un és com és...així que ja ho saps nen, si el vols l'has de venir a buscar!. La resta, no patiu, també hi haurà alguna cosa per vosaltres....

Happy Birthday Geograf Solitari !!

Avui fa tres anys, aquest eminent pròcer les lletres i de l'historia catalanes que és en Sinfu, publicava, a les 19h40, el primer post d'aquest blog amb un títol premonitori: tabernes. Tres dies després, publicava el primer vídeo d'una llarga sèrie d'aporta- cions que a tots ens feia demanar-nos: què collons fot Raf El Maestro a Irlanda?

Tres anys han passat, amb col·laboracions més o menys regulars dels impresentables membres de la tripulació del Flint. I en aquest període de temps, hem d'admetre que s'ha vist un xic de tot. Des de col·laboracions esporàdiques, passant per la participació de la totalitat de la tripulació, fins arribar a desercions injustificades (tranquils, que farem que sembli un accident). En fi, que el GS s'ha consolidat durant tot aquest temps en el que volia ser. Una pàgina toca-collons pels buscadors de paraules claus d'internet (catalans universals, per exemple), si. També un fòrum de discussions ocasionals sobre birres, també. Però, per damunt de tot, un instrument que'ns permet compartir la primera parida que se'ns passa pel cap i, sobre tot, seguir en contacte enllà on la vida ens hagi pogut portar, això és l'essencial. I si algú no està d'acord, que compri una caixa de Leffe, vingui a veure'm, i que m'ho digui a la cara, si té el que s'ha de tenir. Res més, una abraçada molt forta a tots els que heu participat i heu fet del GS el que és avui en dia, i una altra abraçada molt forta també per tots aquells que ens seguiu, encara que no us hagi donat mai la fotuda gana d'inscriure-us com a seguidors.

Brauerei Locher AG

Ahir vam anar al Léman Centre de Crissier i, amb l'excusa d'anar a comprar-me unes Schneider Weisse, vaig estar passejant per la zona de birres on, sovint, trobo marques que no conec i que'm dona per tastar. Tot i que no m'havia matat, coneixia la cervesa Pietra, feta amb castanyes de Còrsega. També feta amb castanyes, encara que no l'he tastat mai, de la Lancelot Bogue d'Or. I, segons la brouette, a França encara n'hi han d'altres. El que no sabia és que la Brauerei Locher AG, d'Appenzell, havia tret també una birra de castanyes del Ticino: la Castégna, amb un procés de fabricació que dura tres mesos. Prometo provar-la i tenir-vos informats el dia que ho faci. On ja tinc més dubtes, és amb un altre producte de la marca que es diu Vollmond i que té la particularitat d'estar elaborada en nits de plena lluna, el que sembla que li dona a la fermentació una força suplementaria. No és exactament de força suplementària del que parlarem en el cas de la Hanfblüte, feta amb una planta que no es aconsellable que t'enganxin al damunt: aquesta si que l'he tastada i no està gens malament. En fi, us deixo amb el catàleg de birres (recordeu que ja us havia recomanat la Calvinus), ja me direu si n'heu trobat alguna de les marques per casa.

Ass Pain is Different

un anunci preciós que no passarà mai de moda ...

amics ibèrics ...

Punxeu el vídeo i veureu l'emissió d'aquest vespre de l'informació meteorològica de la televisió suïssa francòfona. Com podeu constatar, mentre vosaltres podíeu anar a la platja aquesta setmana, a nosaltres ens ha caigut la temperatura de 10°C i demà comencen les nevades entre els 900 i 1'200 m. De totes maneres, ja sé que passareu de l'emissió i, amb la crueltat que us caracteritza, us fotreu a riure de com li queda el vestit de la presentadora.

Feliç aniversari, Esther!

Aquells que es mirin el calendari del Geògraf Solitari hauran vist que avui és el teu aniversari. No els tinguis massa en compte sinó t'han dit res perquè, rústics eren i així es moriran. Malparits com son, sé que els  agradaria que digués alguna cosa sobre la teva edat, però no ho faré. Perquè jo sempre te recordaré jove, estressada i ... amb botes! Bé, també amb una nevera plena de birres que tremolava de por cada cop que veia arribar en Sinfu. Però com a mi no m'agrada parlar malament dels meus amics, no afegiré res més. També recordo que a casa teva hi havia una mena d'ocupa que es dedicava a tocar el piano. Les males llengües diuen que alguna cosa més tocaria ja que, a pesar dels nostres consells, et vas acabar casant amb ell i fent-lo pare d'una noia maquíssima. També recordo amb molt de carinyo les nits que tots plegats vam passar a casa teva. Aclarim pels pervertits que segueixen aquest blog que les nits que vam passar junts les vam passar tots plegats fent treballs per la Uni. Bé, la majoria de nosaltres, perquè també hi havia qui es dedicava a buidar-te la nevera: per després sortir amb que no estava en condicions d'agafar el cotxe i que s'havia de quedar a dormir a casa teva. Menys mal que el pianista no era gelós perquè, jo he llegit als diaris que, en altres circumstàncies, aquestes coses acaben sovint en crim passional. Bé, me deixaré ja de rollos i te desitjaré, en nom de tota aquesta tripulació de maleducats, un feliç aniversari, que t'ho passis super bé i que espero que el pianista s'ho faci i et toqui alguna cosa que t'agradi.

Nota: Sé que'm perdonaràs si la foto que he penjat no et sembla apropiada, però és que no m'he atrevit a penjar-ne una altra.

Del 6 al 7. Una nit aprofitada.

Del 6 al 7

Una nit

aprofitada

La nit del 6 d'octubre, en un dels centres del carrer de Corts on hi havien escamots concentrats. El president de l'entitat, conegut sobretot per la seva qualitat de germà d'una ex-personalitat de l'Esquerra, trobà que la vetlla es feia molt llarga. Per tal d'animar-la, organitzà una partideta de monte. Jugador expert, el president no trigà gaire estona a netejar les reserves econòmiques dels seus primers companys de taula. Quan aquests estigueren netejats, els envià a muntar la guàrdia.

La taula de monte, però, no s'aturà en tota la nit. Ara els uns, ara els altres, gairebé tots els escamots concentrats provaren sort en va. Cap a la matinada, el president havia guanyat els diners de totes les seves tropes. En aquestes, se sentí per la ràdio l'al·locució en castellà del conseller Dencàs, la qual, com se sap, acabava amb un estentori Viva España.

En sentir-ho, el president s'aixecà, indignat :

—I per això, ens tenen aquí? Vaja, nois, ens han enganyat. Anem-nos-en a dormir. Fou el primer de donar l'exemple. Després, ben entès, d'haver-se ficat dignament els diners del monte a la butxaca.

EL BE NEGRE, setmanari satíric, Barcelona, 24 d’octubre de 1934, p. 1.