Feliç aniversari, Esther!

Aquells que es mirin el calendari del Geògraf Solitari hauran vist que avui és el teu aniversari. No els tinguis massa en compte sinó t'han dit res perquè, rústics eren i així es moriran. Malparits com son, sé que els  agradaria que digués alguna cosa sobre la teva edat, però no ho faré. Perquè jo sempre te recordaré jove, estressada i ... amb botes! Bé, també amb una nevera plena de birres que tremolava de por cada cop que veia arribar en Sinfu. Però com a mi no m'agrada parlar malament dels meus amics, no afegiré res més. També recordo que a casa teva hi havia una mena d'ocupa que es dedicava a tocar el piano. Les males llengües diuen que alguna cosa més tocaria ja que, a pesar dels nostres consells, et vas acabar casant amb ell i fent-lo pare d'una noia maquíssima. També recordo amb molt de carinyo les nits que tots plegats vam passar a casa teva. Aclarim pels pervertits que segueixen aquest blog que les nits que vam passar junts les vam passar tots plegats fent treballs per la Uni. Bé, la majoria de nosaltres, perquè també hi havia qui es dedicava a buidar-te la nevera: per després sortir amb que no estava en condicions d'agafar el cotxe i que s'havia de quedar a dormir a casa teva. Menys mal que el pianista no era gelós perquè, jo he llegit als diaris que, en altres circumstàncies, aquestes coses acaben sovint en crim passional. Bé, me deixaré ja de rollos i te desitjaré, en nom de tota aquesta tripulació de maleducats, un feliç aniversari, que t'ho passis super bé i que espero que el pianista s'ho faci i et toqui alguna cosa que t'agradi.

Nota: Sé que'm perdonaràs si la foto que he penjat no et sembla apropiada, però és que no m'he atrevit a penjar-ne una altra.