Jo no sé vosaltres, però jo ja fa un moment que segueixo en Yanko Tsvetkov, el seu treball al seu
blog, l'impacte que té als mitjans de comunicació i, he de confessar-ho: l'adoooro! La seva
biografia diu, entre altres coses, que va nàixer a un petit poblet de la Bulgària comunista, que va estudiar a un col·legi alemany i que, després d'estudiar direcció de cinema, es va graduar com a director de fotografia. I mentrestant, es va convertir en un dissenyador gràfic que ha produït la cartografia més divertida i intel.ligent que mai he vist. I és que, com diu la seva bio:
I’m not politically correct. Però, a més de la cartografia, Yanko és un fi sociòleg també de l'estat espanyol, on viu (o ha viscut) a un petit poblet de Castilla-La Mancha. A destacar la manera com escombra de la manera més políticament incorrecta els estereotips sobre els seus habitants ... i les violentes reaccions que provoca en aquests qualsevol critica.
Bàsicament és la sorpresa que provoca aquest país en l'estranger. A
Iberia According to Spain diu per exemple que:
Vist objectivament, Espanya no és un país, sinó un embolic en ebullició de diferents regions, algunes de les quals són bastant temperamentals, si veieu el que vull dir. És una contradicció enorme. És un país descentralitzat, però no és una federació. Es una nació, però conté "nacionalitats". Un error comú és assumir que hi ha un ordre ocult en tot això. No n'hi ha i, probablement, mai n'hi haurà.
Un altre article interessant és:
A Spanish Nightmare, on diu que
El que converteix Espanya en un cas especial és que a la capa superior de l'habitual mentalitat post-totalitària de merda, s'hi afegeix una capa cremosa de conservadorisme passiu-agressiu ruixat amb els fruits d'un des sistemes educatius més ineficients d'Europa. Un altre ingredient addicional molt important és una ètica dels negocis extremadament confusa i laxa. Quan tastes una llesca d'aquest pastís, no ho oblidaràs mai (...). Podem trobar al fòrum d'aquest article la resposta que'n Yanko dona a un català que li venia a dir que, a Catalunya, tot això és diferent:
És increïble com a Espanya cada regió va a l'extrem per tal de destacar la seva suposada singularitat i la seva superioritat mentre que, a la realitat, tot i haver petites variacions, a tot el país passa exactament el mateix. Es pot observar en tots els aspectes de la vida política, la burocràcia, la cultura ... Agafi el català, per exemple, que a València es diu Valencià i a les Illes Balears es diu Balear. Hom es pregunta ¿I ara què - Palmademajorcan o Eivissenc? Potser algun dia, molt, molt lluny en el futur, la gent d'aquesta península es donarà compte que és molt millor tenir una burocràcia governamental eficaç que fabricar aquestes elusives "singularitats". Jo sóc bastant escèptic.
Un punt divertit en la visió del país per l'estranger que és Yanko, és la llengua espanyola. A
Lesson 01 Meaning of "Yes" in Spain comença així:
Com vostè ja sap, Espanya és un país ple de meravelles i misteris. També ho és el seu llenguatge. És l'únic idioma del món que no pot decidir com anomenar-se a si mateix, dividit entre el geogràficament castellano i el més inclusiu espanyol.
La interpretació que'n fan de tot aquest discurs diaris com l'Ara son força interessants, si més no, per la curiositat intel·lectual dels seus periodistes:
L'imperi català, el 2022: el pronòstic de "la bola de vidre" de 'The Guardian' fent referència al post d'en Yanko:
Europe According to the Future, 2022. O també
El Mediterrani és una "piscina" pels americans, que confonen Espanya amb Mèxic.
Seguint amb la premsa, hi ha la perla de l'article:
The Spanish El Mundo and Journalistic Provincialism diu coses com aquestes sobre aquest diari: L'auto-ironia és necessària per a un munt d'altres coses, i cada vegada que hi ha una manca d'ella, la gent comença a prendre's massa seriosament. El fonamentalisme religiós i el nacionalisme militant, són alguns dels pinacles d'aquesta deficiència, però la seva forma menys sofisticada, com el provincianisme, no és menys aterridora. De fet, sovint poden causar danys a llarg termini (...).
