kelly clarkson: breakaway

I'll spread my wings and I'll learn how to fly
I'll do what it takes 'til I touch the sky
I'll make a wish, take a chance, make a change
And breakaway

Kelly Clarkson - Breakaway Lyrics | MetroLyrics

publicitat i vídeo art: nina ricci

.

Un realitzador madrileny: Eugenio Recuenco. Una model sueca: Frida Gustavsson. Un mestre del perfum: Olivier Cresp, treballant per una de les empreses suïsses més importants del gremi: Firmenich (l'altra, és Guivaudan). I Vincent Lemains, chef de creació de Ladurée, l'empresa dirigida actualment pel resident ginebrí  David Holder (entrevista per ABC Luxe TV, entrevista per Commerce du Levant, Beyrouth).

tot va molt bé entre el psoe i el psc ...

Fem la última...i cap a casa.

No sé per què,però em porta certs records.Ja em direu si a vosaltres...

bar refaeli i la banda de halloween

Estava buscant imatges de Bar Refaeli -perquè en Sinfu diu que és cosina seva, i jo no acabo de trobar-li un aire de família- quan vaig trobar-me amb aquest vídeo que una banda de caxondos va filmar per Halloween. A Bar Refaeli no li veig cap retirada amb en Sinfu, però les cares de la penya del vídeo me recorden a algú i no sé ben bé a qui.

toni peiret news

L'Antoni Peiret és un vell company de l'UAB que, seguint les tesis de El Periódico, podríem dir que un dia va optar per emigrar a Valladolid. Quan avui m'he connectat a linkedIn, he trobat un missatge seu a la bustia.

Em complau informar-vos que el Visualitzador de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona ja està disponible: http://www.bcn.cat/estadistica/catala/index.htm. Amb aquesta eina interactiva podreu consultar informació socioeconòmica actualitzada a nivell de seccions censals, barris i districtes, per tal de generar mapes, gràfics o piràmides de població, amb els quals elaborar informes personalitzats.

Ja ho sabeu, doncs. No dubteu en utilitzar aquesta eina si mai heu d'organitzar un referèndum sobre qualsevol cosa. En fi, no és exactament el que volia dir. Perdona, Toni. Una super abraçada on vulgui que corris.

una de processions friquis

un psicòleg va definir el pla de tortures de la CIA

El passat 18.04.2014 The Guardian publicava una llarga entrevista amb el Dr James Elmer Mitchell el psicòleg de la US Air Force que va definir el programa de tortures de la CIA després dels atentats del 11 de setembre. Encara que la major part de les revelacions de l'entrevista fa temps que corren per Wikipedia, punxa aquí per llegir i escoltar l'entrevista. 

Si vols saber més sobre aquest patriota no et quedis però únicament amb el contingut de Wikipedia o l'entrevista de The Guardian i deixa't caure per l'historial complet del personatge a History Commons.

je t'aime. moi non plus ...

Per accedir al vídeo pots punxar a qui et faci més ràbia: en Duran o na Soraya.

the magic christian (1969)

recomanat pel critic de cinema del GS per aquestes festes tant senyalades (més informació) 

et diu una passejada per l'arc de triomf?

Et passo copia d'un email que va enviar-me na Mar Gallardo: 

Aquest any sí que posaré parada (de roses, dracs, bijuteria...) per Sant Jordi a Barna. Estaré al Passeig de Sant Joan 8, al costat d'Arc de Triomf (mapa). Si aneu a passejar per Barna, m'encantaria que us passessiu a veurem una estoneta.

Molts petonets i Bona Diada de Sant Jordi.

Doncs res, que a mi m'agafa lluny. però si vols quedar bé amb la teva cangreja i amb na Mar, ja saps el que has de fer.

happy easter, folks!

com ens veuen a l'estranger?

Amics i coneguts me repetiu insistentment aquesta pregunta: com ens veuen a l'estranger? La veritat és que mai no sé què respondre.

Però quedem-nos amb les noticies d'aquesta setmana i deixeu-me que us torni la pregunta.

Què pensaríeu vosaltres d'un país en el que el seu president de govern va treien pit sobre el creixement de l'economia i de l'ocupació si després llegiu que cinc regions espanyoles registren, amb un atur al voltant del 35%, les taxes de desocupació més altes de la UE. Si totes les comunitats autònomes d'aquest país tenen taxes d'atur superiors al doble de la mitja comunitària (el periódico 15.04.2014): això inclou alguna comunitat que es considera un motor d'Europa i insisteix en comparar la seva economia amb la d'alguns països escandinaus. Si des de l'ONG Save the Children s'emeten dubtes sobre la capacitat d'aquest país per frenar la pobresa infantil.

I si us compressiu el diari on es troben aquestes noticies i veiéssiu que no se'n parla d'elles a la portada, que està ocupada per una gran fotografia on es comenta que l'Outlet de La Roca Village estarà obert el diumenge 27, just sota d'una noticia que parla de la reactivació del consum a Setmana Santa, queixant-se del preu de la benzina? 

Què pensaríeu d'una comunitat autònoma que diu no tenir recursos i ha d'aplicar unes retallades duríssimes en sectors com l'educació i la sanitat, si l'ajuntament de la seva capital sembla nedar en l'abundància? Penso en el projecte de les Glories o en el del Paral.lel, entre d'altres.

Potser a l'ajuntament de BCN considerin que ja fan prou car, el mes de Gener, la Generalitat els devia més de 200 milions. Altres podrien pensar que tots aquests diners surten de la mateixa butxaca: ells també ho pensen? Per què la Generalitat ha d'estar endeutada i l'ajuntament de la seva capital embarcat en projectes de pura megalomania?  Vivint a l'estranger, ho trobaríeu normal? Si fóssiu ciutadans centre-europeus, estimaríeu que heu d'ajudar aquest país amb els diners dels vostres impostos?  

Què pensaríeu si us diguessin que el batlle de la ciutat i el president de la Generalitat pertanyen al mateix partit, que diu promoure la independència del país? I que pensaríeu davant la possibilitat de que, amb tots aquests projectes faraònics, hi hagi un escandalós percentatge de capital que, sota la forma de IVA, se'n vagi a l'administració espanyola?  Una administració espanyola que podrà disposar d'aquests recursos de l'ajuntament de BCN per negociar préstecs a la Generalitat per cobrir els dèficits que ha provocat el seu sistema de finançament. Però no. Estigues tranquil perquè estic segur de que han fet el necessari perquè una situació tant abracadabrant no tingui lloc.

Què pensaríeu d'un parlament que no deixa de queixar-se de la manca de recursos i de les retallades en sanitat i educació que ha de fer i que no ha estat capaç de suprimir les diputacions, quan té competències per fer-ho?  Que pensaríeu de dos partits (CiU i PP), que figura que estan a mata de golla si, en plena època de retallades, la diputació de Barcelona li dona a la FAES una subvenció de més de 25'000 euros?

I que pensaríeu de la capacitat d'auto-critica d'un país que és capaç de riure's de l'aeroport de Castelló i passar de puntetes sobre el tràfic aeri de l'aeroport d'Alguaire?  Capaç de riure's de l'ocupació d'algunes línies de l'AVE i passar de puntetes sobre les obres paralitzades de la L9/L10: les obres faraòniques de Glories o el Paral.lel, entre altres, sent prioritàries? 

Afortunadament que a l'estranger no en saben la meitat de tot plegat. Es tot el que podria dir en resposta a la pregunta de: com ens veuen a l'estranger?  ... si algun dia trobés les ganes de respondre-la!

el taco's bar de lausanne

Al bell mig del barri del Flon, a Lausanne, es troba el Taco's Bar. Un local on cada setmana passen dos o més concerts de blues, rockabilly o rock'n'roll. Molt a prop del King Size, estic segur que el seu menú de resistència pot interessar en Doc.

walking on sunshine

UEFA Youth League: el Barça a la final

Gare CFF de Lausanne (07.04.2014)

Tots aquells que esteu més interessats pel futbol que pels comentaris d'aquells que el parasiten, potser sabreu que els menors de 19 anys del Barça s'han classificat per jugar demà la final de la UEFA Youth League, després de guanyar al Schalke 04.

En l'improbable cas que no us hagin dit res a TV3 o a la premsa esportiva de la ciutat, podeu donar un cop d'ull a la pàgina de la UEFA. La final que tothom esperava: Barça-Real Madrid, no podrà tenir lloc car, els madrilenys, van rebre un sever correctiu del Benfica (4-0).

Potser que la directiva del Barça faria bé en deixar de presentar com un drama la sanció de la FIFA que li impediria fitxar nous jugadors i recordar que té jugadors excel·lents al planter. Jugadors com ara El Haddadi, màxim golejador de la competició o Adama Traoré. I un entrenador català capaç de portar l'equip a una final: Jordi Vinyals. Potser caldrà esperar el dia que aquesta penya valgui milions al mercat perquè algú s'interessi per ells.

france 2: manuel valls, un portrait dans l'action

Diumenge passat, a les 13h15, France 2 va passar la redifusió del reportatge: Manuel Valls, un portrait dans l'action que pots trobar punxant l'imatge o aquest enllaç. Sis mesos de la vida d'en Manuel Valls, que el reportatge ens presenta com una historia d'ambició, de voluntat i de mètode.

També la cursa amb els obstacles que'n Manuel ha hagut de salvar per arribar on ara es troba. A priori, res en comparació amb el que l'espera. François Hollande no és exactament el més petit dels seus enemics potencials.

Un reportatge molt interessant que m'ha fet recordar unes cites d'Oscar Wilde a Phrases and Philosophies for the Use of the Young (1894), que pots trobar en la seva versió en espanyol en aquest enllaç.

• l'ambició és el darrer refugi del fracàs.
• sigues tu mateix, les altres places ja estan ocupades.
• l'únic amor conseqüent, fidel, comprensiu, que tot ho perdona, que mai ens defrauda i que ens acompanya fins a la mort és l'amor propi. 
• i potser la millor de totes: esperar l'inesperat és la senyal d'un esperit profundament modern.

Res de nou, divagacions de les meves.

Camells sense fronteres

S'ha parlat força durant les darreres hores sobre el robatori d'un camell al carrer Portaferrissa de Barcelona. Les investigacions de la guàrdia urbana apuntaven a una trama amb connexions al Baix Llobregat i al nord d'Europa. Pel que sembla això no és més que una cortina de fum per encobrir l'autor intel·lectual del robatori. Anem per parts, que diria la parenta del Doc.

Les investigacions portades a terme per l'agent a temps parcial del GS a Barcelona, que acostuma a presentar-se sempre dient, "My name is John, Long John", ha aconseguit triar el gra de la palla i ens ha lliurat un informe que pot fer tremolar els fonaments d'una de les institucions amb més prestigi i solera del país: un conegut departament de geografia radicat al cor del Vallès.

Segons en Long John, tot va començar quan l'antic director del departament va deixar el càrrec ara farà 2 anys. L'home tenia massa temps a les seves mans i no sabia què fer-ne. Tot i que els companys i la família l'animaven a seguir amb els seus estudis sobre els cercles, ell va insistir en la creació d'una fundació, Camells sense fronteres. Pel que sembla, i gràcies a un antic alumne amb arrels al Marroc, també va crear el premi Ibn Khaldun al millor treball de camp sobre els estudis d'ordenació territorial al desert del Sahara. I aquí és on ve el tema del camell. Com que la fundació no té ni un duro, van pensar que podrien regalar una subscripció a la famosa revista Documents d'Anàlisi Geogràfica. Però davant la negativa del cap del departament, (molt garrepa, per cert) van haver d'optar per un altre tipus de premi. Va ser per casualitat, que Don Vito va veure el camell a la botiga de Portaferrissa, un dia en que buscava una samarreta  groga i barata per anar a la Via Catalana. Llavors es va posar, ara sí, en contacte amb la màfia del Baix Llobregat, dedicada al 'transport de mercaderies' i van convèncer a dos estudiants anglesos d'Erasmus per sirlar el camell. Segons la policia, els joves anglesos, es neguen a declarar i diuen que tot va ser conseqüència d'uns dies de festa a Salou. A hores d'ara, ningú sap on és el cap de la trama, al que, by the way, podeu veure a la fotografia juntament amb un póster de la seva fundació. 

robatori d'un camell al carrer Portaferrissa

Dos coneguts germans del barri de Hostafrancs, amb un look que els baixava l'edat que realment tenen, i fent-se passar per turistes anglesos, van ser detinguts a les Rambles pels serveis d'intel·ligència de la Guàrdia Urbana quan, en ple horari comercial, van ser sorpresos amb un camell que havien robat a les galeries de El Mercadillo, al carrer Portaferrissa.

Uns becaris del Centre de Recerques Criminològiques del Geògraf Solitari afirmen que, amb aquesta acció, els germans de Hostafrancs pretenien recuperar els diners que els comerciants de El Mercadillo els devien per uns articles decomissats per la Guàrdia Urbana de BCN. Fonts de BCN Vice han informat a la redacció que estan investigant a un conegut cap de la màfia vallesana, actualment domiciliat al nord d'Europa, com instigador d'aquest robatori crapulós. Altres fonts afirmen que els germans d'Hostafrancs haurien robat les samarretes al dealer del Vallès i que aquest els hauria amenaçat amb enviar-lis un killer de Barruera sinó li pagaven la mercaderia ràpidament.

Malaysia Airlines: una pista abracadabrant (II)

En Sinfu va deixar un comentari al post publicat el passat 23 de Març, on parlàvem de la pluja de teories abracadabrants en relació a la desaparició del vol de la Malaysia Airlines. Aquest comentari porta un enllaç amb el vídeo que he inclòs en aquesta entrada.

De manera resumida, diguem que l'autor del vídeo recull i decora amb un hoax les informacions segons les quals al vol viatjaven vint enginyers del grup texà Freescale: dotze de nacionalitat malaisiana i vuit de nacionalitat xinesa. Afegir que aquest grup te unitats de producció a Kuala Lumpur (Malàisia) i a Tianjin (Xina).

Afegim que el grup ha patentat una família de micro-controladors a triple cor que les revistes especialitzades creien que estaven optimitzats per la gestió dels instruments de bord dels automòbils (Electroniques 12.03 i  10.04.2014). A partir d'aquí, els amics de les conspiracions han associat el chip a capacitats medicals i/o militars fenomenals, naturalment amb un jueu pel mig, per muntar-se teories que semblen més abracadabrants encara que les del segrest de l'avió pels extra-terrestres. Sobre el Kinetis del que ens parla el vídeo, podeu llençar una recerca a la pàgina de Freescale i veureu que té uns preus super competitius. No va ser per casualitat que aquesta companyia fos escollida per ocupar-se de les comunicacions del Apollo 11.

He de dir però que les explicacions que surten a les TV i diaris pretesament més seriosos tampoc me convencen gens ni mica. En fi, com sempre que surten noticies virals d'aquest tipus, recomano a tothom de no fer-se cap idea abans de fer un cop d'ull a Snopes (Malaysia Airlines) i a Hoax Buster. Francament, posats a buscar, n'hi han d'altres conspiracions sospitoses que me passen pel cap.

Més enllà de les paranoies conspiratives i extra-galàctiques, vint enginyers d'una empresa que desenvolupa un chip destinat a controlar l'electrònica dels cotxes, un avió que va perdre el control i la imbecil·litat humana me semblen una pista més a tenir en compte. Just una pista més entre d'altres.

Això val pels efectes. Perquè per les causes ... seria interessant que algú doni una explicació sobre les deficiències dels controls del tràfic aeri i sobre la utilitat dels sensors que les companyies a càrrec dels motors dels avions fan pagar a les companyies aèries. M'imagino però que tots aquests temes ja fa dies que s'estan discutint a porta tancada, sense llum i sense taquígrafs: hi ha molta pasta en joc.

80.000 visites (II)

Vull afegir-me a les celebracions de les 80.000 visites (be,hores d´ara ja en són 80.779) amb aquest alegre i excel.lent tema dels Reel Big Fish que crec que té un títol una mica en consonància amb la nostra " filosofia".No deixeu d´escoltar-lo: us encantarà!

sant sadurní d'anoia

espero que aquests malparits 
no hagin penjat aquesta

L'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, ha penjat una placa a la façana de l'edifici consistorial en què explica que la bandera espanyola, que hi oneja des de fa unes setmanes, està hissada "per imperatiu legal" (...) després que el govern municipal rebés una segona petició de part de la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna, que l'obligava a fer-ho (continua ...).

reflexions al voltant del barça

escolta el referèndum segons la penya de
El Fricandó Matiner (RAC 105)

Per aquí es diu que el ridícul no mata: ho desitjo de tot cor als jugadors i seguidors del Barça que ahir es trobaven al Manzanares. També a tots aquells que ahir vam patir de debò veient el partit a la TV. 

Sé que no hauria d'oblidar-me del nombre de diaris esportius que parasiten el Barça. O altres que li dediquen unes quantes pàgines cada dia. Per no parlar dels minuts de cadena que li dediquen les televisions.

Però m'agradaria creure que, a la fi de la temporada, hom es dirà que més enllà del business totxo-mediàtic, el Barça és també un club de futbol. 

Per la nostra banda, potser seria el moment de permetre-li al Barça tenir les seves 'pàjares' -sense que això hagi de traduir-se en un drama nacional- i deixar-lo que faci el seu canvi de cicle amb tota la tranquil·litat del món.

I no estaria gens malament que el fet de ser culers no ens fes oblidar quants clubs de futbol madrilenys, bascos o del País Valencià juguen a la primera divisió de la lliga espanyola ... i quants equips catalans competeixen. 

Potser faríem bé en madurar, deixar de jugar a les verges ofeses, i començar a sostenir altres equips que ens son molt més propers (ara mateix jo estava pensant en l'equip del meu barri: el Sant Andreu) i donar-lis l'alè necessari (tant si guanyen com si perden, ok?) perquè un dia puguin competir a la primera o a la segona divisió.

Perquè, imagino que tots som conscients de que, el dia que Catalunya sigui independent, el Barça no podrà jugar tot sol a la primera divisió, oi?  I tampoc estaria bé que aquest club tingui un pressupost que esclafi tots els altres junts: trobo que no seria gaire nacional i, en tot cas, gens federal.

Ooops! Perdoneu, que igual m'acabo de carregar amb aquesta entrada uns quants milers d'intencions de vot en favor de la independència. I puc jurar-vos que no era la meva intenció.  

anonymous

Els teus missatges en anglès i en italià dient que t'agradava el blog, i tal o tal article, m'havien fet il·lusió. 

Molta més que quan vas començar amb la metralladora de missatges publicitaris: no ha estat gens simpàtic de la teva part, la veritat. 

I m'has obligat a fer que la penya que vulgui deixar-nos un missatge ara hagi d'identificar-se. I no m'ha agradat fer-ho. 

Que tal si et dones un període de reflexió d'uns dies i me deixes tornar a obrir el blog a tothom que tingui ganes de deixar un mot?  Cas que tinguis la necessitat compulsiva d'enviar publicitat per email puc passar-te unes adreces: per exemple, aquesta, o aquesta, o aquesta altra ... si fa no fa ... Som-hi, doncs? 

el GS ha superat les 80'000 visites!

Ahir m'estava demanant quina entrada podria publicar per festejar com cal que hem superat les 80'000 visites al GS. Al bus, camí de casa, vaig llegir al diari la polèmica creada per aquest vídeo d'Amaral: ratonera. Acabo d'escoltar-lo i m'he dit que sí, que la seva presència en aquesta pàgina es justifica plenament. 

Res, companys. que si cada una de les 80'000 visites que hem rebut estigués lligada a una persona, podríem omplir dues vegades l'estadi Cornellà-El Prat de l'Espanyol, ens sobrarien més de 10'000 per omplir l'Allianz Arena del Bayern de Munich i podríem omplir gairebé el Stade de France, on juga actualment el Paris Saint-Germain. Però afortunadament, la majoria de les visites que hem rebut son d'aquells amics que'ns venen a veure regularment i que, fidels a l'objectiu inicial d'aquesta pàgina, segueixen d'una manera o altra en contacte amb nosaltres. Gràcies a tots els que'ns seguiu i una super abraçada.

I gràcies també a tots aquells amics que no coneixem i que'ns seguiu des dels Estats Units, Rússia, França, Alemanya, Països Baixos, Filipines, Ucraïna, ... I en aquest sentit, tot el nostre reconeixement a la penya de Google, que ha desenvolupat unes eines fantàstiques de traducció que han fet possible que, malgrat escriure en una llengua minoritària, ens puguin seguir arreu del món. 

ebri knight: celtic rock català

Un grup que fa poc que vaig descobrir a la pàgina d'Enderrock i que trobo força interessant. El grup es va crear el 2004 a Argentona i, agafant en préstec la descripció del grup al wiki: 

En un primer moment el grup aparegué amb el nom de Nota Negra (anagrama d'Argentona) i posteriorment, després del canvi d'alguns components, la banda prengué el seu nom actual. El nom Ebri Knight és un joc de paraules que combina la pronúncia catalanitzada d'"every night" ("cada nit" en anglès) amb la simbologia medieval del cavaller (Knight), més el lloc on neix la música celta tradicional: les tavernes (Ebri).

Inicialment, el grup buscava barrejar els sons de la música celta amb estils completament diferents i distanciats d'aquest com el rock i el punk. I des d'un començament, el grup va prendre melodies pròpies del seu poble, amb els instruments tradicionals i les veus de la música tradicional de Catalunya. Tot i que bona part de la seva música està composta a partir de melodies de música celta irlandesa. Ebri Knight, buscava aquest ambient festiu i alhora contundent que d'altres grups de folk punk internacionals ja havien desenvolupat com Dropkick Murphys, Flogging Molly o The Pogues.

Els pots trobar en aquest canal youtube: Ebri Knight. O també a la playlist que he creat al meu canal youtube.

el mite de les fronteres immutables: Ucraïna

Un mapa dinàmic publicat a slate.fr que ens mostra l'evolució històrica de les fronteres d'Ucraïna: Polònia cap a l'oest (segles XVI-XVI), l'Imperi d'Àustria i d'Àustria-Hongria, i, òbviament, Rússia (sobretot al segle XVIII i durant el període soviètic, 1922-1991). I la història més recent ... (L'Ukraine est une nation aux frontières fluctuantes. La preuve en une carte animée)

sobre l'emigració catalana

M'ha fet molta gràcia veure com els medis de comunicació catalans s'han apropiat de la figura d'en Manuel Valls.  Més que res, perquè visc al país d'on és originaria la seva mare, i a ningú se li ha passat pel cap fer res de semblant. Però també m'ha fet gràcia veure la reacció de la premsa madrilenya respecte als orígens del nou primer ministre francès: definitivament, amb aquesta penya no hi ha gran cosa a fer!

No sé, és com si de sobte hom descobrís que hi han més de dos milions de ciutadans espanyols que han hagut de marxar a l'estranger: i, entre aquests, gairebé 1/4 de milió a França. I enllaçant aquestes dades amb la premsa que'm provoca una reacció estomacal, no seria just oblidar la de BCN: per exemple quan El Periódico presenta el fenomen migratori com la població espanyola que ha optat per viure a l'estranger. Me demano si haurien tingut el sadisme d'associar als aturats com "la població espanyola que ha optat per deixar de treballar"  No, deixa-ho córrer, conec la resposta.

Pocs s'hauran demanat si, entre els més de dos milions de ciutadans que han marxat a l'estranger, quants n'hi hauran del calibre de Valls: gent amb la capacitat de governar un país tant important com França. Pocs s'hauran demanat si Valls hauria pogut ser mai primer ministre a Madrid. I segur que encara hi haurà menys que es demanaran quan temps durarien gent com Valls si mai tornessin al país. De totes maneres, ja ho hem vist amb els científics que un dia van decidir tornar.

En fi, ara només queda per veure l'actitud de verges ofeses que faran uns i altres, quan vagin a veure'l i, amb l'excusa de recordar-li els seus orígens, vegin que no obtenen res a canvi. Més enllà potser d'una mirada de sarcasme si li passa pel cap recordar d'on va marxar, perquè ho va fer i quina va ser la preocupació que la seva marxa va provocar en aquells que es van quedar. Perquè, si no és així, jo m'agafo el primer avió i li recordo que segurament vam jugar junts al Turó de la Peira quan érem crios i que, ja més grans, segurament que ens havíem creuat a la plaça Eivissa. Tot i que, ja en aquella època, no anàvem del mateix pal.

política catalana: el font nacional a Perpinyà

Mai m'ha semblat honest que l'extensió dels Països Catalans i de Catalunya s'utilitzin segons el principi de la geometria variable. Es per això que trobo interessant dir un mot sobre aquest article publicat a Slate.fr (1): J'ai bu un verre et fumé une cigarette avec les militants du FN à Perpignan. Et je vous explique pourquoi Aliot a gagné. Le vice-président du FN était donné battu. Il arrive en tête du premier tour avec 34,20 % des voix, devançant de près de 4 points le maire sortant UMP. S'il a triplé son score en un mandat, ce n'est pas pour rien.

Projectes urbanístics sobredimensionats per la ciutat amb el deute per càpita més elevat del país, la quarta ciutat en el ranking de la desigualtat de la riquesa, la cinquena ciutat més pobre de França ... Per l'autor de l'article, més enllà de les ideologies que puguin representar,  les llistes electorals catalanes estan lligades a un sistema de representacions comunitarista: Així, al Consell General, el PS es recolzaria electoralment en la minoria magrebina; i a l'ajuntament, la UMP es recolzaria electoralment en la comunitat gitana més important d'Europa occidental (recordem que es tracta d'una comunitat de parla catalana).

I en això que arriba el FN proposant de dinamitar aquest sistema corrupte i excloent. Bé, no del tot, perquè no seria intel·ligent oblidar que, en ple centre vila, al barri gitano de Sant Jaume, la llista del FN va recollir, a la primera volta, entre el 24 i el 34% de vots a les seves tres meses electorals. I que molts militants del FN pertanyen a la comunitat gitana, amb un llarg historial conflictiu amb la comunitat magrebina (els estrangers als que al·ludeix constantment el FN!). Clar que, una altra dada a tenir en compte és que, els tres candidats (UMP, PS i FN), son d'origen pied-noir (francesos i espanyols que van tornar a França en el moment de la descolonització del nord de l'Africa).

En fi, la política de Catalunya (2)  tal i com mai ens l'han explicat a TV3, on la idea de Països Catalans sembla estar reduïda a l'espai de la meteo ... i encara!  Una televisió nacional per qui la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer semblen ser l'estranger; i el País Valencià, les Balears o les Terres de Ponent ... altra cosa que la Catalunya (3) ... Sud.

---

(1)  slate.fr és la versió francesa de slate.com, publicació que t'invito a donar un cop d'ull

(2)  perquè la Catalunya Nord és tant Catalunya com la Catalunya Sud ... o no?

(3)  cada cop que condueixo per l'autopista i arribem a la Porta dels Països Catalans, recordo a la canalla que ja som a casa: moltes vegades m'he demanat si aquest sentiment és compartit pels catalans del sud.

Fracasados por el Mundo. Episodio 2.

Ep! Mireu qui és en realitat 'Osvaldo Schwartz'...als crèdits del vídeo.

joshua radin - they bring me to you