dimecres, 1 d’abril del 2015

best of canal català: musulmana catalana



Un altre debat constructiu al canal català, aquest cop sobre temes ecumènics. Jo no sé vosaltres, però a mi me tenen tots ben avorrit. Avorrit de l'aliança de presumibles contraris que ens volen fer creure que hi ha un pensament únic al nord de l'Africa i al Mig Orient i neguen l'existència d'aquells que lluiten per la llibertat de pensament. M'agradaria que deixéssim de parlar dels vels, de mesquites i del porc als menús escolars, de veure espectacles degradants a la TV privada (1) o  bromes racistes a la TV publica (2), sobretot pel fet de ser emeses des d'un país que no té gaire de què riure dels seus veïns del sud (3).

M'agradaria oblidar-me d'aquells que no condemnen l'odi i que es sorprenen quan els hi cau al damunt la penya que mai no ha fet res d'altre que odiar la diferència (4). I també perdre de vista aquells que es passegen per un acte democràtic lluint a la samarreta el logo d'un país sponsor del terror.

M'agradaria veure a la TV (i escoltar a la radio!): Khansa Batma (5), Hindi Zahra (6), Amel Mathlouthi (7). O la cantant egípcia Luka Blue (8) que acaba de rebentar esquemes al Net publicant una cançó que hom pot traduir com: "Vaig a fumar haixix" i que, segons Afrik.com (9): el missatge de la cançó és clar, una crítica d'un Islam que es pren literalment. Com l'Islam prohibeix l'alcohol però no l'haixix, la noia aplica a la lletra els preceptes religiosos ... i fuma haixix! per escapar de l'infern de la seva vida quotidiana.

En un altre registre, no estaria malament que algú parlés de l'existència de bandes marroquines com Lazywall (10), Gnawa Stone (11) o dels rarillos de Haoussa (12). I és que, si algú pren la pena de buscar veurà que, a més a més dels individus de la barba, hi ha penya que té altres idees sobre la estètica (també la mental!).

I com no soc seguidor del club: "Allah, Al Watan, Al Malik" (Déu, Pàtria i Rei) i no pretenc res d'altre que passar-m'ho bé ... et proposo donar un cop d'ull a aquest sketch fet per uns joves sirians (millor fiques els subtítols), i escoltar aquest vídeo divertidíssim: Rock au Maroc.

I no n'he de fer res si uns s'emprenyen perquè escolto música del nord de l'Africa i si uns altres s'emprenyen perquè la música que escolto no és la que passen pels altaveus dels minarets. Més que res, perquè ja n'estic fart dels uns i dels altres!


4 comentaris:

Roy Batty ha dit...

Mas de lo mismo avui a La Vanguardia:
¿Somos demasiado políticamente correctos con el islam? Es veu que al nord de l'Africa o al Mig Orient no estan preparats per viure en democràcia. Naturalment, l'Espanya que va sortir del franquisme sí que ho estava. Què fàcil que s'oblida l'opinió que tenien en altres països del nostre! Per no parlar del país d'on ve l'autor del llibre.

sinfu ha dit...

Un petit apunt sobre el Yoyas

sinfu ha dit...

Vaja, volia dir a quin partit polític vota el Yoyas

Roy Batty ha dit...

Cas que vagi a votar, que fins ara no ho havia fet mai.