Un antic company de la UAB va enviar-me confidencialment un article publicat a directa.cat on es denunciava l'espionatge al que estan sotmesos alguns polítics d'esquerra que visiten la universitat. L'article porta com títol: Espionatge polític a la UAB i el pots llegir punxant aquest enllaç.
En primer lloc, voldria dir que no comparteixo la irritació que li produeix a l'autor el fet que les autoritats acadèmiques tinguin una xarxa d'espies que els permetin estar informades per del que passa al campus.
Essencialment, perquè el campus de la UAB ha acollit històricament un llarg espectre de tios perillosos que més val tenir controlats. La llista és llarga i variada, però avui voldria recordar dos tios que es trobaven als extrems de l'espectre de la perillositat social. En l'extrem del que hom podria qualificar com d'ínfima perillositat, un estudiant que es passejava pels cursos de Cartografia amb símbols nazis i feixistes, i que un dia va traure a classe un bolígraf-pistola que havia comprat de rebaixes a un basar xinès de Rubí. I en l'extrem de l'alta perillositat, un catedràtic de Física Nuclear que rebia milions de l'estat en subvencions per l'adquisició de tot tipus d'equipaments, malgrat les seves amistats poc recomanables i els seus coneguts dèficits psicològics.
Tot i que l'inici de les activitats d'espionatge per part de la cúria acadèmica va començar el dia que un antic rector va descobrir que li havien buidat l'ampolla de whisky que tenia guardada com antídot de les llargues i avorrides reunions del claustre, cal reconèixer que el control d'un campus tant summament avorrit com el de la UAB pot explicar que els "detectius" acabin redactant informes sobre qualsevol bajanada per justificar la pasta que reben.
Desconec si estaven incloses en les condicions contractuals preparades pels experts jurídics de la UAB, però el que sí que trobo inacceptable és el llenguatge i l'estil caspós utilitzats per la redacció d'aquests informes. Amb tots els profes de filologia i de literatura que corren per la UAB i la massa d'aturats que fabriquen cada any, jo crec que podrien organitzar uns cursos destinats als "detectius" i incloure'ls dins d'algun programa de recerca: son coses que es poden fer, aixi que no val la pena entrar en detalls.
Ho dic perquè sabem que aquests professionals segueixen el nostre blog a diari. I que gracies als seus informes, un gran nombre de membres de la cúria acadèmica (a excepció d'en Doc) visiten el nostre blog durant les reunions del claustre, fent pujar les nostres estadístiques i engreixant els nostres comptes corrents. I com diu en Long John: De bien nacido es ser agradecido.
En primer lloc, voldria dir que no comparteixo la irritació que li produeix a l'autor el fet que les autoritats acadèmiques tinguin una xarxa d'espies que els permetin estar informades per del que passa al campus.
Essencialment, perquè el campus de la UAB ha acollit històricament un llarg espectre de tios perillosos que més val tenir controlats. La llista és llarga i variada, però avui voldria recordar dos tios que es trobaven als extrems de l'espectre de la perillositat social. En l'extrem del que hom podria qualificar com d'ínfima perillositat, un estudiant que es passejava pels cursos de Cartografia amb símbols nazis i feixistes, i que un dia va traure a classe un bolígraf-pistola que havia comprat de rebaixes a un basar xinès de Rubí. I en l'extrem de l'alta perillositat, un catedràtic de Física Nuclear que rebia milions de l'estat en subvencions per l'adquisició de tot tipus d'equipaments, malgrat les seves amistats poc recomanables i els seus coneguts dèficits psicològics.
Tot i que l'inici de les activitats d'espionatge per part de la cúria acadèmica va començar el dia que un antic rector va descobrir que li havien buidat l'ampolla de whisky que tenia guardada com antídot de les llargues i avorrides reunions del claustre, cal reconèixer que el control d'un campus tant summament avorrit com el de la UAB pot explicar que els "detectius" acabin redactant informes sobre qualsevol bajanada per justificar la pasta que reben.
Desconec si estaven incloses en les condicions contractuals preparades pels experts jurídics de la UAB, però el que sí que trobo inacceptable és el llenguatge i l'estil caspós utilitzats per la redacció d'aquests informes. Amb tots els profes de filologia i de literatura que corren per la UAB i la massa d'aturats que fabriquen cada any, jo crec que podrien organitzar uns cursos destinats als "detectius" i incloure'ls dins d'algun programa de recerca: son coses que es poden fer, aixi que no val la pena entrar en detalls.
Ho dic perquè sabem que aquests professionals segueixen el nostre blog a diari. I que gracies als seus informes, un gran nombre de membres de la cúria acadèmica (a excepció d'en Doc) visiten el nostre blog durant les reunions del claustre, fent pujar les nostres estadístiques i engreixant els nostres comptes corrents. I com diu en Long John: De bien nacido es ser agradecido.
9 comentaris:
Bien
Me gustaría hacer una apreciación a tu osada entrada, que me temo tiene mucho que ver con las fuentes de información que has utilizado para elaborarla:
Yo jamás he pronunciado la frase que me atribuyes. Es algo que atenta contra mi falta de honor, falta por la cual estoy dispuesto a luchar enarbolando por bandera mi pata de palo
Vaig llegir l´artícle en qüestió i ,realment,la redacció de l´informe sembla realitzada per subjectes com el de la foto que il.lustra aquest post.I sobre el passat...creieu que en el seu moment es va fer cap informe sobre el GS,La Tripulació d´en Flint i la Mota Negra?,i les Mafaldes?
@longJohn: Doncs ara que ho dius potser que m'hagi equivocat i la frase sigui de Sir Edward Bow.
@israelHands: doncs sí, ho van investigar i el resultat ha estat el refús a les candidatures d'en Sinfu per una càtedra de llengües semítiques.
Espero que no tingui res a veure amb el títol d'aquesta entrada. Però tant al meu blog perso com en aquest, és una veritable passada la de visites de Rússia que estem tenint aquests dies.
Tu tranquil, Hands, perquè cas que la cosa acabés amb nosaltres treballant a les mines de sal siberianes, tindries el meu vot per ocupar la plaça de tècnic saliner.
Home,si es tracta de mines de sal,encara que siguin a Sibèria,encara ens en podem sortir.Més complicat ho tindria en Sinfu per a exercir de docent de llengües semítiques.Crec que ens hauriem d´encomanar a Konstantin Sakaldieff Iuri Mandropov o e en Txarnengo.
Pel que jo sé d'en Sinfu, es veu que per concursar la plaça de catedràtic de semítiques va fer valer que un vell amic seu, que ara milita a Nous Catalans i és amic de l'Angel Colom, li va donar unes classes d'àrab.
I duen que, tot i valorar positivament que es presentés amb una samarreta de Qatar Airways sota una de les seves americanes, els membres del tribunal van preferir una altra candidata que van trobar més idònia. I segons un tio de Ca La Pepa, a partir d'aquí, en Sinfu va maleir el punk magrebí i ara canta boleros a un Night Club de Ciutat Badia.
Què voleu que us digui. Tot plegat se'm fa molt estrany. Personalment, no m'imagino en Sinfu en plan Dyango.
I pel que fa a lo de les mines de sal siberianes, has estat senzillament brillant recordant-te dels nostres vells contactes del PCUS: Konstantin Sakaldieff, Iuri Mandropov, Txarnengo i, si m'ho permets, afegiria també al Dr. Txirukov.
Estic segur que'ns podrien donar un cop de ma amb la privatització de les mines i el llançament d'un producte que tindria un èxit assegurat entre tots els que van passar una part de la seva vida en aquell marc d'incomparable bellesa. Un producte que proposo anomenar: Sal de Siberia!
Al final, tantes hores d'estudi i ja veus. Ara bé, com diria el que trencava les mines del llapis, 'más cornadas da el hambre'. Ara ja tinc un gran repertori, i com a record pel meu pas pel departament, i dirigit en tot moment pel gran Toloriu, canto cançons com aquesta, o aquesta, o aquesta altra.
Doncs jo crec que, actuant on actues, hi han altres temes més adequats. Estic segur que, ben interpretats, faries plorar en Toloriu i et deixaria una bona propina.
Publica un comentari a l'entrada