Sons of Anarchy va ser una sèrie infumable de la que confesso no haver pogut veure un sol episodi sense caure rendit davant dels seus poders anestesiants. Segurament seria perquè la passaven tard i jo me llevo d'hora. Altrament no hauria durat set temporades, clar.
En fi, si la sèrie no va enganxar-me, he de dir que tenia quelcom que vaig apreciar. Deixant de banda les motos que'm treien, volia parlar de la seva banda de só.
Per exemple, Audra Mae que, amb una veu impressionant, interpreta un tema de Bob Dylan: Forever Young. O Jack Savoretti i aquest tema preciós del vídeo que presenta aquesta entrada: Soldiers Eyes. Clar que, un dels que trobo més reeixits és un vell tema de Neil Young: Hey Hey, My My interpretat en un registre molt diferent per Battleme: tot i que segur que m'agrada tant perquè el vaig escoltar al primer concert que vaig anar.
En fi, què tal si et passes per la pàgina dels temes de la sèrie a youtube i mires si en trobes un altre que t'agradi més i vulguis recomanar-lo al blog?
Per exemple, Audra Mae que, amb una veu impressionant, interpreta un tema de Bob Dylan: Forever Young. O Jack Savoretti i aquest tema preciós del vídeo que presenta aquesta entrada: Soldiers Eyes. Clar que, un dels que trobo més reeixits és un vell tema de Neil Young: Hey Hey, My My interpretat en un registre molt diferent per Battleme: tot i que segur que m'agrada tant perquè el vaig escoltar al primer concert que vaig anar.
En fi, què tal si et passes per la pàgina dels temes de la sèrie a youtube i mires si en trobes un altre que t'agradi més i vulguis recomanar-lo al blog?
5 comentaris:
Deuen ser coses del mes d'abril, perquè acabo de realitzar que fa gairebé dos anys que vaig publicar una entrada que enllaça molt bé amb la d'avui: Steppenwolf - Born To Be Wild. Imagino que deu estar lligat a l'arribada del bon temps i les ganes d'agafar una moto per gaudir-ne.
Bien por la selección de música!! La serie no la he visto, porque he de reconocer mis prejuicios hacia el posible concepto estadounidense de Anarchy.
En cuanto a la similitud del tipo de música en las dos entradas y la época en que has hecho la selección, ojalá sea larga la primavera.
Ojo con la moto, que no se te despeine la barba
L'has encertat de ple pel que fa al tractament que la sèrie fa del concepte d'anarquisme.
Ara bé, si tenim en compte que Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti són part integrant de l'anarquisme americà. Com també ho són Emma Goldan o Noam Chonski. Doncs bé, que el concepte de l'anarquisme als USA no és exactament el que'ns volen presentar els grans grups mediàtics.
El fet que uns fossin d'origen italià o els altres d'origen hebreu, no té la mateixa rellevància en un país construït per immigrants. Però fins i tot en aquest cas, la llista d'anglosaxons coneguts també és molt llarga.
Sobre el tema de la moto: l'únic que té un peaso moto a casa és el meu fill ... I me temo que, posats a portar algú de paquet, jo no sóc el primer de la llista. No sé si veus el que vull dir. Misère!
Pues lo que te decía.
Si fuera estadounidense, no me arriesgaría a realizar una encuesta sobre los conocimientos de mis conciudadanos sobre el origen del anarquismo americano. Mucho menos intentaría preguntar cuales fueron las razones que transformaron el anarquismo primigenio, ocupado en la reivindicación social, en corporaciones dedicadas a las transacciones económicas libres de impuestos.
He de decir que en mi opinión esta metamorfosis es debida al profundo estado de trance que puede producir escuchar continuamente el sonido de una Harley Davidson.
He ahí el debate
Amb tota la sinceritat del món, jo tampoc m'atreviria a fer una enquesta sobre els coneixements dels ciutadans del meu país d'origen sobre un munt de coses: i molt menys sobre l'anarquisme. I crec que podria estendre aquest sentiment als ciutadans d'un munt de països europeus.
Més que res, perquè la imbecil·litat és universal i, com deia Schiller: "contra la estupidesa, fins i tot els Déus lluiten en va".
Canviant de tema (que no gaire) proposo la lectura d'aquesta entrevista a Paz Torrabadella, psicòloga, autora de 'Estupidez emocional', La Vanguardia, 10.03.2011.
Publica un comentari a l'entrada