estamos perdidos, mariano. al agua !!!

Malgrat el que pugui dir en Long John sobre la Cospedal, a mi, la pava del govern que'm té el cor robat (sí, clar, robat!) és Soraya i el seu antimarxisme. No, no estic pensant en Karl, sinó en Groucho i una de les frases que adorava utilitzar (1): Es mejor permanecer callado y parecer tonto que hablar y despejar las dudas. I clar, com Soraya és molt de dretes, doncs ha decidit fer el contrari del que recomana l'ortodòxia marxista.

Com tothom sap, no és el cas d'en Mariano que, quan es tracta de canviar la constitució, sí que segueix obstinadament els principis de la ortodòxia marxista: Estos son mis principios. Si no te gustan tengo otros. D'en José Mari, millor no dir res perquè, aquest ja fa temps que porta el delirium tremens al damunt i no deixa de veure aranyes per tot arreu.

Tornant a la meva adorada Soraya, he de dir que el passat divendres, després del consell de ministres, va seguir saltant-se no tant sols els principis de l'ortodòxia marxista, sinó també els de la filosofia hindú: Cuando hables, procura que tus palabras sean mejores que el silencio.

I com al PP de trens en saben un rato llarg, va sortir amb que: li segueix semblant un fet "molt positiu" la inversió en infraestructures que els últims anys s'ha fet en territori català, i ha subratllat que les quatre províncies estan connectades per AVE, "cosa que no tenen totes les comunitats"; que s'està treballant en el corredor Mediterrani ... Després de recordar molt oportunament que: Sort que el Govern d'Espanya supleix les carències de la Generalitat!" (2).

Ja saps que jo t'estimo molt, Soraya. Però no acabo d'entendre que, amb tot el que esteu treballant al Corredor Mediterrani, tingueu tant emprenyats els empresaris del País Valencià (3) justament pel contrari. Que me sembla que seran els següents a explorar la via de la independència.

Seguiu per aquest camí, Soraya. Que me sembla que acabareu fent que lo del Palau d'Hivern -no aquest (4)- sigui broma. Nosaltres seguirem el camí que'ns va marcar aquell gran lider del marxisme i cridarem: Mas madera, que es la guerra !!!

---

• (1) En realitat l'autor de la frase va ser Abraham Lincoln.
• (2) Santamaría: "¡Sort que el Govern d'Espanya supleix les carències de la Generalitat!", el periódico, 28.11.2014
• (3) Els empresaris valencians consideren una 'burla' els incompliments en el corredor mediterrani, Vilaweb, 26.11.2014
• (4) 'La 'moncloa' extremeña, en venta". El portal inmobiliario idealista.com promociona ya la residencia presidencial de Mérida, "una edificación palaciega", con jardín piscina y parabólica, el periódico, 27.11.2014 ... Vaja, espero que no li agafi ara una depressió al sàtrapa que es va gastar en la seva construcció els diners que no van arribar als extremenys..
  

la convenció cleptòcrata a bcn: el ppessebre

La plana major del PP, aquest partit que tant ha fet per l'independentisme a Catalunya, tenia cita amb un conegut fotògraf de BCN: "la ciudad de los prodigios", per preparar les felicitacions de nadal que enviaran als companys que passaran les festes lluny de casa: més precisament a la presó.

Es tracta d'un gest emotiu pel que els agraeixen haver "pringat" per ells i, ocasionalment, demanar-lis que els facin lloc per quan arribi el seu torn.

Coincidint amb la convenció cleptòcrata, els grans electors d'aquest partit aprofitaran la visita per fer un gest de caritat cristiana i anar a veure l'Alícia per passar-li un xic de pinso perquè pugui pagar-se el tractament que segueix per curar les seves crisis de taquipsiquia.

Amb amics com aquests, qui necessita enemics?

---

En resposta a les qüestions dels nostres lectors, l'àngel de l'esquerra no és Millán Salcedo, sinó Fátima Báñez. El nen, estem segurs que ja el coneixeu!

la frase del dia

Isabel SS vol treballar a la redacció del GS

Isabel San Sebastián

L'atmosfera de la darrera sessió plenària del politburó del GS estava carregada d'electricitat. Havíem rebut una oferta espontània d'Isabel SS per treballar al GS, i els membres de la permanent la teníem en videoconferència al locutori d'un amic pakistanès, al carrer de Deià cantonada Pollença.

Isabel va començar dient que comprenia el nostre estupor per la seva oferta, i va passar a explicar-nos que estava cansada de treballar amb fatxes i tenia ganes de treballar amb gent normal.

Començàvem a ensumar l'olor del sofre quan va afegir que, de fet,  encara que ell no la recordés, va conèixer en Sinfu mentre feia treball de camp per Cantàbria i Astúries per les seves novel·les sobre els visigots i la reconquesta. Que un dia, en Jiménez Losantos va parlar-li dels malparits del blog del GS i, quan va veure la foto d'en Sinfu al blog, va decidir que el seu lloc estava entre nosaltres.

Conscient del nostre escepticisme, va insistir en que en realitat no era gens fatxa, sinó que havia basculat al nacionalisme espanyol quan el cosí que li havia amargat la infància: Iñaki Cabasés, va acabar sent un peix gros de Nafarroa Bai. D'altra banda, estava molt cansada de respondre sempre que la que es passava la vida abraçada a l'Artur Mas no era ella, sinó l'Helena Rakosnik.

Veient que seguíem sense veure-la a la redacció del GS, va afegir que no solament no li hauríem de pagar un sou, sinó que seria ella qui ens el pagaria. Parlem-ne! que va dir en Doc, davant la nostra mirada de desaprovació. Va ser el moment que va aprofitar Isabel per explicar-nos un munt d'anècdotes pujades de to sobre en Federico Jiménez Losantos, Ana Botella, Aznar, Sànchez-Quemacho, ... La veritat és que ens va fer riure de valent, la "jodia".

En fi, ja de matinada, i no sense haver enregistrat abans totes les anècdotes que'ns va explicar, vam fer-li comprendre que els nostres lectors no comprendrien veure-la córrer pel blog. Així que vam proposar-li de redactar una carta de recomanació per treballar amb Curry Valenzuela i ens va dir que potser si que seria millor: Ouufff !!!  Cal dir que hi ha dies que ens guanyem de sobres els 30'000 euros de salari mensual.

ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra ...

Es comú entre la canalla passar per la picadora els mestres o els pares per acusar-los de tot el que de dolent els pugui arribar. També a Espanya dona uns altíssims rèdits polítics acusar als catalans del que sigui. I espanyols i catalans, saben que tenen molt a guanyar electoralment si passen per la picadora Angela Merkel i, per extensió, la Unió Europea, acusant-los de la greu situació econòmica del país. 

Des de l'esquerra fins al PSOE, estan començant a escalfar motors amb l'historia de que Europa, i més concretament Merkel, veuran el que veuran si guanyen les eleccions. Però me temo que si Merkel i la Unió Europea s'han mirat avui la premsa espanyola, tot aquest discurs no valgui el paper en què pugui estar escrit:

• Quart mes consecutiu de repunt immobiliari. La firma d'hipoteques sobre vivendes es dispara al setembre el 30%. A Catalunya, es van registrar el 16,3% més d'operacions que un any abans. El Periódico, 26.11.2014
• El Banc d'Espanya constata que la "fase d'expansió" del PIB es prolonga en la recta final de l'any. La inversió en béns d'equip i l'ocupació segueixen creixent, però la confiança dels consumidors és inferior. El Periódico, 26.11.2014
• Guindos assegura que la moratòria als desnonaments es prorrogarà al maig. Coscubiela exigeix al Govern que posi les famílies al davant dels mercats financers en la seva llista de prioritats. El Periódico, 26.11.2014

En fi, que mentre el nombre més gran d'hipoteques constituïdes sobre vivendes durant el passat mes de Setembre es va donar a Madrid (4.092), Andalusia (3.301) i Catalunya (2.777), i mentre el Banc d'Espanya va llençant coets per la "fase d'expansió" de l'economia espanyola (creixement del PIB un 0,5% en el tercer trimestre de l'any, amb un avanç interanual de l'1,6%) i una afiliació a la Seguretat Social que es va incrementar a l'octubre un 0,1% intermensual, la moratòria als desnonaments es prorrogarà fins el mes de maig: llàstima que, als seus 85 anys, Carmen Martínez, i tants altres, no n'estiguin al corrent. Segurament per culpa de Merkel i de la Unió Europea, tant com el fet que la banca segueixi fent préstecs hipotecaris amb la pasta que va arribar dels estalvis dels ciutadans europeus.

"Malos Tiempos Para La Lírica" doncs per aquells que, no havent arribat a una suficient maduresa mental, es dedicaran a passar per la picadora Merkel i a la Unió Europea, culpant-los de tot el que va malament en aquest país. Potser els permetrà guanyar-se una reputació de rebels entre aquells que tenen la mateixa edat que ells i convertir-se en bad boys a l'escola del seu barri. Però ja fa temps que haurien de saber que els reis son els pares. I que sinó fan res d'altre que passar-se el dia demanant pasta, rondinant i creant un ambient impossible, igual es troben un dia amb que els pares, farts d'ells, els deixin sense setmanada i els fotin fora de casa.

podemos?

Una de les coses que més m'agraden de la penya de Podemos és veure com estan traient de polleguera tota la cleptocràcia que ha estat governant aquest país sota diferents sigles. 

El problema és que tinc una edat i recordo que era la mateixa por que'ls feien individus com Felipe Gonzalez i Alfonso Guerra.

Es per això que, ara que a Podemos comencen amb el "donde dije digo, digo Diego" (1), que comencem a veure coses que no presagien el millor en els seus líders (2), i que deixen destil·lar un seguit de velles consignes de l'eurocomunisme que ja coneixíem de l'època de Santiago Carrillo (1), és de justícia no oblidar-nos de la penya de la CUP (3).

La CUP que, quan va entrar al parlament de Catalunya, va proposar com a president de la cambra un valencià que es va intentar suïcidar abans de ser desnonat: Manuel G.B. de Burjassot. La diputada Georgina Rieradevall portava la samarreta de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) quan va depositar el vot per Manuel G.B.  La CUP també va proposar per la vicepresidència de la mesa: Pedro Alvarez, Guillem Agullo i Idrissa Dallo ... ni oblit ni perdó.

Altrament, segons informava des de Perpinyà el 3|24 (4): La CUP es desmarca de Guanyem Barcelona i presentarà una candidatura pròpia a la capital catalana. El motiu que argumenta són les diferències amb la coalició d'Ada Colau en alguns aspectes del codi ètic que debatien, com la limitació de mandats o el sou mínim dels regidors.  No estic al corrent quines eren aquestes diferències, però crec que val la pena donar-li un cop d'ull al codi ètic proposat per la CUP (5):

• limitació de mandats. Els regidors i regidores han de tenir els mandats limitats a un màxim de dues legislatures.
• limitació dels sous. La retribució́ dels regidors i regidores ha de ser com a màxim 2,5 vegades el Salari Mínim Interprofessional (1.613€ nets/mes)

Just per acabar m'agradaria que tots recordéssim que la penya que ha votat el PP seguirà votant el PP. I que com el vot a l'esquerra del PP estarà extremadament atomitzat ens tornaran a venir els de sempre amb l'idea dels Fronts Populars Nacionals o els d'esquerres: espero que ningú caigui en el parany de fer-ho. Quan això arribi, tinguem un gest de simpatia cap a l'Albert Rivera i en Joan Antoni Duran: ells també estaran on cal per atomitzar el vot de la dreta que ja no pot veure ni en pintura na Alícia,

---

• (1) Pablo Iglesias a la Cadena Ser el 17.11.2014: La Generalitat entiendo que no tiene competencias para llevar a cabo una declaración unilateral de independencia. Clar, si les tingués no seria necessari fer-la. De totes maneres, cal no traure la frase del seu context: Pablo sembla tenir ganes de obrir un procés constituent on tot es pugui discutir ... sols que, jo no he vist res al programa!
• (2) Juan Manuel Lopez-Zafra: Claro que podemos, El Confidencial, 19.11.2014
• (3) Joao França/Pau Rodriguez: Los candidatos simbólicos de la CUP en el Parlament, elDiario.es, 17.12.2012 
• (4) La CUP es desmarca de Guanyem Barcelona i presenta candidatura pròpia a la capital catalana, 3|24, 23.11.2014
• (5)  Veure Per una candidatura municipal de ruptura a l'Ajuntament de Barcelona i el vídeo CUP Barcelona: Decàleg de Principis.

the show must go on

Res que m'estava llegint les enquestes d'intenció de vot d'El Periódico i d'El Mundo i m'he dit que, tot plegat, podria ser francament francament divertit de no ser perquè el public d'aquesta comèdia serà el que acabarà pagant.

A l'espera que els periodistes d'investigació de la premsa madrilenya descobreixin les connexions de 'Podemos' amb ETA, o el seu finançament pel gihadistes (què més dona!), i a l'espera de que la llei de Hont doni un bany de realitat als nous vinguts al circ de la democràcia a  la espanyola, me quedaré amb alguns titulars:  

• 'Podem' dóna el 'sorpasso': s'imposa (28,3%) al PP (26,3%) i el PSOE (20%) a Espanya (1)
• Una majoria per les plebiscitàries. La llista conjunta sobiranista és l'opció preferida després d'un 9-N que ha capitalitzat Mas
• 'Podem' guanyaria avui les eleccions generals espanyoles a Catalunya amb aquesta estimació de vot: Podem (22,8%), CiU (17%), ERC (15%), PP (11,8%), PSC (11,3%), C's (10,5%), ICV-EUiA (5,2%) i CUP (3%). (2)
• Una llista única sobiranista de CDC + ERC sumaria 58-60 escons, menys que els 63-67 que obtindrien per separat CiU (32-34) i ERC (31-33). En tots dos casos, la resta de partits veurien alterats mínimament els seus resultats, escó amunt escó avall. Però 'Podem' seria sempre la tercera força (???), seguida, per aquest ordre, de C's, PSC, ICV-EUiA, PP i CUP (2).
• ERC busca 'merengues', Junqueras es fixa com a objectiu penetrar a l'àrea metropolitana, Vol llistes plurals on càpiga «el president de la penya del Reial Madrid» (4)

Seguint amb un esperit circense, podria seguir amb que "El Banco de España ve ahora un mayor margen para subir salarios" (5) o amb una proposta abracadabrant: "Collboni pide la cocapitalidad de Barcelona y que el Senado se traslade allí" (6), que jo me permetria completar amb una altra sobre "el traslado del Banco de España a Villanueva del Trabuco" , el de totes les diputacions a "El Burgo de Osma" i el d'en Jaume Collboni a la Torre del Petrol, a Picamoixons.

Ara sense conyes, els 'analistes' estaran molt interessats per la lectura de les estimacions en clau de força de les formacions sobiranistes. D'altres, en clau de força de les formacions que defensen el canvi constitucional. Jo, que soc de la vella escola de: 'el capital no té pàtria', m'he fixat en la força de les formacions de dretes i, si li afegim el PSC que quedarà després de les darreres 'desercions', francament no és per tirar coets.

Tornant a Espanya, com semblaria que els de 'Podem' guanyarien les eleccions sense majoria absoluta, tinc ganes de veure la aliances ... contra-natura (?) PP-PSOE potser també CDC, però votant amb el PP contra qualsevol proposició de llei sospitosa de progressisme o de laïcitat. Rosa Diez tornant a deixar-se estimar per en Albert Rivera, Els d'ERC completament desorientats perquè CDC els ha deixat de banda. En Duran i Lleida demanant que el deixin entrar al PPC. I els de la CUP completament desmoralitzats perquè una penya sense cap programa, sense una idea precisa sobre com reparar la relació entre Catalunya i Espanya, tampoc grans idees en el terreny social, i sense que ningú conegui a qui presentaran com candidats, sigui la que té una més alta estimació de vot. I ICV ... bé, sobre aquests millor me reservo el que'n penso.

Tranquil però, perquè estic convençut que el temps demostrarà que estic equivocat i tothom actuarà en plena coherència amb les seves idees polítiques i el programa amb el que es presenti a les eleccions. Per començar, amb els resultats de l'enquesta a la ma, l'Artur ens convocarà a eleccions plebiscitàries i els que s'oposaven fa dos dies, correran per dir que el que cal fer és un referèndum. Mentre tant, recordarem el títol de l'entrada del passat dissabte: toda buena estafa necesita una distracción.

P.S. Parlant d'estafes, la de la independència de la Fiscalia en semblaria una si ens haguéssim de creure el contingut d'aquest article publicat a El Periódico (7): Eduardo Torres-Dulce: Un fiscal de (mala) pel·lícula. Personalment no puc posar en dubte ni l'estat de dret, ni que Ana Ma. Magaldi s'hagi suïcidat política i professionalment per lleialtat personal.

---

• (1) L'escenari soberanista després del procés participatiu, El Periódico, 24.11.2014
• (2) Revista de Premsa, El Periódico, 24.11.2014
• (3) El mapa politic català, El Periódico, 24.11.2014
• (4) Convenció Municipalista Republicana, El Periódico, 23.11.2014
• (5) Economia, La Vanguardia, 24.11.2014
• (6) Política,  La Vanguardia, 24.11.2014
• (7) El personatge de la setmana. El Periódico, 24.11.2014

spain, to infinity ... and beyond!

---

---

PPerformances ...

En el camí de l'excel·lència el PP no necessita guies. No hi havia prou amb haver-nos lliurat de la famiglia Pujol de l'escena política o haver transformat Artur Mas en un 'lider independentista'.

Calia fer un pas endavant i acusar Joana Ortega, militant d'UDC, ficant davant d'una situació impossible el pobre Josep Antoni. Ell que sempre s'havia vist de mediador i lider màxim de la tercera via.

Tot i no poder descartar l'idea que'n Josep Antoni se'ns fiqui la barretina i, al crit de "Visca la terra", pretengui dirigir l'independentisme radical, la veritat és que'n Mas, Ortega i Rigau estan força atemorits. Els grans cervells del govern espanyol creuen que és perquè els tenen por a ells. Però el que els fa por de veritat és la possibilitat d'anar a la presó i trobar-se en mans dels funcionaris als que els van retallar el sou.

Tot i que, si com deia Homs el govern té preparada la resposta jurídica a la querella, la veritat és que també està preparant un pla B que consistiria en regalar una Vespa i una caixa de vi per nadals als magistrats del tribunal constitucional.

---

Per la part del PP, mentre segueixen avançant amb l'estratègia de l'eliminació de qualsevol interlocutor a Catalunya que no sigui la brillant estadista Alícia Sànchez-Camacho, seguiran obrint fronts per encarregar al Tribunal Constitucional que defensi la Unidad de España.



Nous fronts com ara la denuncia de la llei catalana contra la pobresa energètica, de la llei catalana que prohibeix el fracking, la d'horaris comercials, ... Ara bé, quan es tracta de salaris, la  Unidad de España no sembla ser tant important i ningú sembla interessat en demanar al tribunal constitucional que faci alguna cosa: La brecha se ensancha: los sueldos en Jaén no son ya ni la mitad que en Madrid. I si tenim en compte que la majoria dels que treballen a Madrid no son milionaris, hom pot arribar a la conclusió de que hi ha gent que guanya molts i molts diners. I és què, malgrat totes les astracanades que'ns vulgui fer passar aquest govern sobre el creixement econòmic, hi ha dades que no fan res d'altre que desmentir-lo: Puja el dèficit elèctric per la caiguda del consum.

---

S'ha comparat la relació d'Espanya amb Catalunya amb la del marit maltractador que no accepta que la seva dona es vulgui divorciar. I ara va l'Albert Rivera i, fregant l'excel·lència, ens surt amb el del tio emprenyat amb la noia que no ha acceptat la seva oferta de matrimoni. Això no està gens bé, Albertillu. Jo ja entenc que amb tots els esforços que has fet per representar l'espanyolitat a Catalunya, t'ha fet mal que els teus hagin decidit passar de tu.

Però això ja t'ho hauria pogut explicar en Miquel Roca i Junyent, de quan el fracàs de la seva Operación Reformista. De totes maneres comença a pensar què faràs el dia que hi hagi un referèndum on els espanyols també puguin decidir si aproven la independència de Catalunya, i es doni el cas que el si a la independència no passi del 49% dels vots a Catalunya i superi el 51% a Espanya. Com diuen els d'Adidas: Impossible is nothing!

---

Clar que, si ens posem a parlar de performances, haurem de concedir al PP que, tot i estar a l'oposició, el PSOE també està fregant l'excel·lència. Ja no és solament el discurs paternalista de l'ex conseller de Caja Madrid, actual secretari del PSOE i policia bo: Pedro Sánchez apoyaría el blindaje de la educación en Catalunya pero no el concierto económico.

Tampoc el discurs del pare fundador de la corrupció familiar en democràcia i policia dolent en aquest film horrorós: Alfonso Guerra al PSC: «O cambian de estrategia o cambian de partido». I clar, menys els més fidels, el problema és que tots acaben per marxar. Però, mentre Espanya sigui Una i les colònies no s'independitzin, què importa?

toda buena estafa necesita una distracción

Un tío que'm va presentar en Sinfu a la Uni, i del que no me'n refio gaire, m'ha dit que dilluns vinent passaran el film Ladrón que roba a ladrón a 13TV. I que aquest film s'integra dins de la formació de tècniques professionals del personal de la cadena: 7 Técnicas psicológicas de estafadores.

Segons la penya de Rotten Tomatoes (la veritat revelada pel que fa al cinema), els crítics la van trobar més aviat fluixa. Però donat que a més del 70% del public li va agradar els crítics poden seguir sentint-se professionalment satisfets del valor social de la seva tasca. Més, tenint en compte que la productora va guanyar tres vegades més del que havia invertit, que ja li agradaria a més d'un poder dir el mateix de l'aeroport d'Alguaire.

En fi, no he vist res d'altre que el trailer perquè la meva religió m'impedeix veure aquest tipus de films. I del trailer m'he quedat amb la frase que dona el títol a aquesta entrada i que trobo força adient si penso en el moment polític que estem vivint: això també va per a tu, Albertillo, que ni els teus t'estimen!.