En el camí de l'excel·lència el PP no necessita guies. No hi havia prou amb haver-nos lliurat de la famiglia Pujol de l'escena política o haver transformat Artur Mas en un 'lider independentista'.
Calia fer un pas endavant i acusar Joana Ortega, militant d'UDC, ficant davant d'una situació impossible el pobre Josep Antoni. Ell que sempre s'havia vist de mediador i lider màxim de la tercera via.
Tot i no poder descartar l'idea que'n Josep Antoni se'ns fiqui la barretina i, al crit de "Visca la terra", pretengui dirigir l'independentisme radical, la veritat és que'n Mas, Ortega i Rigau estan força atemorits. Els grans cervells del govern espanyol creuen que és perquè els tenen por a ells. Però el que els fa por de veritat és la possibilitat d'anar a la presó i trobar-se en mans dels funcionaris als que els van retallar el sou.
Tot i que, si com deia Homs el govern té preparada la resposta jurídica a la querella, la veritat és que també està preparant un pla B que consistiria en regalar una Vespa i una caixa de vi per nadals als magistrats del tribunal constitucional.
Calia fer un pas endavant i acusar Joana Ortega, militant d'UDC, ficant davant d'una situació impossible el pobre Josep Antoni. Ell que sempre s'havia vist de mediador i lider màxim de la tercera via.
Tot i no poder descartar l'idea que'n Josep Antoni se'ns fiqui la barretina i, al crit de "Visca la terra", pretengui dirigir l'independentisme radical, la veritat és que'n Mas, Ortega i Rigau estan força atemorits. Els grans cervells del govern espanyol creuen que és perquè els tenen por a ells. Però el que els fa por de veritat és la possibilitat d'anar a la presó i trobar-se en mans dels funcionaris als que els van retallar el sou.
Tot i que, si com deia Homs el govern té preparada la resposta jurídica a la querella, la veritat és que també està preparant un pla B que consistiria en regalar una Vespa i una caixa de vi per nadals als magistrats del tribunal constitucional.
Per la part del PP, mentre segueixen avançant amb l'estratègia de l'eliminació de qualsevol interlocutor a Catalunya que no sigui la brillant estadista Alícia Sànchez-Camacho, seguiran obrint fronts per encarregar al Tribunal Constitucional que defensi la Unidad de España.
Nous fronts com ara la denuncia de la llei catalana contra la pobresa energètica, de la llei catalana que prohibeix el fracking, la d'horaris comercials, ... Ara bé, quan es tracta de salaris, la Unidad de España no sembla ser tant important i ningú sembla interessat en demanar al tribunal constitucional que faci alguna cosa: La brecha se ensancha: los sueldos en Jaén no son ya ni la mitad que en Madrid. I si tenim en compte que la majoria dels que treballen a Madrid no son milionaris, hom pot arribar a la conclusió de que hi ha gent que guanya molts i molts diners. I és què, malgrat totes les astracanades que'ns vulgui fer passar aquest govern sobre el creixement econòmic, hi ha dades que no fan res d'altre que desmentir-lo: Puja el dèficit elèctric per la caiguda del consum.
Nous fronts com ara la denuncia de la llei catalana contra la pobresa energètica, de la llei catalana que prohibeix el fracking, la d'horaris comercials, ... Ara bé, quan es tracta de salaris, la Unidad de España no sembla ser tant important i ningú sembla interessat en demanar al tribunal constitucional que faci alguna cosa: La brecha se ensancha: los sueldos en Jaén no son ya ni la mitad que en Madrid. I si tenim en compte que la majoria dels que treballen a Madrid no son milionaris, hom pot arribar a la conclusió de que hi ha gent que guanya molts i molts diners. I és què, malgrat totes les astracanades que'ns vulgui fer passar aquest govern sobre el creixement econòmic, hi ha dades que no fan res d'altre que desmentir-lo: Puja el dèficit elèctric per la caiguda del consum.
S'ha comparat la relació d'Espanya amb Catalunya amb la del marit maltractador que no accepta que la seva dona es vulgui divorciar. I ara va l'Albert Rivera i, fregant l'excel·lència, ens surt amb el del tio emprenyat amb la noia que no ha acceptat la seva oferta de matrimoni. Això no està gens bé, Albertillu. Jo ja entenc que amb tots els esforços que has fet per representar l'espanyolitat a Catalunya, t'ha fet mal que els teus hagin decidit passar de tu.
Però això ja t'ho hauria pogut explicar en Miquel Roca i Junyent, de quan el fracàs de la seva Operación Reformista. De totes maneres comença a pensar què faràs el dia que hi hagi un referèndum on els espanyols també puguin decidir si aproven la independència de Catalunya, i es doni el cas que el si a la independència no passi del 49% dels vots a Catalunya i superi el 51% a Espanya. Com diuen els d'Adidas: Impossible is nothing!
Però això ja t'ho hauria pogut explicar en Miquel Roca i Junyent, de quan el fracàs de la seva Operación Reformista. De totes maneres comença a pensar què faràs el dia que hi hagi un referèndum on els espanyols també puguin decidir si aproven la independència de Catalunya, i es doni el cas que el si a la independència no passi del 49% dels vots a Catalunya i superi el 51% a Espanya. Com diuen els d'Adidas: Impossible is nothing!
Clar que, si ens posem a parlar de performances, haurem de concedir al PP que, tot i estar a l'oposició, el PSOE també està fregant l'excel·lència. Ja no és solament el discurs paternalista de l'ex conseller de Caja Madrid, actual secretari del PSOE i policia bo: Pedro Sánchez apoyaría el blindaje de la educación en Catalunya pero no el concierto económico.
Tampoc el discurs del pare fundador de la corrupció familiar en democràcia i policia dolent en aquest film horrorós: Alfonso Guerra al PSC: «O cambian de estrategia o cambian de partido». I clar, menys els més fidels, el problema és que tots acaben per marxar. Però, mentre Espanya sigui Una i les colònies no s'independitzin, què importa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada