Feia temps que anava buscant una excusa per proposar-te donar un cop d'ull a una publicació electrònica que he inclòs a la llista d'enllaços mèdia: premsa i radio que pots trobar a la columna de la dreta del blog.
lamentable.org és un blog d'informació crítica, format per un grup de persones heterogènies, tant en l’aspecte personal com en el professional, a les quals els uneix un sentiment de l’amistat.
I entre aquestes persones pots trobar uns quants notables de les universitats que s'expressen amb total llibertat en aquest medi. I com la cosa va d'un grup d'amics, si fa no fa com al GS, l'anecdotari d'aquests personatges és molt interessant.
Per presentar aquesta publicació he escollit un tema. El d'un gran heroi del socialisme català: Narcís Serra. Un home que va reeixir a ensorrar una caixa creada el 1926 després de llençar la coneguda “guerra del passiu”, en què s’oferien elevats interessos als clients-, i que van provocar entre d’altres l’estafa de les participacions preferents a 35.000 clients i la concessió d’hipoteques a tort i a dret a particulars i constructors, amb el resultat d'una morositat que triplica la mitjana del sector (...) Anomenat per un altre heroi del socialisme en José Montilla, cal afegir al seu actiu milers de famílies que no poden pagar la hipoteca, un bon grapat de desnonaments i un ERO que destruiria més de 2.000 llocs de treball. (1).
Creu de Sant Jordi el 2006, va ser entre el 2007 i el 2008, quan ja havien saltat totes les alarmes de la crisi i els comptes de l’entitat començaven a caure, (...) que es va apujar el sou de 236.808 euros a 260.440. (...) Cal no oblidar que cobrava altres retribucions derivades de la seva participació en els consells d’administració de Gas Natural, Telefònica, Telefónica Chile i Telefónica Brasil, que se sumaven a les retribucions de president de Volja Plus i de vicepresident d’Applus Technologies Holding. (...). Si fa no fa, ingressava de forma legal al voltant d’1,2 milions d’euros l’any, gràcies a un decret del govern tripartit aprovat el 2008 que permetia tenir presència en fins a vuit consells d’administració remunerats, una conducta fins aleshores prohibida (1).
A més d'apujar-se el sou, va fitxar Adolf Todó com a mà dreta, amb unes condicions molt generoses: (...) jubilar-se a partir dels 60 anys amb una renda vitalícia d’entre el 80% i el 90% del seu salari fix, (...) 600.000 euros anuals el 2008 que, el 2011, ja rebent ajudes del FROB, van pujar fins als 1,5 milions anuals i el dret a una pensió de 3,46 milions. (1)
¿Quién formaba parte de ese organismo que aceptó sin rechistar un contrato de tal magnitud? Pues entre otros, figuraban representantes de la Diputación de Barcelona, del PSC, CIU e ICV. La flor y nata de las siglas políticas catalanas. ¿En que pensaban Narcís Serra y los cargos políticos cuándo dieron el visto bueno a indemnizaciones y pensiones millonarias? ¿Qué intereses defendían en aquel consejo de administración? El dinero no era suyo, probablemente pertenecía a pequeños inversores estafados con las preferentes de Catalunya Caixa (2).
Què pensar d'aquest gran heroi del socialisme que se había quejado ante el juez Josep Maria Pijoan de que en la calle le habían llamado “ladrón” y que las protestas delante de su casa le habían causado “perjuicios familiares” (3)
Acabem amb una anècdota de José Martí Gómez (4)
Espero que, ara que el ventilador funciona a ple règim, la penya de El Confidencial estigui en lo cert: Hagan sitio para el que llega: Narcís Serra. Mentre tant, menys mal que davant del silenci dels còmplices la CUP ha presentat un recurs contra la venda de Catalunya Banc al BBVA i un altre d'inconstitucionalitat contra la pròpia llei del FROB.
lamentable.org és un blog d'informació crítica, format per un grup de persones heterogènies, tant en l’aspecte personal com en el professional, a les quals els uneix un sentiment de l’amistat.
I entre aquestes persones pots trobar uns quants notables de les universitats que s'expressen amb total llibertat en aquest medi. I com la cosa va d'un grup d'amics, si fa no fa com al GS, l'anecdotari d'aquests personatges és molt interessant.
Per presentar aquesta publicació he escollit un tema. El d'un gran heroi del socialisme català: Narcís Serra. Un home que va reeixir a ensorrar una caixa creada el 1926 després de llençar la coneguda “guerra del passiu”, en què s’oferien elevats interessos als clients-, i que van provocar entre d’altres l’estafa de les participacions preferents a 35.000 clients i la concessió d’hipoteques a tort i a dret a particulars i constructors, amb el resultat d'una morositat que triplica la mitjana del sector (...) Anomenat per un altre heroi del socialisme en José Montilla, cal afegir al seu actiu milers de famílies que no poden pagar la hipoteca, un bon grapat de desnonaments i un ERO que destruiria més de 2.000 llocs de treball. (1).
Creu de Sant Jordi el 2006, va ser entre el 2007 i el 2008, quan ja havien saltat totes les alarmes de la crisi i els comptes de l’entitat començaven a caure, (...) que es va apujar el sou de 236.808 euros a 260.440. (...) Cal no oblidar que cobrava altres retribucions derivades de la seva participació en els consells d’administració de Gas Natural, Telefònica, Telefónica Chile i Telefónica Brasil, que se sumaven a les retribucions de president de Volja Plus i de vicepresident d’Applus Technologies Holding. (...). Si fa no fa, ingressava de forma legal al voltant d’1,2 milions d’euros l’any, gràcies a un decret del govern tripartit aprovat el 2008 que permetia tenir presència en fins a vuit consells d’administració remunerats, una conducta fins aleshores prohibida (1).
A més d'apujar-se el sou, va fitxar Adolf Todó com a mà dreta, amb unes condicions molt generoses: (...) jubilar-se a partir dels 60 anys amb una renda vitalícia d’entre el 80% i el 90% del seu salari fix, (...) 600.000 euros anuals el 2008 que, el 2011, ja rebent ajudes del FROB, van pujar fins als 1,5 milions anuals i el dret a una pensió de 3,46 milions. (1)
¿Quién formaba parte de ese organismo que aceptó sin rechistar un contrato de tal magnitud? Pues entre otros, figuraban representantes de la Diputación de Barcelona, del PSC, CIU e ICV. La flor y nata de las siglas políticas catalanas. ¿En que pensaban Narcís Serra y los cargos políticos cuándo dieron el visto bueno a indemnizaciones y pensiones millonarias? ¿Qué intereses defendían en aquel consejo de administración? El dinero no era suyo, probablemente pertenecía a pequeños inversores estafados con las preferentes de Catalunya Caixa (2).
Què pensar d'aquest gran heroi del socialisme que se había quejado ante el juez Josep Maria Pijoan de que en la calle le habían llamado “ladrón” y que las protestas delante de su casa le habían causado “perjuicios familiares” (3)
Acabem amb una anècdota de José Martí Gómez (4)
Le dije a Juan Mari Bandrés que al empresario Duran Farell, para el que Serra trabajó de joven junto a Roca Junyent, le sorprendió verle socialista años después. “Creía que era de derechas y el socialista era Roca”, comentó. Son anécdotas que vienen al caso porque al juez que le interrogaba por haberse puesto un gran sueldo mientras la caja que presidía se hundía en la miseria Serra le dijo que todo era legal. Legal lo sería. Ético y socialista, no (4)Actualment, el camarada Narcís és president del Institut Barcelona d'Estudis Internacionals, subvencionat entre d'altres per la Generalitat, l'Ajuntament de BCN, la Caixa, Banco Santander, Indra, Telefonica, Repsol, Enagas, ... (Vaja, quina casualitat! algunes de les empreses a les que havia estat al Consell d'Administració). I signe de la nova etapa ètica del PSOE i del PSC, pot seguir militant al partit, no com altres camarades que han hagut de deixar la militància per defendre el dret a decidir.
Espero que, ara que el ventilador funciona a ple règim, la penya de El Confidencial estigui en lo cert: Hagan sitio para el que llega: Narcís Serra. Mentre tant, menys mal que davant del silenci dels còmplices la CUP ha presentat un recurs contra la venda de Catalunya Banc al BBVA i un altre d'inconstitucionalitat contra la pròpia llei del FROB.
- (1) L’home ‘honorable’ i ‘idoni’ que va enverinar Caixa Catalunya, lamentable.org, 08.10.2014
- (2) Narcís Serra y Adolf Todó, lamentable.org, 27.06.2013.
- (3) ¿Es Narcís Serra un ladrón?, lamentable.org, 12.11.2013
- (4) José Martí Gómez: Narcís Serra, secció Elles i ells, lamentable.org, 31.10.2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada