divendres, 7 de novembre del 2014

ultima hora: soraya internada a un psiquiàtric

Segons una confidència que una funcionaria del Congrés d'Imputats hauria fet a un conegut missatger de Viladecans, la vicepresident del govern espanyol hauria patit una greu crisi que hauria aconsellat el seu ingrés urgent al Centre Psiquiàtric Vidal Quadras de la capital del regne.

La va afectar l'abandó, justament en aquests moments, d'Alfonso Guerra, pare fundador del sistema de corrupció política que es va instal·lar a Espanya des dels temps del "cambio"? Guerra, "gasolinero reial" i responsable de les cepilladas de l'estatut. Guerra, que va acabar formant el trio de la benzina amb Wert i Montoro. Un grup que pot comptar amb el sincer reconeixement de l'independentisme català car, sense ells i el seu fan club, hauria estat molt difícil arribar a l'actual situació de mobilització popular.

O potser va afectar-la que, mentre el pare fundador de la corrupció anunciava la seva marxa, bloomberg acusava el president del govern espanyol de ser tant fastigosament corrupte que no tenia dret a dir-li a ningú el que havia de fer?.

Es va enfonsar quan, després de tants anys venent la parida del nacionalismo excluyente i la persecució dels espanyols a Catalunya, sinó en tenien prou amb la penya de Sumate ara va i els hi cau la pedrada dels patriarques de les associacions gitanes, que han decidit que participaran de forma massiva al 9-N.

No. Segons un bidell de la seu del PP al carrer Gènova (que li deu pasta al Sinfu després d'una timba de poker), el que la va deixar en aquest estat va ser aprendre que el primer president del Real Madrid va ser un català: Joan Padrós, que havia obert una botiga de roba a la capital i va ser premiat el 1907 amb una una medalla honorífica a la Exposición de Industrias Madrileñas. Que el va succeir el seu germà: Carles Padrós, fundador de la Federació Espanyola de Futbol i de la Copa del Rei. Però va acabar de rematar-la una pàgina de facebook, on un tio defensa que ser del Madrid és molt més català que ser del Barça!  


NdA. A mi va passar-me el mateix que a Soraya quan vaig llegir un article d'Andrés Boix Palop a La Pagina Definitiva: Quo Vadis, Tarraconensis?  No per l'article, sinó pels comentaris de caserna dels lectors progressistes d'aquesta publicació.