 |  |
 |  |
Si, companys. Mrs. Esther Wicket Gate & Walls, va invitar una selecta delegació del Geògraf Solitari & Catalans Universals GmbH a un dinar de negocis per festejar els seus 50 anys: però també, la pau reial de la que havia gaudit durant vint-i-cinc anys sense noticies dels membres de la tripulació d'El Flint. L'event, que va tenir lloc a un exclusiu restaurant del centre de Barcelona, va comptar també amb representants del mon cultural, com en Pep Sala: a qui, per cert, a la primera foto al costat de Mrs. WGW, no se li veuen les mans i la Milady fa una cara com ... com si diguéssim. A la segona foto podeu veure en Doc ensenyant-li unes fotos de la platja nudista de la Punta Roja (Pals), on ella havia estat ja amb en Long John invitats per Dr. X. Campell: total, que jo era l'únic a taula que no s'havia fotut a pel en aquella platja. Després d'una benedicció a en Pep Sala i una foto de grup, l'artista ens va haver de deixar per no sé quina historia d'uns assaigs amb una nova promesa que es diu Núria, Mrs. Esther ens va presentar una noia que. ni és rossa. ni te cap ratolí (ni cap ressemblança al que'ns havia dit lo Pep) però que es diu Susanna. Abans de deixar-nos per sortir cap a NYC, Mrs. WGW va compartir amb nosaltres un darrer pito a la terrassa d'un conegut edifici de negocis del centre de la capital. I el dia va acabar com havia començat, birrero a fons, però això, companys, això ja és una altra historia.
21 comentaris:
Ja veig que la representació del GS va ser a l´alçada que requeria l´acte.Només tú,Batty,desentones una mica per què no duies la mateixa camisa que en Doc i en Long John(i no em digueu que no és la mateixa).I si no és molt demanar,cinc cèntims de com va ser la continuació de la festa,tampoc ens aniria malament.
I ara que he vist les fotos,un se´n adona del prestigi dels membres de la tripulació,als que deixen entrar al local del dinar sense tratje i corbata.Ja es veu que la resta dels comensals ha hagut de passar pel tub.
Home, a mi em sembla que els van deixar entrar perque coneixien l'Esther, que si no....
quines cares més vermelles!!!!
Per cert Esther, per molt anys. Segueixes tan guapa com quan anàvem a l'uni! no com els altres tres mansos, que ....uy uy uy, que em lio!
Aviam, lo de les cares vermelles és per culpa del flash, com podeu comprendre. Sobre lo de que'ns deixessin entrar ... anàvem amb l'Esther i en Pep Sala, tios! A més que, havíeu de veure en Doc amb el seu paraigües de pastor del Pirineu. No, ara en serio, ens van presentar com a membres d'un grup de Old rockers never die! versió Aristot Revival i els cambrers ens van demanar autògrafs. A més que, ojo al dato, en Pep Sala es va adreçar en català als cambrers! Dit això, si ho demaneu amb educació, us puc fer 5 cts sobre la darrera persona que ha vist amb vida en Bou i com va passar la cosa.
On són les fotos del Pep Sala????
Home, m'agradaria saber com està el nostre entranyable amic Eduard, com li va la vida, la família i totes aquestes coses, i si fos possible, em pots passar la seva adreça per enviar-li una nadala?
Home,no només t´ho demanaria amb educació,sino que a més a més et porto la caixa de Leffe.Ed Bou,where are you?
Val, val. Ho faré. Però perquè sou vosaltres qui m'ho demaneu. Sobre el tema de les camises he de dir que, com feia tant de temps que no ens veiem, en Long John va proposar que anéssim tots amb la mateixa (camisa!) i aixi ens reconeixeriem. Un cop ens vam trobar, francament, a mi me feia tall d'anar en plan rumberos i li vaig comprar una sudadera a un sub-saharià que feia el top manta davant del restaurant.
Em teniu totalment intrigat amb això de les camises... jo porto una samarreta negra amb l'alfabet maia (me la va regalar l'Assun, que hi va anar l'any passat), francament algú m'ho hauria d'explicar!
aquí la penya es canvia de camisa amb una facilitat....
Mali, Burgos i ara Yucatan ... Home, com diu en Sinfu, també té miga que es queixi perquè vas de tant en tant al Pirineu. I sobre les camises ... que no t'has mirat l'àlbum de fotos, home? Me vas dir que les pengés i ara resultarà que ets l'únic que no se les ha mirat? Nchst! Nchst!
Si Nodoyuna,definitivament portes una camisa.
Si, Hands. La camisa ... i un paraigües de defensa personal que no vegis. Ell diu que és un paraigües de pastor del Pirineu, però per mi que va ser el paraigües que van utilitzar per eliminar a Georgi Markov.
Aquí podeu veure una foto de la terrassa de l'edifici de negocis on ens vam fumar el darrer pito. L'imatge està presa des del despatx que m'han assignat quan baixi a BCN a canvi d'un modest lloguer. Com a detall simpàtic, amb el lloguer està inclòs el dret a invitar els col·legues a la cantina de l'empresa. Així que, ja ho sabeu. Si, molt millor així que no acabar a La Tramoia, que es presenta com braseria i cerveseria i, quan vam anar amb en Doc abans de dinar, ens van dir que no tenien res d'altre que San Miguel.
Home Doc, no vulguis fer com el Madrid, negant les imatges.
Quan dius que vas a BCN? Collons, quina tropa!
a veure, em podeu explicar com arribar a aquestes fotos on surto amb camisa?!
No si, a les fotos on surts en camisa, encara ... Es a les fotos on surts sense camisa que el poble s'ha escandalitzat.
Cas que algú es demani encara on s'amaga en Long John, aquí teniu la resposta!
Publica un comentari a l'entrada