divendres, 6 de gener del 2012

resum de les festes (II)


La veritat és que no sé com expressar tot el que he sentit durant aquests dos dies i escaig que hem passat amb els Rapitenks. Si em fico sentimental diria que, quan els vaig veure ... més aviat, quan vaig veure com s'havien fet de grans les noies, vaig pensar que feia massa temps que no ens vèiem, i que ens estem perdent moltes coses amb aquesta conya dels Catalans Universals. Però l'alegria de tornar a estar junts ho va esborrar tot. De veritat que'ns ho vam passar super bé i que el temps va passar super ràpid. Parlant del temps, doncs ja ho veieu. Tota la nit del 30 i el mati del 31 va estar nevant al meu barri, mentre plovia al centre de la vila (coses del gradient tèrmic que'n Doc no us explicarà sinó li pagueu una birra), i el dia 1 ... doncs ara que plou, ara que neva. Si el 30 per la tarda i el 31 els vam passar a Lausana, el dia 1 varem anar a Gruyères primer, i a fer una miqueta de bob a Moléson. El dia 2, quan van marxar els Rapitenks, no podia treure'm del cap aquella cançó de l'Alberto Cortez que deia: Cuando un amigo se va, queda un espacio vacío, que no lo puede llenar la llegada de otro amigo ...

resum de les festes (I)

preparant la carpa
preparant la teca
preparant la musica
amb els vells companys
amb la nova generació
i una mica de cada ...

Us passo les imatges de la festorra de l'empresa del passat 23 de desembre. Com han anunciat una pila d'acomiadaments pel mes de Gener (ens hem trencat les dents a Europa), i que encara no han concretat quins seran els agraciats, tots plegats vam dir-nos que, ja que potser eren els darrers nadals que passàvem junts, tant feia llençar la casa per la finestra. Així és que la penya de manteniment va muntar una carpa al jardí i van fer venir una mena de cuiners de campanya que van preparar uns plats de brasserie que estaven super bons. La resta, uns canapès que estaven de mort, un munt d'ampolles de vi del Valais, uns quants bidons de birra que es van acabar ... I en Stéphane que va portar musica de la guapa (sobre tot uns blues que l'he de demanar que'm passi). En fi, diuen les males llengües que la cosa va acabar a les 2h30 del matí amb el personal completament ... Però consti que jo havia marxat abans, eh? Bé, ja us passaré el link amb la resta de les imatges quan les pugi.

dimecres, 4 de gener del 2012

Inchydoney 1-1-2012


Com que no vam poder reunir-nos amb la resta de la tripulació vam decidir anar a fer un volt a Inchydoney. El temps no era bo, tot s'ha de dir, però a Irlanda, si et deixes derrotar pel temps mai no sortiries de casa, i si no que li preguntin a JohnJameson. Bon anys companys!!!

dijous, 29 de desembre del 2011

el pare, el fill i la mare que'ls va parir ...

..Doncs resulta que, un any més, els deixebles del Crist, han tornat a fotre un Cristo de mil parells. En català aquí o en francès a l'esquerra, podeu veure el sidral que es va liar el dia de neteja de la basílica de la Nativi-
vitat de Betlem. Una tradició entre aquests carallots: ho van fer el 2007, el 2008 dos cops. i així cada any. Com els israelians no volen que es vegi la seva policia donant pal als cristians, van transferir les competències a la policia palestinenca. Aquests, ja ni els separen, i criden la premsa perquè deixi constat de les bajocades dels infidels. Malgrat tot, no s'ha pogut confirmar que hi hagi un munt de demandes d'anarquistes per treballar a la policia palestinenca, o sinó a la policia israeliana. El més patètic és que Jesús era jueu, com deia el gran Coluche: Era jueu perquè va viure trenta-tres anys amb la seva mare. Perquè sempre va creure que la seva mare era verge. I perquè ella anava per tot arreu dient que el seu fill era Deu. La prova definitiva és que va crear una multinacional que, dos mil anys després, encara es porta de meravella. Clar que, tot plegat, com diu na Lluïsa, potser que tot aquest follón no sigui res d'altre que la mala gaita que ens entra als tios quan s'ha de netejar a casa ... Bé, conec almenys dos casos en el que és el tio el que s'encarrega de la neteja, la rentadora, la planxa i el menjar. Un d'ells és el d'un membre de la tripulació del Flint, l'altre no. Però millor no toquem el tema, que a mi la violència verbal m'impressiona molt.

diumenge, 18 de desembre del 2011

en resposta a en Josep Fontana ...

En Josep Fontana és una de les rares persones que m'han marcat a foc en la vida i un dels rars professors de l'UAB que va creure cegament en mi. Va haver una època en la que vam estar en contacte, després vaig marxar del país i .... Avui he vist una entrevista que li han fet a l'Ara i de la que el titular que s'ha retingut ha estat el següent Josep Fontana: "Alemanya ha aconseguit dominar de nou Europa" Com hi ha qui no ha estat d'acord amb les seves afirmacions, us proposo de fer un salt a l'article.

dissabte, 17 de desembre del 2011

si Charles Berlitz aixequés el cap ...

..
Charles Berlitz (New York City, 1914-2003) ... His father spoke to him in German, his grandfather in Russian, his nanny in Spanish (Wikipedia)

dijous, 15 de desembre del 2011

una de "my team" ...

Data and Process Team
Avui hem sortit a cruspir-nos una fondue amb la colla del team. En Robert havia reservat taula a un dels restos més emblemàtics de la vila: el Café del Grütli, i l'hem demanat a una simpàtica cambrera que ens fes una foto. Us presento la colla. D'esquerra a dreta, en Amine (enginyer informàtic, helvètic-tunisià), en segon lloc el boss (helvètic-català), a continuació en Olivier (diplomat informàtic, francès de Savoia), segueix en Alex (diplomat en micro-mecànica i informàtica, helvètic), en Jorge (doctor en física, helvètic-cubà), en Steve (diplomat informàtic, helvètic), en Alain (llicenciat en informàtica, francès del Midi), en Robert (llicenciat en química, escocès) i en Michaël (llicenciat en mates i francès del Jura). La fondue estava molt bona, i estic content de haver-la encertat amb el vi i ... malgrat que doni la impressió de tenir més espai que la canalla per guardar el que menjo, no he trobat l'esma de cruspir-me la crema catalana que la colla s'ha demanat de postre. No cal ni dir que ens ho hem passat d'allò més bé i que, menys mal que plovien cordes i feia un vent fred que pelava perquè, en altres circumstàncies, s'hauria fet més difícil de trobar les ganes de tornar a la feina.

Els visitants de les Salines

Com ja sabeu les Salines són un lloc molt particular i per això, de tant en tant, són visitades per gent diversa: des de periodistes als que se´ls hi ha encarregat un reportatge, fins a biòlegs o farmacèutics a la recerca de bacteries que puguin ser aprofitades (des de biodiesel a cosmètica) i que els dongui una pasta. Fotògrafs, Geòlegs, Cuiners... Ahir (14 de Desembre) vaig tenir una d´aquestes visites i potser de les més agradables que han passat per aquí:concretament els alumnes de l´assignatura "Climate Change: a Geographical perspective" que estan cursant a la Universitat de Goteborg a Suècia, i uns quants profes del Departament de Geografia d´aquesta mateixa Universitat. El cas és que un noi de La Ràpita, estudiant de geografia a la Rovira i Virgili de Tarragona, està d´Erasmus a Goteborg i havien vingut de sortida de camp (quina diferència entre allà i aquí, eh?) a seguir la part baixa del curs de l´Ebre, visitant des de la zona del delta fins a Casp i els Monegros, passant per Lleida. Em comentaven que ja havien estat a Lapònia, ara aquí i encara els hi quedava una altra sortida a algun lloc d´Europa encara per determinar.Voleu la veritat? em van fer enveja i ganes de tornar a matricular-me.

dilluns, 12 de desembre del 2011

una de pirates d'aigua dolça ...

El 5 de Desembre passat, el 20 Minutes de Lausanne publicava una noticia sorprenent a la pàgina 7. Resulta que Pascal Gloor, vicepresident del Partit Pirata Suís, ha treballat a una societat especialitzada en la vigilància del tràfic d'Internet, i que un dels millors clients d'aquesta societat és la policia. No sé, es com si ara me diguessin que'n Sinfu treballa per alcohòlics anònims o que en Long John té un restaurant de cuina mexicana a l'Illinois que es diu La Flama!

se'ns ha anat l'Enric Barbat ...

..Que he llegit que se'ns ha apagat en Enric Barbat , el sisè d'Els Setze Jutges, als 68 anys a Menorca. I com recordo que per en Hands sempre va ser un misteri com me vaig fer amb aquest disc abans de que surtis a la venda i sense que mai hagués tingut un interès especial per la seva musica ...