Com ja sabeu les Salines són un lloc molt particular i per això, de tant en tant, són visitades per gent diversa: des de periodistes als que se´ls hi ha encarregat un reportatge, fins a biòlegs o farmacèutics a la recerca de bacteries que puguin ser aprofitades (des de biodiesel a cosmètica) i que els dongui una pasta. Fotògrafs, Geòlegs, Cuiners... Ahir (14 de Desembre) vaig tenir una d´aquestes visites i potser de les més agradables que han passat per aquí:concretament els alumnes de l´assignatura "Climate Change: a Geographical perspective" que estan cursant a la Universitat de Goteborg a Suècia, i uns quants profes del Departament de Geografia d´aquesta mateixa Universitat. El cas és que un noi de La Ràpita, estudiant de geografia a la Rovira i Virgili de Tarragona, està d´Erasmus a Goteborg i havien vingut de sortida de camp (quina diferència entre allà i aquí, eh?) a seguir la part baixa del curs de l´Ebre, visitant des de la zona del delta fins a Casp i els Monegros, passant per Lleida. Em comentaven que ja havien estat a Lapònia, ara aquí i encara els hi quedava una altra sortida a algun lloc d´Europa encara per determinar.Voleu la veritat? em van fer enveja i ganes de tornar a matricular-me.
dijous, 15 de desembre del 2011
Els visitants de les Salines
Com ja sabeu les Salines són un lloc molt particular i per això, de tant en tant, són visitades per gent diversa: des de periodistes als que se´ls hi ha encarregat un reportatge, fins a biòlegs o farmacèutics a la recerca de bacteries que puguin ser aprofitades (des de biodiesel a cosmètica) i que els dongui una pasta. Fotògrafs, Geòlegs, Cuiners... Ahir (14 de Desembre) vaig tenir una d´aquestes visites i potser de les més agradables que han passat per aquí:concretament els alumnes de l´assignatura "Climate Change: a Geographical perspective" que estan cursant a la Universitat de Goteborg a Suècia, i uns quants profes del Departament de Geografia d´aquesta mateixa Universitat. El cas és que un noi de La Ràpita, estudiant de geografia a la Rovira i Virgili de Tarragona, està d´Erasmus a Goteborg i havien vingut de sortida de camp (quina diferència entre allà i aquí, eh?) a seguir la part baixa del curs de l´Ebre, visitant des de la zona del delta fins a Casp i els Monegros, passant per Lleida. Em comentaven que ja havien estat a Lapònia, ara aquí i encara els hi quedava una altra sortida a algun lloc d´Europa encara per determinar.Voleu la veritat? em van fer enveja i ganes de tornar a matricular-me.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
No, si ja m'imagino d'on te van venir les ganes d'anar a estudiar geografia a Göteborg: les sortides de camp, la matèria i ... Mmmm No, no serà el que estic pensant, oi?
ja,ja,ja,si senyor:les sueques, que des d´aquella aula on s´impartia una classe de psicologia abans de la nostra d´informàtica,que no havia vist tanta desproporció entre sexes.
Visto lo visto,jo em deixaria estar de Peritos Morenos i me la fotria cap a amunt,però és una apreciació personal.
Jo crec que hem de ser tolerants. I que si un dels insignes membres de la tripulació del Flint està penjat pel Pedrito Moreno ... doncs se li respecta i ja està. Sobre la desproporció de sexes entre la psicologia i la geografia ... me sembla que s'ha reduït avui en dia. Però també és veritat que Psicologia sempre ha estat Wow! I algun exemple hi ha al patatabrava que ho demostra de sobres. A més, que sé que no me portaràs la contraria perquè ... imagino que no tens ganes de dormir al sofà, oi? En fi, parlant de psicologia i de les batallitas del abuelo Cebolleta, algun comentari sobre la novatada del cuarto de las ratas?
Tornant al tema que't preocupa. Jo crec que, a Göteborg, et sentiries com a casa. D'una banda, perquè també hi han penyes castelleres. I de l'altra, perquè també celebren Santa Llúcia. I bé, malgrat que el vídeo precedent ens mostri una ciutat sense un floc de neu, afegir que es veu que si, que també neva a Göteborg. Ara que, veient les imatges, juro per la virilitat d'en Long John, que mai més a la vida criticaré la qualitat de la neteja de la neu dels carrers de les viles del meu cantó. Mare meva! Si és res, i quina pena de màquines i de neteja.
Home Hands, si vols, pots intentar un agermanament amb les becàries, per començar (segur que el Doc t'explica com fer-ho) i després, igual ... de tota manera ja hi vam tenir contacte amb aquests vikingus... http://www.youtube.com/watch?v=etJPGDT8KiE
Val a dir, pel que fa el misteri del laboratori de conducta del Dept de Psicologia, altrament conegut pel "Cuarto de las ratas" s'ha escrit moltes mentides. No és veritat que en Doc s'hagués agenciat una bata blanca durant uns moments de confussió i que hauria utilitzat, segons les males llengües per flirtejar amb estudiants de primer curs....També vull desmentir que en Long John hagués sirlat 35 rates, amb l'idea de fer un número de circ. Quan la seva parenta les hagués descobert les hauria llençat al jardí del Don Vito. Tampoc és veritat el que s'ha comentat pels passadissos de la facultat, que en Batty s'hagués "emportat" l'únic ordinador del laboratori, aprofitant que en Doc parlava de testimonis i que en Long John flipava amb les rates....
Si, senyor. Algú ho havia de dir. Si algú va sirlar el Rainbow o el terminal VAX VT-100 seria algú que, temps després, es va guanyar la vida enganyant als amics i venent samarretes. A més que, com pot confirmar en Hands, en aquella època jo treballava benèvolament per la cartoteca.
De fet, en Hands i jo només vam fer un palet a un zero i del 40 es va passar al 49, la resta ja no va ser "cosa nostra"...Per cert, i parlant de sirlar, heu vist el nom del nou menistru d'economia? a part del currículum es diu De Guindos!!!(de "guindar" s'entén...)
Ah! Ja recordo. Era el dia que li estaves proposant a en Hands de llençar-vos en el negoci de l'hoteleria a Irlanda. I li vas dir que, si ell posava el material, tu et ficaves al cap el mocador amb els quatre nusos i el construïes. Si, home. El dia que et vas empipar perquè en Hands et va dir allò de: I tu creus que, amb el clima d'Irlanda, és una bona idea?
Publica un comentari a l'entrada