unes quantes sobre la monarquia ...

Amadeo Martínez Inglés

Aquest mati estava llegint un article al Ara. Parlava d'un altre article, publicat a Kaosenlared, i signat per l'ex-coronel Amadeo Martínez Inglés, expulsat de l'exèrcit espanyol el 1990 per mostrar-se favorable a un exercit professional. L'article en qüestió: Corrupción real. ¿Por qué te callas? és un recordatori d'una llarga llista d'acusacions llençades des de fa temps contra els Borbons. Aquesta llista està actualitzada amb les darreres performances d'aquell que fou jugador a la secció de handbol del Barça, membre d'una família de l'Opus de Navarra i, actualment, gendre del rei: en Urdangarin. Deixem de banda que el coronel sigui un personatge polèmic que va militar a la IU del sorpasso, dirigida per aquell fill de militars i aliat d'en Aznar que fou Anguita. Deixem de banda que el coronel hagi donat molt que escoltar a la COPE i també molt que escriure a El Mundo ... Us recomano llegir l'article mencionat, però també una vella entrevista a VegaMediaPress (Diario de información general de la Región de Murcia). També us recomano de donar un cop d'ull a un altre llibre on, per si no tinguéssim prou de vergonya amb que el gendre del rei hagués portat la samarreta del Barça, en una entrevista censurada pel diari Público sobre el seu llibre Hasta la coronilla (Autopsia de los Borbones), en Iñaki Errazkin ens recorda que Ninguno de los hijos de la reina consorte María Luisa de Parma lo fue de su marido Carlos IV, como ninguno de los hijos de Isabel II lo fue del rey Francisco de Asís. Fernando VII era hijo del extremeño Manuel Godoy y Alfonso XII del catalán Enric Puigmoltó ... el que, malgrat que no ens ho hagin ensenyat mai a l'escola, fa temps que se sap a Can Wikipedia. Finalment, una altra lectura recomanada és la del llibre de Patricia Sverlo:  Un Rey golpe a golpe (punxeu a l'enllaç per baixar-vos gratuïtament el llibre en format PDF). Aquest llibre va ser escrit pel periodista José Benigno Rey (aka Pepe Rei) sota el pseudoním de Patricia Sverlo, i va ser publicat l'any 2000 per la desapareguda editorial Ardi Beltza, que va ser tancada per ordre del jutge Baltasar Garzón. Algú ha dit d'aquest llibre: A lo largo de sus páginas se va desgranando su vida regia de manera cronológicamente ordenada en sus 22 capítulos que no tienen desperdicio. Se desvela su implicación en el teatral golpe de estado del 23-F mediante su hombre de confianza General Armada, su más que probable intervención en el acta fundacional de los GAL, su relación con escándalos financieros como el caso TORRAS-KIO mediante su testaferro Prado y Colón de Carbajal, el tráfico de influencias constante con el empresariado balear, Ruiz Mateos o Mario Conde, la influencia de la casa real en los mass-media o el poder político gobernante, sus escándolos sexuales con Olghina de Robiland, Bárbara Rey o Marta Gayà entre otras. Se relatan las etapas en que ya de niño toma los primeros contactos con el poder de la España franquista y todas las tretas y conspiraciones familiares para la sucesión.