La veritat és que no sé com expressar tot el que he sentit durant aquests dos dies i escaig que hem passat amb els Rapitenks. Si em fico sentimental diria que, quan els vaig veure ... més aviat, quan vaig veure com s'havien fet de grans les noies, vaig pensar que feia massa temps que no ens vèiem, i que ens estem perdent moltes coses amb aquesta conya dels Catalans Universals. Però l'alegria de tornar a estar junts ho va esborrar tot. De veritat que'ns ho vam passar super bé i que el temps va passar super ràpid. Parlant del temps, doncs ja ho veieu. Tota la nit del 30 i el mati del 31 va estar nevant al meu barri, mentre plovia al centre de la vila (coses del gradient tèrmic que'n Doc no us explicarà sinó li pagueu una birra), i el dia 1 ... doncs ara que plou, ara que neva. Si el 30 per la tarda i el 31 els vam passar a Lausana, el dia 1 varem anar a Gruyères primer, i a fer una miqueta de bob a Moléson. El dia 2, quan van marxar els Rapitenks, no podia treure'm del cap aquella cançó de l'Alberto Cortez que deia: Cuando un amigo se va, queda un espacio vacío, que no lo puede llenar la llegada de otro amigo ...
8 comentaris:
Això no és el que em vas dir per telèfon, vaja, de fet no t'entenia amb la 'Juerga" i el soroll que tenies a casa...
http://www.youtube.com/watch?v=iZ4z55946g8
Torna a casa, Sinfu. Ho necessites urgentment !!! :D
Iep mestre,no cal que et digui com ho vam passar aquests dies i que costa quedar-me amb una estona inoblidable de tantes que n´hi va haver.Però havies promès que no et posaries sentimental.
En fi companys,que en tornar a casa també m´ha quedat una mena de buidor,igual que la darrera vegada que vam coincidir gairebé tota la tripulació.
Sentimental? Si tenia ganes de punxar les rodes de la camioneta perquè no marxéssiu ... En fi, confio en que'ns veiem abans de l'any vinent ... en que haurem de programar alguna cosa pels membres de la tripulació que festejaran el pas de l'Equador
Doncs confiem en que la "professional" de casa ens prepari un festival com deu mana.
Pas de l´Equador???,tio,tant de bo haguem de fer agendes del centenari.
Home, Pas de l'Equador és un eufemisme que reemplaça el que diuen per aqu: que ja queda menys per veure la gespa del costat de les arrels. Però com vaig dir-li al teu pare, crec que també a nosaltres ens queda molta corda.
Doncs que fa tants anys que no hi vaig que no he seguit l'evolució del Centre Català de Lausanne. I que resulta que sembla que ara ho porta els jovent i uns becaris que corren per aquí i l'hi han rentat la cara. I bé, també han fet un vídeo -molt i molt amateur- d'un lloc on vam estar fa poc amb els rapitenks.
Publica un comentari a l'entrada