Doncs ja ho sabeu, quan tingueu una nit d'aquelles en les que no et pots adormir de cap manera, només cal que poseu el vídeo del Toloriu i a dormir com un nen petit!
No, aviam, si jo admiro tant la modèstia que destil·la l'entrevistat, com la sinceritat i el ritme amb que els entrevistadors saben envoltar el decor de l'entrevista. Està clar que, amb aixo no estic dient que perdis les ganes de viure després de haver vist el video, no. De fet, només dura una hora, i tampoc és qüestió de reclamar a ningu perquè et torni aquest temps de la teva vida. El que passa és que torno a casa molt cansat de la feina i no arribo a trobar la capacitat d'atenció que reclama l'entrevista.
Deixant de banda aquella cita que t'agrada tant sobre allò d'estar callat, jo m'he recordat d'una altra: El secreto del éxito se encuentra en la sinceridad y la honestidad. Si eres capaz de simular eso, lo tienes conseguido!.
Canviant de tema, quin peaso d'equip de musica, no? En tot cas els altaveus. Sobre la làmpara, jo no diré res més que aquell refrany espanyol que diu: Cada cual en su casa, y Dios en la de todos.
A mi, sobretot m'agrada l'entussiasme i la professionalitat dels entrevistadors, que van vestits a la moda dels vuitanta....el que voldria saber és què fumava el Vito aquell dia!
Sobre la moda ... Parles de la Mireia, oi? Potser les mitges estarien avui més o menys d'actualitat, però no diré més perquè no m'agradaria despertar els fantasmes d'en Long John. I sobre la pipa, segur que no era Amsterdamer (ho dic perquè no és anglès, que consti), però va ser abans de que descobrís els plaers del Narguilé, això segur!
11 comentaris:
Crec que he de deixar de treballar tant. Me creureu si us dic que m'he quedat dormit als 5 minuts d'haver començat el vídeo?
I tant si et crec.
Doncs ja ho sabeu, quan tingueu una nit d'aquelles en les que no et pots adormir de cap manera, només cal que poseu el vídeo del Toloriu i a dormir com un nen petit!
No, aviam, si jo admiro tant la modèstia que destil·la l'entrevistat, com la sinceritat i el ritme amb que els entrevistadors saben envoltar el decor de l'entrevista. Està clar que, amb aixo no estic dient que perdis les ganes de viure després de haver vist el video, no. De fet, només dura una hora, i tampoc és qüestió de reclamar a ningu perquè et torni aquest temps de la teva vida. El que passa és que torno a casa molt cansat de la feina i no arribo a trobar la capacitat d'atenció que reclama l'entrevista.
Em sembla que volen programar l'entrevista a "Informe semanal"....
Es una entrevista d'una hora Sinfu! Me sembla que no la passarien ni a Cine de barrio.
En Bosch fa un programa que es diu Àgora que es veu que és molt dinàmic.Una entrevista d´aquesta mena no desentonaria gens.
Deixant de banda aquella cita que t'agrada tant sobre allò d'estar callat, jo m'he recordat d'una altra: El secreto del éxito se encuentra en la sinceridad y la honestidad. Si eres capaz de simular eso, lo tienes conseguido!.
Canviant de tema, quin peaso d'equip de musica, no? En tot cas els altaveus. Sobre la làmpara, jo no diré res més que aquell refrany espanyol que diu: Cada cual en su casa, y Dios en la de todos.
A mi, sobretot m'agrada l'entussiasme i la professionalitat dels entrevistadors, que van vestits a la moda dels vuitanta....el que voldria saber és què fumava el Vito aquell dia!
Sobre la moda ... Parles de la Mireia, oi? Potser les mitges estarien avui més o menys d'actualitat, però no diré més perquè no m'agradaria despertar els fantasmes d'en Long John. I sobre la pipa, segur que no era Amsterdamer (ho dic perquè no és anglès, que consti), però va ser abans de que descobrís els plaers del Narguilé, això segur!
Publica un comentari a l'entrada