Un llibre recomanadíssim que va meravellar-me per diversos motius: però aquí només parlaré dels literaris. Es tracta de Sé el que estàs pensant, de John Verdon , publicat en català per l'Editorial Proa. Encara que la critica del El País ho digui d'una altra manera, me quedo amb el que diuen els de nosaltresllegim.cat: Si voleu gaudir d’un bon llibre d’intriga, agafeu "Sé el que estàs pensant", la manteta, un cafè amb llet calent i a gaudir d’una bona lectura. Com vaig llegir la versió en espanyol, us passo uns dels paràgrafs que més me van agradar en aquesta llengua, l'edició és la de Roca Editorial i la pàgina la 105:
Los roles que han dominado nuestras vidas son aquellos en los que no reparamos. Las necesidades que nos arrastran de un modo más implacable son aquellas de las que somos menos conscientes. Para ser felices y libres hemos de ver los roles que desempeñamos por lo que son, y sacar a la luz del día nuestras necesidades ocultas.
El primer escollo en nuestra búsqueda es el de suponer que ya nos conocemos, que conocemos nuestros motivos, que sabemos por qué nos sentimos de este modo frente a las circunstancias y la gente que nos rodea. Para poder progresar, necesitaremos tener una mente más abierta. Para descubrir la verdad en mí mismo, debo dejar de insistir en que ya la conozco. Nunca quitaré la roca de mi camino si no logro verla tal y como es.
¿Sabéis cuál es esa roca? Esa roca es la imagen que tenemos de nosotros mismos, de quien creemos que somos. La persona que creo que soy mantiene encerrada a la persona que soy en realidad, sin luz ni comida ni amigos. La persona que creo que soy ha estado tratando de asesinar a la persona que soy en realidad desde el nacimiento de ambas.
La persona que creo que soy está aterrorizada de la persona que soy en realidad, aterrorizada de lo que los demás puedan pensar de esa persona. ¿Qué me harían si supieran qué clase de persona soy realmente? ¡Es mejor estar a salvo! ¡Es mejor esconder la persona real, matar de hambre a la persona real, enterrar a la persona real!
¿Cuándo empieza todo? ¿Cuándo nos convertimos en ese conjunto de gemelos disfuncionales: la persona inventada en nuestra cabeza y la persona real encerrada y agonizante? Creo que empieza muy pronto. Sé que en mi propio caso los gemelos estaban bien establecidos, cada uno en su propio lugar inquieto, cuando tenía nueve años. Os contaré una historia ...
12 comentaris:
Pinta bé... però, has seguit les instruccions, això de la manteta i el cafè amb llet, o ho has fet a la teva manera, amb el tabac a la prop i un got de vi?
are you thinking what I'am thinking? no sé perquè em recorda a
http://www.youtube.com/watch?v=8Mj2vTkbeA4
Seguiré la recomanació.Sobre el paràgraf,Stephen King té un llibre en aquest sentit:"The Dark Half".Jo el recomanaria,però seria poc objectiu,per què tinc una gran debilitat pels libres d´aquest home.
Doncs no vaig agafar la manteta, perquè no feia fred i, a més, tinc prohibit fumar a casa (com, espero, recordaràs :D) però hauria estat una lectura genial a peu de xemeneia. I sobre en Stephen King ... qui ha dit que s'hagi de ser objectiu al GS, home? Fes-nos 5cts del llibre i deixat d'històries que, només amb el títol ja m'ha despertat la curiositat!
Aquí van els 5 cts sobre "The Dark Half":es tracta d´un escriptor (alcohòlic en recuperació)de noveles de ciència ficció amb molt poc èxit,però sota pseudònim (George Stark)escriu novela negra(crims i assassinats,bàsicament)que té gran accceptació.Un bon dia es cansa de la novela negra i decideix fer un funeral fictici enterrant George Stark...però aquest acaba sortint convertit en persona física...i hasta aquí "puedo leer",que si no perd encant.
Home Hands, ens podries llegir un troç cada dia, no?
Per què cansar-se a llegir? Jo proposo que'n Hands enregistri la lectura de manera a poder escoltar-ho en un smartphone o a l'iPod.
m'agrada aquesta idea...som-hi!
Imagino que ja t'estàs veient passant-lis als estudiants les gravacions d'en Hands, mentre tu et dediques a pelar la pava amb la responsable de la cafeteria.
...o amb la jefa del departament,que té més futur.
Iep,que això ja és massa:a la comprovació de paraules per a poder deixar un comentari m´ha fet posar Unidecul.
Unidecul? Mmmm ... interessant. Si, potser si que tingui més futur amb la cap de departament. Però no sabem si Julie practica Krav Maga
Publica un comentari a l'entrada