Més o menys que si els Espanyols no haguessin acabat amb tots els Maies, aquests haurien pogut arribar a acabar el seu fotut calendari. Una teoria interessant sobre on trobar els responsables de la fi del mon. Estic segur que'n Sinfu la portarà a discussió a la propera reunió del Departament .... ;D . Que no, que és broma. En fi,, pensant amb en Doc, esperem que si el mon s'ha d'acabar, que sigui després del mes de setembre. Seria una broma pesada que, amb el curro que s'ha donat na Raquel, tot deu la palmés el dia abans del congrés.
22 comentaris:
Parlant de l'imperi i dels conquistadors, algú se'n recorda d'aquest film?
Doncs mira tu, ja he proposat fer un acte sobre el tema i m'han dit que endavant. El primer serà passar un documental sobre la cultura Maya que he trobat...
http://www.youtube.com/watch?v=yh3SVaIB17s
I no tens por de que t'acusin de baixar el nivell amb una sèrie alemanya (Die Biene Maja) de dibuixos animats?
no home, no. El que farem és traduïr a l'anglès la cançó i després ja parlarem de la fi del món....
Doncs jo trobo que l'original en alemany queda d'allò més bé. I com la cosa va d'una abella i d'un munt d'insectes, jo proposo que siguin la mascota i l'himne del Congrés de Biogeografia. Ep! Que quedi clar que, lo dels insectes, no va amb segones de canvi. Que ja ens coneixem.
En prenc nota, però no asseguro res (el comitè organitzador és molt perapunyetes...)
Agirre, per l'amordedéu!! És que el Werner Herzog és un geni!
Si i, per l'amor de 10, que ningú no ho confongui amb aquest error genètic.
De totes maneres, Doc. No sé a qui vols enganyar. 1/3 del comitè organitzador el tens exiliat a Tolosa de Llenguadoc, un altre 1/3 el tens mig grogui comptant pol.lens, i el 1/3 restant et deu dues tornades de birres a Can Orlando. Què passa, doncs? Problemes amb els insectes d'origen germànic? Prefereixes quelcom de més espanyol? Doncs només havies de demanar-ho, home [1][2]
Si,si Batty...ara digues que això de la mascota no va amb segones i tots sabem en qui estaves pensant
Hòstia, L'has trobada! Veus com passar tant de temps al Facebook acaba per pagar. Ja l'has contactat? L'has afegida a la llista d'amics i coneguts? Ho has de fer, home. Igual tens sort i et presenta la cosineta de Manila que treballa per San Miguel.
´No tio,no he contactat per què té l´espai buit.A més a més,primer ho hauria de consultar amb en Sinfu,que igual no té ganes de remoure el passat.
Home Hands, remoure el passat? si ja vam quedar entesos que entenia que ELLA t'hagués preferit a tu!
Així que si la vols contactar, no ho dubtis!
Reconec que em fa una mica de por.
Ciao Hands. No facis cas al Sinfu, que no para de negar el seu passat ;D I tu no siguis carallot i envia-li un missatge personal que no costa res. Alguna cosa de l'estil: Hola, Angels. Tu també per aquí? Com et va la vida?. I encara que només s'hagi obert l'espai pel Spotify o per poder descarregar el que sigui, un dia o altre s'ho mirarà, i podrem fer conya amb ella.
Per cert, Sinfu. Cada cop que'm miro les imatges aleatòries al marge dret de la pàgina principal ... Vols dir que és una bona idea això de partir-te el pit amb la pasma?
Doncs m´ho pensaré,que la meva ilusió seria dir-li:"En Nunes sempre va saber que els mapes els tenies tú" XD
Si, bé. Diguem que en Nunes també en sabia altres de coses. Però com no tinc ganes de que acabem parlant de Twilight m'aturaré aquí.
La foto amb la pasma té la seva història...va ser el dia en que em va venir a interrogar sobre el mestre Bou. Quan els hi vaig preguntar perquè el buscaven em van dir que els hi havia fet la pua amb una rifa benèfica, i ésclar, no vaig poder parar de riure.
El que hauries de fer Hands, es convidarla a La Ràpita, com vas fer amb el Don Vito, i així podràs dir-li quan la trobes a faltar...
Si és així, entenc que't trenquis el pit de riure, cada cop que el veus. De totes maneres, para compte amb la pasma, fins i tot si els has conegut abans en altres circumstàncies, l'experiència pot ser dolorosa.
Aviam, que dic jo que, aquesta noticia, no te res a veure amb ningú que coneguem, oi?
Publica un comentari a l'entrada