Camilla Läckberg (I)

Divendres passat vaig acabar de llegir el primer llibre de la trilogia que'm va passar en Hands. Es tracta de la versió en espanyol editada per Maeva Ediciones el 2007. Però acabo de veure que hi ha una edició en català del 2010 de Ara Llibres, i que també podeu trobar en català una edició pel Kindle d'Amazon. El critic de Público deia de l'autora que Desde que Agatha Christie dejó sin aliento a medio planeta con su suspense, ninguna mujer había llegado tan alto en lo que a novela negra se refiere. Jo afegiria que, el critic de Público, necessita llegir molta més novel·la negra per saber de què parla. No sé, puc pensar en autores tant dispars com Fred Vargas o Patricia Cornwell. Me quedo més aviat amb la descripció de l'autora a Can Amazon:  Per fi en català, el llibre més important de la reina de la novel·la negra sueca, amb més de tres milions d'exemplars venuts arreu del món. Crec que és una bona introducció par passar a dir que és un bon llibre, que la seva lectura crea la tensió i l'addicció necessàries en una novel·la negra i que el desenllaç final té un bon nivell. Un llibre que us recomano llegir. Sobre el fenomen mediàtic no me pronunciaré. Si que he de dir, a títol molt personal, que se m'ha fet molt estrany que, a la Suècia contemporània, no surti un balcànic, un àrab o un llatinoamericà ni per error. I que els sols estrangers que surten son una francesa que dirigeix una galeria d'art i el cunyat de la protagonista, que és anglès i tant ros que se'l pot confondre amb un suec (!?). La descripció d'Estocolm o de Göteborg també m'han semblat francament millorables, en tot cas en contrast amb la descripció del poble on discorre l'acció, que és el poble de l'autora: Fjällbacka. Hi ha també el fet que, arribat a un moment, sembla com si l'autora considerés que la protagonista fa més del que se li demana a una dona, li agafin ganes de quedar-se a casa i tenir fills, i li passi el protagonisme a l'antic company de classe que sempre va estar enamorat d'ella i que és  el policia que conduirà investigació a partir d'aquest moment. Aviam, que una cosa és que el llibre, i una altra el regust de valors socialment agraris que m'ha deixat la seva lectura. Vull dir amb això que no estem davant de Stieg Larsson i la seva trilogia Millenium. En fi, esperant el comentari d'aquells que ja l'hagin llegit (en tot cas el d'en Hands), un deixo amb un extracte del llibre (no és el millor, n'hi han d'altres, però me va fer tilt):  El nunca le preguntó. Por pura cobardía. Por miedo a provocar reacciones en cadena cuyas consecuencias no estaba dispuesto a aceptar. Era mejor tenerla a su lado, aunque no fuese más que en el sentido puramente físico; pero no perdía la esperanza de que un día volviera a ser del todo suya. Estaba dispuesto a correr el riesgo de no volver a tenerlo todo nunca, a cambio de poseer una parte. Un fragmento de Alex era suficiente. Hasta ese punto la amaba.