la setmana dels barbuts ...

Estem a punt d'acabar la setmana dels barbuts. L'origen del  nom prové del fet que, entre el 15 i el 22 de gener, s’hi acumulen moltes festivitats de sants amb barba: Sant Pau Ermità, Sant Maür abat, Sant Antoni abat, Sant Fruitós i Sant Vicenç Màrtir. Sé que, ara mateix, us estareu demanant si n'hi han de sants sense barba: fins i tot, cal demanar-se si n'hi ha de monges sense bigoti (no penso en cap coneguda). En fi, que la setmana dels barbuts és també coneguda per ser la més freda de l'any als països que gaudeixen d'un hivern. El nostre, sumit en la crisis econòmica, per no tenir, ja no té ni hiverns.  Com no se us pot amagar res, sé que heu captat que vull parlar de la relació entre la meteorologia i la geografia. Com aquest blog no és amic ni de fires de la vanitat, ni d'egòlatres patològics,  tampoc parlarem de l'amic d'en Doc, en Tomas Molina. Tampoc parlarem d'en Javier Martín Vide, popularment conegut com catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona i expert en canvi climàtic. Només direm unes paraules sobre en Miquel Bernis que, essent geògraf (i orgullós de ser-ho, com deu mana), ha arribat a ser meteoròleg de RAC1 i de l'Ara. No, amb això no vull dir que es trenqui els collons amb les seves previsions, com la d'avui, per exemple: Cap de setmana amb pocs canvis, en general continuarà el temps de sol i boires, i només al Pirineu de Lleida a estones el cel serà tapat. El que m'atrau d'ell és que, a part de haver-lis pres una plaça tradicionalment propietat dels físics, s'ha fixat com objectiu barrejar la meteorologia, el clima i ...  la música. A més que ... m'agrada el seu bloc a l'Ara, mira.