Entrevista al professor Antoni Tulla

Sembla ser que el seu nom sonava pel ministeri d'economia del Mariano però després d'escoltar aquesta entrevista...

Camilla Läckberg (I)

Divendres passat vaig acabar de llegir el primer llibre de la trilogia que'm va passar en Hands. Es tracta de la versió en espanyol editada per Maeva Ediciones el 2007. Però acabo de veure que hi ha una edició en català del 2010 de Ara Llibres, i que també podeu trobar en català una edició pel Kindle d'Amazon. El critic de Público deia de l'autora que Desde que Agatha Christie dejó sin aliento a medio planeta con su suspense, ninguna mujer había llegado tan alto en lo que a novela negra se refiere. Jo afegiria que, el critic de Público, necessita llegir molta més novel·la negra per saber de què parla. No sé, puc pensar en autores tant dispars com Fred Vargas o Patricia Cornwell. Me quedo més aviat amb la descripció de l'autora a Can Amazon:  Per fi en català, el llibre més important de la reina de la novel·la negra sueca, amb més de tres milions d'exemplars venuts arreu del món. Crec que és una bona introducció par passar a dir que és un bon llibre, que la seva lectura crea la tensió i l'addicció necessàries en una novel·la negra i que el desenllaç final té un bon nivell. Un llibre que us recomano llegir. Sobre el fenomen mediàtic no me pronunciaré. Si que he de dir, a títol molt personal, que se m'ha fet molt estrany que, a la Suècia contemporània, no surti un balcànic, un àrab o un llatinoamericà ni per error. I que els sols estrangers que surten son una francesa que dirigeix una galeria d'art i el cunyat de la protagonista, que és anglès i tant ros que se'l pot confondre amb un suec (!?). La descripció d'Estocolm o de Göteborg també m'han semblat francament millorables, en tot cas en contrast amb la descripció del poble on discorre l'acció, que és el poble de l'autora: Fjällbacka. Hi ha també el fet que, arribat a un moment, sembla com si l'autora considerés que la protagonista fa més del que se li demana a una dona, li agafin ganes de quedar-se a casa i tenir fills, i li passi el protagonisme a l'antic company de classe que sempre va estar enamorat d'ella i que és  el policia que conduirà investigació a partir d'aquest moment. Aviam, que una cosa és que el llibre, i una altra el regust de valors socialment agraris que m'ha deixat la seva lectura. Vull dir amb això que no estem davant de Stieg Larsson i la seva trilogia Millenium. En fi, esperant el comentari d'aquells que ja l'hagin llegit (en tot cas el d'en Hands), un deixo amb un extracte del llibre (no és el millor, n'hi han d'altres, però me va fer tilt):  El nunca le preguntó. Por pura cobardía. Por miedo a provocar reacciones en cadena cuyas consecuencias no estaba dispuesto a aceptar. Era mejor tenerla a su lado, aunque no fuese más que en el sentido puramente físico; pero no perdía la esperanza de que un día volviera a ser del todo suya. Estaba dispuesto a correr el riesgo de no volver a tenerlo todo nunca, a cambio de poseer una parte. Un fragmento de Alex era suficiente. Hasta ese punto la amaba.

sa matao Paco...o Manolo!

Algunes reaccions de bon matí després de saber de la mort del deixeble del caudillo.

Hitler’s geographers: Walter Christaller

Alguns el van qualificar de modest, friendly character ... A mi sempre me va recordar en Herr Szell de Marathon Man. Haver de llegir-me els seus articles o haver de prendre apunts dels discursos ditiràmbics de la progressia del departament sobre aquest tio ... doncs me sentia més o menys com en Dustin Hoffman amb l'antic dentista SS d'Auschwitz, interpretat per en Laurence Olivier. Però clar, no és del film ni de Herr Szell de qui volia parlar, sinó d'en Walter Christaller i un excel·lent article publicat l'estiu del 2010 a The Jerusalem Post. Hitler’s geographer: Walter Christaller and Nazi Academics. Un article on se'ns explica una manipulació més d'aquells professors progressistes de la universitat dels 80's,  i una tardana excitació pels treballs de l'antic nazi: Another persistent story regarding Christaller was that he was always a secret socialist or communist. In the academic world of the 1950s to 1980s, when Christaller’s theories were most popular, it was obviously not acceptable to be outwardly right wing and fascist. So Christaller’s supporters removed the word “national” from National Socialism and reinvented their hero as a socialist, a social thinker struggling against reactionary elements, eager to transform society for good.  I és que'n Walter, no solament era nazi. Sinó que tenia com a cap en Himmler i treballava en un projecte que no recordo haver vist mai a classe ni a les lectures que'ns van donar:  He served under Heinrich Himmler in the SS Planning and Soil Office. And he wasn’t simply a functionary. He was a dramatic thinker living out the dark dream of any intellectual. He was given the chance to have the ear of the government in a position where his models and ideas of a new mathematical geography, an efficient, logical theory of settlement, might be put into practice. El cas és que tots sabíem el que s'havia de saber. Però fèiem com sinó ho sapiguèssim i passàvem el nostre temps fent estudis de centralitat dels nuclis comercials del Bages i el Berguedà.   

Una de búnkers!

I jo que pensava que el del Batty era l'únic búnker de Suïssa! Igual el Doc pren nota i fa un màster de bunkers i paisatge a la Vall Farrera....

La nova feina

Per començar, un parell de fotografies del dia de la graduació. Com veieu, els graduats del nostre departament érem 5, la resta eren d'altres departaments. Les graduades portaven el barret i els graduats no, amb l'il·lu que em feia.... la resta de personal són els meus profes i Doctors, Professors, i altres membres (president inclòs) de la cúria universitària. L'endemà, la cap del departament em va trucar per oferir-me una plaça per tal de substituir fins a finals de curs una professora que es jubilava, i després d'una entrevista, abans de nadal, ahir vaig fer les primeres classes d'espanyol!

Heu escoltat parlar d'Andrea?

Doncs es tracta d'una tempesta de neu que va afectar pràcticament tots els Alps, des de l'Alta Savoia fins els Alps austríacs i eslovens. Va començar el dimecres 4 i va durar fins el dissabte 7 de gener. El vídeo que teniu al damunt és d'un reportatge de la Television Suisse Romande (TSR) de la tempesta al Lötschental, al Haut-Valais, emès el 07.01.2012. Us proposo de donar un cop d'ull també a aquest vídeo, emès el dia abans, sobre els talls d'electricitat (sense calefacció, doncs!) al meu cantó (Les Moses) i la filosofia i el sentit de l'humor amb la que la penya s'ho va prendre. Afegir per informació que, des de la presa de mesures sistemàtiques el 1961, mai no s'havia enregistrat tanta neu a Suïssa per aquestes dates. Podríem demanar-li a en Doc que diu la seva parroquià sobre el tema però ja sabem que, quan té classes, no està per ningú.  

Sé el que estàs pensant, de John Verdon

Un llibre recomanadíssim que va meravellar-me per diversos motius: però aquí només parlaré dels literaris. Es tracta de Sé el que estàs pensant, de John Verdon , publicat en català per l'Editorial Proa. Encara que la critica del El País ho digui d'una altra manera, me quedo amb el que diuen els de nosaltresllegim.cat: Si voleu gaudir d’un bon llibre d’intriga, agafeu "Sé el que estàs pensant", la manteta, un cafè amb llet calent i a gaudir d’una bona lectura. Com vaig llegir la versió en espanyol, us passo uns dels paràgrafs que més me van agradar en aquesta llengua, l'edició és la de Roca Editorial i la pàgina la 105:

Los roles que han dominado nuestras vidas son aquellos en los que no reparamos. Las necesidades que nos arrastran de un modo más implacable son aquellas de las que somos menos conscientes. Para ser felices y libres hemos de ver los roles que desempeñamos por lo que son, y sacar a la luz del día nuestras necesidades ocultas.

El primer escollo en nuestra búsqueda es el de suponer que ya nos conocemos, que conocemos nuestros motivos, que sabemos por qué nos sentimos de este modo frente a las circunstancias y la gente que nos rodea. Para poder progresar, necesitaremos tener una mente más abierta. Para descubrir la verdad en mí mismo, debo dejar de insistir en que ya la conozco. Nunca quitaré la roca de mi camino si no logro verla tal y como es.

¿Sabéis cuál es esa roca? Esa roca es la imagen que tenemos de nosotros mismos, de quien creemos que somos. La persona que creo que soy mantiene encerrada a la persona que soy en realidad, sin luz ni comida ni amigos. La persona que creo que soy ha estado tratando de asesinar a la persona que soy en realidad desde el nacimiento de ambas.

La persona que creo que soy está aterrorizada de la persona que soy en realidad, aterrorizada de lo que los demás puedan pensar de esa persona. ¿Qué me harían si supieran qué clase de persona soy realmente? ¡Es mejor estar a salvo! ¡Es mejor esconder la persona real, matar de hambre a la persona real, enterrar a la persona real!

¿Cuándo empieza todo? ¿Cuándo nos convertimos en ese conjunto de gemelos disfuncionales: la persona inventada en nuestra cabeza y la persona real encerrada y agonizante? Creo que empieza muy pronto. Sé que en mi propio caso los gemelos estaban bien establecidos, cada uno en su propio lugar inquieto, cuando tenía nueve años. Os contaré una historia ...

vídeos d'alta sensibilitat ...

Quatre anuncis publicitaris d'una alta sensibilitat produïts a l'Àsia. El primer ha estat produït aquest any, a Singapore, pel MOE (Ministry of Education), i està dedicat a una de les mes belles professions del mon. El segon, també produït a Singapore ... diguem que torna al voltant d'una conversa entre una filla i la seva mare. El tercer, és un anunci xinès que ... bé, m'ha arribat al cor. I el darrer, un anunci tailandès per la Thai Life Insurance ... ja és un veritable còctel de sentiments. Espero que, tots plegats, us hagin agradat tant de veure'ls com a mi de trobar-los i compartir-los amb vosaltres.

L'hivern de Frankie Machine

Dijous passat a la nit vaig acabar-me les 470 pàgines (de lletra grossa) d'aquest llibre de Don Wislow que'm va passar en Hands i que vaig començar a llegir dilluns. Imagineu doncs si us recomano llegir-lo. Sobre la resenya, us deixo punxar l'enllaç cap el timeout, suplement de l'Ara. Hi ha coses que jo canviaria, d'altres que jo hauria dit d'una altra manera, però l'essencial hi és. La meva contribució es reduirà doncs a mencionar alguns paràgrafs de l'edició de Columna Edicions que m'han cridat l'atenció. Si tens una rutina, sempre te'n pots desviar si hi ha algun imprevist. però sinó tens cap rutina, llavors tot seran imprevistos (p.33). Propietats immobiliàries de lloguer, pensa en Frank, és una manera delicada de dir hemorroides. Perquè son com una coïssor dolorosa al cul. L'única diferència és que els immobles de lloguer fan calés i les hemorroides no, llevat que siguis proctòleg, que aleshores si que en farien (p. 45). Arriba un moment en la vida d'un home (...) la tristament coneguda com a crisi dels quaranta, que ha d'afrontar la realitat que el que té, és tot el que aconseguirà, i que cal que trobi la pau i la felicitat en la seva vida tal com és (p. 193). En Biancofiore s'ho va creure perquè s'ho volia creure. Li alimentava l'ego i li solucionava els problemes econòmics. Què havia dit en Bap exactament? "Quan vols pescar un peix, li has de donar l'esquer que tingui ganes de menjar-se" (p. 241). N'hi han més, però ho deixaré aquí