Dissabte passat vam anar amb en Isaac al saló de l'automòbil de Ginebra, aquest any dedicat molt especialment als vehicles elèctrics, de baix consum de carburant i bla bla. M'he quedat impressionat un cop més amb el nombre d'expositors i el de visitants. I pel que fa a aquests darrers, dels km que poden arribar a fer per visitar el saló. No penso solament en els compatriotes que bacil.larien (de bacil) a base de bé el dilluns següent al bar de tapes al costat del curro. No, penso sobretot en el fenomen social que representa el saló per les poblacions de la Suïssa Central i la Alpina. Les dones que s'han gastat una pasta gansa en perruqueria i en roba sexy (segons el concepte d'aquestes poblacions, of course) ... unes per anar a lligar, altres perquè els maromos no mirin massa les hostesses dels fabricants (pena perduda pel que fa als fabricants italians, en especial Alfa Romeo). Clar que, res a veure amb els eslaus amb pasta o amb els àrabs, els veritables reis del saló ... En fi, tot aquest rollo per dir que vaig llegir un article d'Isabel Falconnier a L'Hebdo del 04.03.2010 que m'ha semblat genial i que m'agradaria compartir amb vosaltres (el podeu trobar sencer punxant al títol del post).
1%: c’est le nombre d’hommes qui se risquent à prendre seuls la décision d’acheter une voiture. 58%: c’est, selon cette même étude européenne d’il y a quelques mois, le pourcentage de femmes qui, elles, décident seules du choix de leur voiture, ladite «seconde voiture» du foyer. Mais sans forcément fréquenter les salons, puisque 69% d’entre elles se sentent «bien obligées» de tester avant d’acheter.
Ils sont très intéressants, ces chiffres. Au moment où les allées du Salon de l’auto à Genève se remplissent de mâles en goguette, tirant parfois leur progéniture par la main pour justifier une sortie familiale, ils me réconcilient totalement avec ce Triangle des Bermudes, cette trinité infernale, que dis-je ce ménage à trois que représente l’Homme, la Voiture et la femme.
(...) Mais les chiffres que je vous livre disent tout autre chose. Ils disent que l’Homme va au Salon de l’auto non pas pour revenir avec une voiture dans son sac à commissions, ce que font les filles quand elles vont chez H&M, mais pour autre chose. Pour rien. Pour rêver, fantasmer. Il faut s’imaginer l’Homme heureux au Salon de l’auto. Foin des clichés: le Salon de l’auto devient une valeur existentielle, un summum de l’inutile immatériel. L’Homme au Salon de l’auto devient philosophe. A 99%.
4 comentaris:
Però tu que hi feies de veritat al saló aquest? com és que et miren amb aquesta cara els tres mendes a la part superior esquerra de la foto? Eren agents de Kaos? marits sospitosos de la teva indumentària vermella? vas comprar cap cotxe? hi havia beguda gratuïta?
Puc preguntar-te en quin dels percentatges t´inclous tú?
Clar que si les dones de casa no venien...
Home Sinfu,que fots unes preguntes...Pots deduïr que va estar preguntant preus dels Alf-Romeo.
Home, si punxeu l'imatge i us mireu el logo del volant, veureu que és un Mitsubishi. Sobre el que feia al saló ... bé, diguem que és una passió d'en Isaac i ... què no faria jo per ell? Ara bé, que els tios que tinc al davant semblen sortits directament d'un seminari de business a Nàpols, també estic d'acord. Sobre la parka vermella, dir que espero que no fiqui gelós a ningú: ho dic pensant en una foto de la primera pàgina del blog. Finalment, sobre la beguda gratuïta ... si tenies un passe per anar a la zona VIP d'algun fabricant, la veritat és que si. Jo no en tenia, però un company escocès de la feina tenia passes pel stand de BMW i ... en fi, vam passar una estona bevent i picant a càrrec de la burgesia.
Publica un comentari a l'entrada