Si, companys. He de confessar que estava preocupat quan he après que estava nevant a Barcelona, que el servei d'autobusos s'havia suspès, que hi havia problemes amb la xarxa ferroviària, que havien fet fora els estudiants de les universitats, que a algunes feines havien demanat a la gent de tornar a casa, que el país estava aïllat de la resta d'Europa pel tancament de l'AP-7 i la N-II. He trucat preocupat al meu pare que, afortunadament estava a Lleida i, contràriament a les informacions rebudes, només plovia. Ara bé, quan he vist els vídeos de TV3 i el que ha penjat aquest tio de la Travessera de Dalt a les 5 des capvespre ... Deu meu, quin país d'esbojarrats. Si cada cop que tenim aquí res de semblant haguéssim de parlar ... Ai mare !
... També als universitaris els afecta el temporal. A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a Cerdanyola del Vallès, han enviat els alumnes, els professors i la resta del personal cap a casa en veure que la neu començava a prendre.
La intensa nevada a la ciutat de Barcelona ha obligat a suspendre la circulació d'autobusos urbans i interurbans. Transports Metropolitans preveu restablir el servei de les línies quan millorin les condicions de circulació i hi hagi prou garanties de seguretat. El metro a la capital catalana funciona amb normalitat. L'accés al port de Barcelona s'ha restringit a causa del mal estat del mar. L'Ajuntament de la capital catalana recomana no utilitzar el cotxe privat i evitar en la mesura del que sigui possible sortir de casa. A rodalia de Renfe, només funciona la línia R2 sud, que fa el trajecte entre Sant Vicenç de Calders i l'estació de França,i s'ha habilitat un bus llançadora entre Barcelona i l'aeroport del Prat. Entre Caldes de Malavella i Riudellots de la Selva han caigut alguns arbres a la via i hi ha dos trens aturats. Com a conseqüència d'això, el servei dels trens de mitjana distància de la línia Barcelona-Girona-Portbou està interromput en aquest tram. No es pot establir servei alternatiu d'autobusos a causa de les restriccions de circulació per carretera .
22 comentaris:
De todas maneras yo ya lo sabía. No es que sea el sumus de la previsón meteorológica, pero cuando tiere los huesos, analicé las entrañas de un carnero y ayer Esther me comentó que en el ascensor de su edificio se encontró con Eduard Bou, sabía sin ninguna duda que una catástrofe sin precedentes iba a ocurrir. Malditos hados
No sigueu injustos: jo vaig presenciar la nevada del 1962 amb quasi 7 anys i la recordo ben viva. Com a conseqüència l'ajuntament de Barcelona va comprar màquines llevaneus que una pila d'anys després van anar al desballestament sense haver-se fet servir mai. És lògic que a casa nostra no estiguem preparats per una cosa així, no ja les autoritats sinó els de a peu (jo porto sempre les cadenes al maleter, però perquè vaig molt sovint al Pirineu i perquè a casa no sé on deixar-les). Com tampoc no estaríem preparats (ni a Suïssa) per una tempesta de sorra...
Long John !!! Digue'm que aixo no és una de les teves maleïdes boles i que se l'ha trobat de veritat ... I, si és aixi, no siguis malparit i explica'ns tots els detalls. Estic disposat a pagar el que sigui. Per exemple, la virginitat d'en Sinfu!
Aviam Pierre, la del 62 no va ser la darrera nevada que hi va haver. Jo me'n recordo d'una altra. Estàvem al Sibaris amb els companys que anàvem a la UAB cada dia i havia caigut una nevada de ... 10-15 cm? Vam anar amb el meu espantomòbil a classe i ens vam trobar amb l'uni buida. Sols havia el tio que'n Sinfu diu que't vol malament: l'únic profe! I aixo que hi havien altres que vivien molt a prop. Vam anar a l'Ordonyes a beure alguna cosa, tot estava d'un silenci ... vam plegar i ens vam tornar a casa. Van tancar l'uni no me'n recordo de quants dies. El més paradoxal va ser que, quan la van tornar a obrir, hi havia una pila de penya força broncejada: havien anat a esquiar !!!
I ara parlem d'injustícies, Pierre. Suposo que m'has volgut impressionar amb la tempesta de sorra (per cert, BCN està preparada?). Jo t'impressionaré molt més amb quelcom que tu vas veure quan vas passar per casa: quan creus que'ns va arribar la darrera explosió nuclear? Ho dic perquè si et penses que els filtres i els equips dels abrics estan fets pols i res està preparat amb aquesta excusa ... I com aixo tot, Pierre. Fa anys, un vago carregat de substancies tòxiques va descarrilar a l'estació del centre vila. En un tres i no res es va evacuar ordenadament tot un barri, es va instal.lar un hospital de campanya al mig del parc davant d'on vivia. Es van instal.lar ventiladors amb aigua vaporitzada que tenien com missió de dissoldre en aigua els gasos tòxics i, al mateix temps es va isolar el clavegueram que anava al llac. Si, Pierre, jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d'Orió ... He vist raigs C brillar en la foscor prop de la Porta de Tannhäuser... I, per més que puguis dir-me, els camions son els mateixos que travessen Europa i arriben a Ucrania i més enllà i els trens que no funcionen amb 10 cm de neu ... No és aixo, companys. No es aixo!
No, no, la del 62 va ser la primera que jo recordo (l'any que jo vaig néixer va haver-hi el rècord de fred, amb vintipico sota zero, però no sé si va nevar, jo no ho recordo).
Jo només dic que aquí no estem preparats per una nevada com la d'avui a cota prop del nivell del mar, la qual cosa crec que és indiscutible, donats els problemes que s'han produït (però a les comarques del Pirineu sí que hi estan habituats i millor preparats), al marge que les autoritats no sàpiguen com gestionar-ho.
I he dit que aquí tampoc no estaríem preparats per una tempesta de sorra, igual que no ho deu estar Suïssa. Però estic segur que a Suïssa se sabria esquivar millor a casa nostra, d'això no en tinc cap dubte.
"Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria."
Salvador Espriu ja ho va dir temps enrera...
Sincerament, Pierre. Creus que podem dir-li al que us ha caigut "una nevada"? Una nevada que justifica la catàstrofe en que viviu és la que va caure a la costa est dels EUA fa uns dies. Lo d'ahir, francament ... Altre cosa és el discurs oficial que tingueu al departament (a la darrera nevada, la Núria me va dir les mateixes paraules que tu m'has dit). Però vols saber què és el més divertit? Que estic segur que l'ajuntament de BCN té més i millors llevaneus que el meu. Segur, i del darrer crit. Aquí només saben equipar tots els vehicles municipals d'accessoris permetent d'afegir una lamina i un distribuïdor de sal. I els camions ... els camions son d'empreses privades que fiquen l'accessori quan cal i treballen a les obres la resta del temps. Potser és per aixo pel que no rovellen. I si me puc permetre una excentricitat, afegiria que els especialistes en gestió de riscos naturals del departament(en Dino?) haurien de saber de què parlen, abans de deixar-nos caure teories a 2 €.
Només un petit incís per acabar avui. Si veus l'hora a la que he deixat el missatge ... és que, fot un vent que no hi ha manera de dormir.
Efectivament, jo també sóc molt covard i salvatge.
(me'n vaig a la UAB, caminant, és clar!)
Òstia Batty,és que a lausanne quan fa vent,fa vent.Per cert,que aquí baix no ha nevat,però avui jo també he fet festa:temporal de llevant del dotze i la platja del Trabucador innaccessible.
Long John:jo també oferiria la virginitat d´en Sinfu a canvi d´informació sobre el fantasma de l´àtic.
I ara, per acabar, la guinda que s'imposa. Ai, mare!
Salut, Hands. Aquesta tarda he tornat a casa com he marxat al mati: mort de fred. La combinació de les temperatures i del vent donava una sensació tèrmica de -11°C. M'he ficat l'anorak de plomes i el cos estava calent, però m'he oblidat de ficar-me els Long John's, amb perdó del augur Vicente Quadros, i tenia les cames glaçades.
I una pel Doc. Tio, no t'empipis. Que si la protecció civil del país no dona per més tampoc crec que sigui culpa teva (on estaven els poliesportius equipats amb menjar calent, matalassos i mantes per acollir tots els pendulars que es van quedar penjats a la vila quan van tallar les carreteres i els trens?). I tampoc crec que t'hagis d'empipar per uns versos d'en Espriu. No sé, posats a empipar-se, millor t'empipes pel fet que, no havent ja res, la uni estigués tancada també avui. Una abraçadota, home.
Jo no m'empipo (de fet, només ho faig amb l'Assun i el Pau).
I el poema de l'Espriu sempre m'ha agradat molt i no puc evitar estimar amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
El que no tinc clar és "què" i "qui" és la meva pàtria. En tot cas, no és la mateixa que la dels polítics (què us he d'explicar?), que són uns impresentables.
El que tampoc no tinc ganes és de continuar explicant que a mi no m'estranya que en aquest país no estiguem preparats per aquests esdeveniments que, a casa nostra, si no extraordinaris, sí que són infreqüents (òbviament, si a Suïssa no hi estiguéssiu preparats, tindríeu el país tancat un munt de mesos cada any).
Francament, hi ha dotzenes de coses que em semblen infinitament més lamentables i si en circumstàncies normals moltes coses no funcionen, jo no espero ni per un moment que funcionin en circumstàncies anormals.
I el que no faré és negar l'obvietat que Suïssa està millor preparada per aquestes coses que Catalunya.
Avui al departament s'hi estava la mar de bé, tot sol.
Vigileu amb el vent, que pot ser molt traïdor: se sap d'on ve, però no cap on va (avui en fa tant?)
Una abraçada.
Home Long John, és bo saber de tu. Penso que la propera vegada que sacrifiquis un xai ens ho hauries de dir i faríem festa grossa mentre ens explicaves el que saps d'en Bou...malauradament la meva virginitat ja no és bona per la causa, perquè un cop passes per la consulta de l'uròleg...però estic disposat a posar calers en un fons comú i pagar per (si aquest és el tracte) la virginitat d'un replicant, que segur que és molt valuosa...si en Hands hi està d'acord!
Quan he llegit que "Un vago carregat de substàncies tòxiques va descarrilar a l'estació del centre vila" el primer que m'ha vingut al cap és un gandul messetari que es dedicava a la venda de estufeaents al voltant de l'estació i que li havia caigut la bossa de la mandanga i que després ves a saber com, mig poble anava ben posat...jo com que no he estat mai a Orió i a més Irlanda dista molt de ser Suïssa només puc dir que "los toros se ven muy bien desde la barrera"...
A pesar de que pueda parecer que da para mucho, unicamente fue una conversación de cuatro pisos en ascensor. Lo que comentó nuestro venerado compañero, era que tenía una empresa de mensajería ( eso yo ya lo había oído hace unos cuantos años), pero que había echado a todo el mundo y que se había quedado solo y con los buenos clientes. También comentó que atravesaba desde hacía muchos años una profunda depresión por que no era correspondido por Roy a las cartas que le había enviado. Lo que si tiene sustancia es que poseemos su número de teléfono móvil. Eso vale más que una virginidad que puede ser puesta en entredicho. De todas formas intentaré enterarme de cual es la empresa de mensajería de este bouhome, aunque creo que Hands es un verdadero especialista en estos temas
Vaja doncs,si tenim un número de mòbil ja no cal posar al mercat la virginitat de ningú.
Respecte a l´empresa de Mr.Edwuarb Bow,vaig perdre el fil a Viladecans i ja no vaig progressar més.
I la "pregunta del millón" és: i què feia el gran Edu Bou a un bussines center?
Home, Hands. Si té una empresa de missatgeria a la que només curra ell i que s'ha guardat els bons clients ... per mi que la jefa continua aprovisionant-lo amb birres per pagar el correu urgent. Canviant de tema ... Sinfu, lo del vago m'ha fet pixar de riure. Long John ... potser no obrís les cartes que'm va enviar. Miraré a la caixa de sabates de correu urgent aviam que trobo. Ara bé (que vol dir moro) fes-t'ho i ens envies el numero de mòbil, home. Recorda que tenim les coordenades del Wassa, que els podem tornar a ficar en contacte i que li faria molta il.lusio a l'home.
Publica un comentari a l'entrada