El gran Georges Brassens (1921-1981) i una de les cançons més boniques dedicades a l'amistat (esperem que poguem viure més que ell per gaudir-ne!)
Des bateaux j'en ai pris beaucoup
Mais le seul qu'ait tenu le coup
Qui n'ai jamais viré de bord
Mais viré de bord
Naviguait en père peinard
Sur la grand-mare des canards
Et s'app'lait les Copains d'abord
Les Copains d'abord
Lletra original i traduccio al espanyol ...
5 comentaris:
Doncs això,no?:una abraçadota per a tots,copains d´abord.
no em feu plorar nens, ...
Una abraçadota també per tu, Pirata. Va, Sinfu. Que si se't corre el rimel prometo que no li direm res a la July.
Un abrazo y un beso (en la mejilla y sin segundas intenciones, ¿eh?)a todos. Al final es lo que de verdad tenemos ¿no?
I com deia en Humphrey Bogart, "sempre ens quedarà París"...
Publica un comentari a l'entrada