Ara que estic trist, intente recordar, per les carreteres de la meua soletat. I em torna aquell olor de pólvora cremant. I el roig de les fogueres de les nits de Sant Joan. La festa als carrers, la pluja d´estels ... Res, que aquests tios de Obrint Pas me foten la pell de gallina amb les seves cançons. I avui, amb aquesta en particular. Que m'han recordat quan era un marrec i anava a buscar mobles vells per les cases per amuntegar-los a les fogueres del carrer. De les guerres amb la penya de la banda d'en Llopis, que'ns la volien fotre per la seva foguera. I dels ulls d'il·lusió que fèiem tota la canalla quan les flames consumien els mobles. Que enyoro no estar al país aquesta nit, perquè jo també tinc la seva geografia escrita a la pell.
9 comentaris:
Aquí la canalla també fa fogueres i jo els he donat fustes velles. Han fet una foguera molt guapa, llàstima de la manca de cava, i sobretot de coca de pinyons!!!
Sé que ara me diràs que m'he tornat de morro fi, que tu has vist plorar d'emoció en Doc una nit que vaig aparèixer amb dues ampolles de Canals & Domingo. Que tens proves de que comprava pollastres a l'ast a Las cuatro yemas perquè amb cada pollastre me donaven una ampolla de xampany de La Llagosta ... Si, Sinfu, tens raó. El que passa és que no sé que m'ha passat, tio, que no puc veure (o beure) el cava/xampany ni en pintura. Escolta, pel que fa a les fustes velles que els has donat a la canalla, no hi haurien els pals dels draps de colors que vas amagar, oi?
Els draps aniran força bé per netejar els vidres del local...i això del cava...mai no t'havíem volgut dir res per no ferir la teva sensibilitat, però ja se sap que quan hi ha sed ningú s'exclama! com a míni tu portaves alguna cosa i no com el moro...
De totes maneres, imagino que estic tant enyorat per la llunyania de la meva infància com per la del país. I, siguem sincers, la vostra també capullos. Fins i tot la de la penya que no és deixa caure ja per aquí.
Parlant de sensibilitats, jo tampoc vaig voler ferir la d'en Doc amb els seus ous. No, aviam si ens entenem, parlo dels seus ous vegetarians al forn, eh?
He de dir que,malauradament,poc a poc s´està perdent el tema de les fogueres (sí,nosaltres també en feiem una amb ninot inclós).A La Ràpita mateix,fins no fa massa encara es feia un concurs entre les colles de marrecs del poble.L´encesa d´una petita foguera a La Foradada (Serra de Montsià)donava el senyal per a començar a fotre foc a les piles de palets,mobles i taulons que la canalla havia construit.Però s´ha acabat,tot i que encara hi queda algú que en fa.
Quan dius que tot s'ha acabat ... és perquè la penya ja no segueix la tradició o perquè les mesures de seguretat de l'ajuntament se l'ha carregat?
Dons no sabria dir-te,però potser la penya ja passa de tot,que ja saps que per aquí baix això de les normatives....
Jo, és que, viscut des d'aquí, la veritat és que ja no entenc res. Veig un follón majúscul amb l'historia de l'Estatut i veig una tele catalana que, deixant de banda el que pugui passar a BCN, li preocupa més el que pugui passar a Madrid o a d'altres capitals de la península que el que pugui passar al territori del país. Que sigui musica, cultura, esport o el que't doni la gana. I, no sé si per l'influència mediàtica o no, també veig a la penya en el mateix plan. El més sarcàstic és que a la miopia peninsular l'anomenen cosmopolitisme i es queden tant amples. En fi, que si les fogueres de Sant Joan no es fiquen un dia de moda a la resta de la península o a Califòrnia imagino que ja les podem donar per mortes.
Publica un comentari a l'entrada