(Mickey Lasal, Oslo). Finalment sembla que s´ha descobert a què és deguda l´absència de l´irlandès en aquest bloc. Corren rumors que el boicot al representant espanyol en el passat festival de Eurovisión, no va estar a càrrec del famós trenca-espectacles vallesà Jimmy Jump, sinó d´un altre sabadellenc desconegut per a la majoria. Ben mirada la fotografia, es pot apreciar una fesomia diferent de la de´n Jaume Marquet i que al Geògraf Solitari li sona d´alguna cosa. S´ignora si l´absència d´en Pierre també hi té relació amb l´afer Jump.
10 comentaris:
A mi me sembla que si li treus les ulleres, li fiques una diadema, mitges fúcsia i l'afaites ... Però no, millor deixem en Pierre i concentrem-nos en aquest sàtir d'en Sinfu. Que millor no saber què és el que li fa tanta por a la noia que té al davant. Espero que res a veure amb la talla a la que sembla fer referència el tio del darrera.
En Mickey la sal està a la que sal ta....Bé, com que el dia abans havia acabat la uni vaig decidir fer una escapadeta a Oslo, per que algú em va enganar i em va dir que les birres eren barates...i mira, un cop alla...i del que va passar amb la noia no diré res per que sóc un cavaller...
Iep,Sinfu.I el curs l´has acabat "cum laude"?
Ja ho veus Hands, a la meva edat i esperant les notes...m'imagino que "Cartografia de la literatura hondureña" i "Geomorfologia de la lingüística ibèrica" les tinc al sac, ara que la troncal, dedicada aquest any a "Poesia y guinness: una visión latinoamericana" igual em queda pel setembre per culpa del Doc, que va garantir-me ajuda pel treball de recerca a la Patagònia i encara l'espero...Sort que en Roy em va passar informació sobre el treball de curs per a "cine y cancion en Espania: Torrente & Fary" que segur que m'ajuda a pujar nota.
Gràcies, Sinfu. Jo l'únic que vaig recomanar-te va ser de començar l'examen oral (en fi, que ens entenem, oi?) amb aquesta entranyable cançó que diu: Yo soy un pobre emigrante. Y traigo a ésta tierra extraña,En mi pecho un estandarte, Con la alegría de España ...
Ara que dius "en mi pecho un estandarte":el saben aquel que diu que es un legionario que porta un tautuatge al pit des de fa 20 anys.Es troba a un amic pel carrer i li diu:"i aquest tatuatge,amb l´aigua no marxa?,i el legionario diu:"...no lo sé".
i ara em poses videos dels que a tu t'agradan? no sabia que compartíem la devoció pel johnito Val Branch. Ara et reto a que posis "soy minero"...
Doncs al meu barri hi havia un ex-legionari que de jove es va fer tatuar un crist a l'espatlla, però sembla que el mendes portava una trompa de campionat i l'artista li va tatuar una polla i un parell de collons, que tot i intentar dissimular-ho amb un sant crist "d'aquí t'espero" sempre se li acabava veient a la piscina.
Hòstia, Sinfu! Aquesta no ens l'havies explicat mai. De veritat que anaves a la piscina amb un ex-legionari? I què feies, bandido? Li passaves la crema solar per l'esquena? No, ara en serio (era broma?) dedicat a aquest public al que tant estimo i que tant me deu ... Soy Minero, d'Antonio Molina.
Sinfu, que se t'ha oblidat de fer-nos 5cts de la teva historia a la piscina amb el legionari. Va, no siguis aixi, que no li direm a ningú, home.
Publica un comentari a l'entrada