¿qui va veure "objetivo Birmania" aquella nit d'espera? Jo la vaig veure amb el meu pare, en blanc i negre i després van escoltar la "Pinináica"... i vosaltres, ¿que veu fer aquella nit?
No t'ho prenguis malament, Sinfu. Però està clar que comencem a tenir una edat i a repetir-nos XDD. No, en serio. Ja que ningú et va contestar en el seu moment et diré que, gràcies a Déu, ja en aquella època, jo era ateu. Vull dir que entre els rollos ditiràmbics de la Pirenaica o de Radio Tirana imagino que estaria escoltant Ràdio Joventut. Paradoxalment, tot i ser de la Cadena del Movimiento, passaven musica guapa (estrangera, of course). I ara ja no me'n recordo si ja en aquella època passaven l'emissió Al mil por mil amb l'impagable Tito B. Diagonal (Jordi Estadella, mort enguany). Però si fos el cas, fix que l'estava escoltant: me moria de riure amb aquella emissió. L'únic nerviosisme que tenia era si el malparit rebentaria aquella nit i tindria festa a la feina al dia següent o si encara aconseguirien fer-lo patir com el porc que era uns dies més. Si vols que't digui la veritat, no tenia cap pressa en treure el cava pensant amb la tortura a la que l'estava sotmetent el seu gendre.
Pels que no el van conèixer, un extracte d'una emissió en homenatge a Tito B. Diagonal (Jordi Estadella). I de propina, una entrevista amb l'Albert Malla.
Doncs si, tens raó. Potser em repeteixo i és cosa de l'edat o ves a saber si és que pateixo ja alguna malaltia degenerativa...però potser la resta de la tripulació pateix amnèssia (tu segur que no) o gandulitis aguda per a contestar els posts, i ara que no em vinguin amb allò de "és que estàvem borratxos"....l'altre, és clar, té a veure amb l'edat. Tu ja t'afaitaves, mentre que jo encara no ho feia. Per cert, en Tito B. Diagonal, no el vaig arribar a escoltar, tot i que si que escoltava a en Bachs a Radio Juventud, amb el seu programa "quisicosas"...
Doncs jo tam,bé vaig veure "Objetivo Birmania",però me la vaig fotre a dormir.Total després,cada cop que hi havia eleccions tornaven a posar el film de marres mentre feien el recompte.Ai,....quins temps aquells en que els comicis es feien entre setmana i la participació superava el 90%,entre altres coses per a gaudir de les quatre hores de festa que donaven a la feina...
Afortunadament,a la majoria de mitjans de comunicació espanyols,han passat del tema.Com a molt per a fer referència als típics incidents i s´ha acabat.No em direu que a la premsa vostra ha sortit quelcom,no?
10 comentaris:
Gràcies a deu que després de la mort d'en Frank the Frog, en aquest país hi ha democràcia i el poble pot expressar-se lliurament.
Doncs a mi, el que m'agradaria de veritat és que se'l recordés com el gran homo gallegus polifaceticus que era: coreograf, ventríloc, poliglota, cosmopolita, dieteticista, centristai amic dels seus amics !
¿qui va veure "objetivo Birmania" aquella nit d'espera?
Jo la vaig veure amb el meu pare, en blanc i negre i després van escoltar la "Pinináica"... i vosaltres, ¿que veu fer aquella nit?
No t'ho prenguis malament, Sinfu. Però està clar que comencem a tenir una edat i a repetir-nos XDD. No, en serio. Ja que ningú et va contestar en el seu moment et diré que, gràcies a Déu, ja en aquella època, jo era ateu. Vull dir que entre els rollos ditiràmbics de la Pirenaica o de Radio Tirana imagino que estaria escoltant Ràdio Joventut. Paradoxalment, tot i ser de la Cadena del Movimiento, passaven musica guapa (estrangera, of course). I ara ja no me'n recordo si ja en aquella època passaven l'emissió Al mil por mil amb l'impagable Tito B. Diagonal (Jordi Estadella, mort enguany). Però si fos el cas, fix que l'estava escoltant: me moria de riure amb aquella emissió. L'únic nerviosisme que tenia era si el malparit rebentaria aquella nit i tindria festa a la feina al dia següent o si encara aconseguirien fer-lo patir com el porc que era uns dies més. Si vols que't digui la veritat, no tenia cap pressa en treure el cava pensant amb la tortura a la que l'estava sotmetent el seu gendre.
Pels que no el van conèixer, un extracte d'una emissió en homenatge a Tito B. Diagonal (Jordi Estadella). I de propina, una entrevista amb l'Albert Malla.
Doncs si, tens raó. Potser em repeteixo i és cosa de l'edat o ves a saber si és que pateixo ja alguna malaltia degenerativa...però potser la resta de la tripulació pateix amnèssia (tu segur que no) o gandulitis aguda per a contestar els posts, i ara que no em vinguin amb allò de "és que estàvem borratxos"....l'altre, és clar, té a veure amb l'edat. Tu ja t'afaitaves, mentre que jo encara no ho feia. Per cert, en Tito B. Diagonal, no el vaig arribar a escoltar, tot i que si que escoltava a en Bachs a Radio Juventud, amb el seu programa "quisicosas"...
Doncs jo tam,bé vaig veure "Objetivo Birmania",però me la vaig fotre a dormir.Total després,cada cop que hi havia eleccions tornaven a posar el film de marres mentre feien el recompte.Ai,....quins temps aquells en que els comicis es feien entre setmana i la participació superava el 90%,entre altres coses per a gaudir de les quatre hores de festa que donaven a la feina...
Afortunadament,a la majoria de mitjans de comunicació espanyols,han passat del tema.Com a molt per a fer referència als típics incidents i s´ha acabat.No em direu que a la premsa vostra ha sortit quelcom,no?
Aquí de la mòmia no s'en parla però de la crisis és un no parar...
Ja està en Sinfu confonent la gimnàstica i la magnèsia ...
Publica un comentari a l'entrada