Doncs si amics. Berna té un ós al seu escut i no una ceba, com Sabadell. Però això no treu que hi hagi una veritable passió per aquest bulb, i que es tradueixi en un mercat (Zibelemärit) que té lloc el quart dilluns del mes de novembre de cada any al davant del palau federal. La cosa es presenta amb un munt de parades on es ven una bogeria de varietats (de preferència per productors locals) i comença entre les 3h-4h del mati i s'acaba cap a les 16h amb una batalla de confetti abans d'anar a sopar a casa, a casa dels amics o a un restaurant. I què es sopa? Doncs sopes, pastissos ... tot el que us podeu imaginar ... però a base de ceba!!!
5 comentaris:
Em recorda el "xist" que diria en Montilla de Polònia: "Mamá mamá, qué hay para comer" "Hijo mío, hoy tenemos mierda con cebolla" i va el nano i diu "¿Con cebollaaaa?"
Molt bo, Sinfu. Molt bo !!!! XDDD
També em fa recordar aquella sopa de ceba que un amic nostre ens va oferir, val a dir que amb tota la bona intenció. Jo llavors no sabia el xist però si l'hagués sabut...
Suposo que aquesta "fira" de la ceba deu ser ancestral.A veure si serà com aquí baix,que ja no saben que fer:diada del llagostí,diada del xató,diada del bolet(d´aquestes n´hi ha a mils),diada de l´ostra rissada...Al final es perd l´encant...
Consti que has estat tu qui ha tret el tema. Doncs, segons el Viquipèdia, la cosa remunta a l'incendi de 1405, que va cremar tota la vila. I en agraïment als pagesos de Fribourg, que van acudir per apagar-lo (en fi, es veu que ho van intentar), la vila els va autoritzar a vendre les seves cebes un cop per any (a saber què van fer, perquè aquí, els de Fribourg, venen a ser com els de Lepe). Uns generosos, vaja! Perquè després diguin que els catalans som uns garrapos.
Publica un comentari a l'entrada