Bé, tothom ha sentit parlar dels universos paral.lels, o no? En un d'aquests universos hi viu una dona que tots coneixem i que vam patir en l'altre univers en el que per desgràcia nosaltres també hi érem. A casa nostra van conèixer aquesta història a través de les cançons de l'Orquesta Platería, però |
en realitat qui va fer la crònica desde l'altre univers va ser en Rubén Blades, i ja ho deixa ben clar a la lletra, "de nada sirvieron regaños ni viajes ni monjas"...tot el contrari del que vam veure al nostre univers......
7 comentaris:
Sinfu que, en realitat, la lletra continua: "de nada sirvieron regaños, ni viajes, ni monjas, ni las promesas de amor que le hiceran los niños de bien; fué tan buena la nota que dió aquel humilde trompeta que, entre acordes de cariño eterno, se fué ella con él. I, si se'm permet el comentari, de trompetistes no sé, però de saxofonista ... jo en coneixia un. Ara bé, sobre els universos paral.lels ... tot va bé, Sinfu?
ja,ja,ja "Ligia Elena está contenta y su familia está asfixiá"
Jo no he estat mai un músic professional, en tot cas en Long John tocava el piano i li deia a la SC allò que a ella tan li agradava: "El Bages es un marco de incomparable belleza"...
Bé, crec que tots ens vam adonar de que, el "Bages", no era sinó una metàfora que amagava la seva passió per Sor Citroën.
Crec que la passió definitiva li va venir quan fent la mili al Cerro Muriano,li van fer mirar repetidament "La Monja Alférez"
I és que en l'altre univers paral.lel en Long John era un trompetista senegalès...
Jo solament havia escoltat parlar del llibre de Fernan Torrent: "Un negre amb un saxo". Ara bé d'un trompetista negre a Cerro Muriano no havia escoltat res de res.
Publica un comentari a l'entrada