que sa que és riure's de si mateix !!!

La ley de la gravedad

trobar feina de geògraf ...

Aviam, que resulta que'n Doc ha estat participant activament aquesta Setmana Santa en el biòtop cultural de Sevilla: és el que va de blanc i té un ciri a la mà. També, en aquests temps de crisi, ha recolzat amb diner public l'hostaleria de la ciutat. Però el més important és que ha participat en un debat molt interessant sobre el futur professional dels geògrafs a l'empresa privada.
Podeu trobar en aquest enllaç un dels primers resultats del Pla Bolonya en el mercat del treball.

passi el que passi ... que sigui amb humor!

Pascal Comelade

.

L'altre dia, anant amb tren cap a Olten, vaig trobar-me al damunt del seient el numero d'abril de la revista Vibrations. Vaig anar fullejant-la i me va agradar força. Tot d'un cop, vaig caure sobre un article que parlava d'un conegut music català  ... del que jo no havia escoltat parlar mai: Pascal Comelade.

Aquí al damunt teniu un vídeo d'una actuació seva amb en Enric Casasses a la Plaça Rovira, per les festes de Gràcia de l'agost del 2007. Abans que us feu una opinió del tio, sapigueu que és nascut a Montpeller, super conegut a França, i que trobareu temes seus amb PJ Harvey, Robert Wyatt, ... però també amb Jaume Sisa i Toti Soler. I això que l'especialitat de Pascal és la musica acústica, caracteritzada per l'utilització d'instruments de joguina. El que no treu que fins i tot un grup japonès és va anomenar Pascals en el seu honor, però a ell no li va fer cap gràcia ni una, vès! En fi, que si no ho sabíeu ja ho sabeu i que, si voleu saber-ne més, teniu el wiki i el youtube ... o també a l'Enciclopedia logicofobista de la musica catalana (no us perdeu l'entrada sobre en Josep Pujol i Mauri, petoman reputat i vedette del Moulin Rouge de París cap al 1892, conegut per les seves interpretacions històriques de La Marsellesa i el Cant de la Senyera.

"El Papus", anatomia d'un atemptat

collons amb l'àvia!

Una viejecita fue un día al Banco del Comercio "Bancomer" llevando un bolso lleno hasta el tope de dinero ...Insistía ante la ventanilla, solicitando que quería hablar única y exclusivamente con el Presidente del Banco para abrir una cuenta de ahorros, para lo cual decía: "Comprenda Ud., es mucho dinero".Después de mucho discutir, la llevaron ante el Presidente del Banco, respetando el concepto de que el cliente tiene siempre la razón.

El Presidente del Banco inquirió: -¿Cuál es la cantidad que Ud. desea ingresar? Ella dijo: USD$165.000,00 y automáticamente vació su bolso encima de la mesa.

El Presidente, naturalmente, sintió una gran curiosidad por saber de dónde habría sacado la viejita tanto dinero y le preguntó: Señora, me sorprende que lleve tanto dinero encima, realmente es mucha cantidad ... y acto seguido le preguntó: ¿Cómo lo ha conseguido? La viejecita contestó: "Es simple, hago apuestas".

Apuestas? -preguntó el Presidente- ¿qué tipo de apuestas? La viejecita contestó: "Bueno, todo tipo de apuestas; por ejemplo le apuesto a Ud., USD$25.000,00 a que sus pelotas son cuadradas!"

El Presidente soltó una carcajada y dijo: "Esa es una apuesta estúpida... Ud., nunca podrá ganar una apuesta de ese tipo".La viejecita lo desafió. Bueno ya le dije que hago apuestas; está Ud., dispuesto a aceptar mi apuesta...? Por supuesto respondió el Presidente: Apuesto USD$25.000,00 a que mis pelotas no son cuadradas...

La viejecita dijo: -"De acuerdo, pero como hay mucho dinero en juego..., ¿puedo venir mañana a las 10:00 AM con mi abogado para que nos sirva de testigo? Por supuesto respondió el Presidente, teniendo en cuenta que se apostaba dinero.

Aquella noche, el Presidente estaba muy nervioso por la apuesta. Pasó largo tiempo mirándose sus pelotas en el espejo; volviéndose de un lado para otro, una y otra vez. Se hizo un riguroso examen y quedó absolutamente convencido de que sus pelotas no eran cuadradas y que ganaría la apuesta.

A la mañana siguiente a las 10:00 en punto, la viejecita apareció con su Abogado en la Oficina del Presidente. Hizo las pertinentes presentaciones y repitió la apuesta de USD$25.000,00 a que las pelotas del Presidente son cuadradas.El Presidente aceptó nuevamente la apuesta y la viejecita le pidió que se bajara los pantalones para mostrar sus pelotas.

El Presidente se bajó sus pantalones y la viejita se acercó y miró sus pelotas detenidamente y le preguntó tímidamente si las podía tocar; expresando: Tenga Ud., en cuenta que es mucho dinero y debo cerciorarme. Bien, de acuerdo -dijo el Presidente convencido que USD$25.000,00 es mucho dinero: -y comprendo que quiera estar absolutamente segura.

La viejita se acercó al Presidente y agarrándole empezó a palpar sus bolas; paralelo a lo cual el Presidente se dio cuenta de que el Abogado estaba golpeándose la cabeza contra la pared.

El Presidente preguntó a la viejita: Y ahora que le pasa a su Abogado? Ella contestó: "Nada, sólo que he apostado con él USD$100.000,00 a que hoy a las 10:00 de la mañana tendría las pelotas del Presidente de Bancomer en mis manos"..

Wrong Hole

 

No comment !

20-M eleccions al departament: els resultats!

Bé, ja sabem el que diuen els polítics quan hi ha eleccions....que si la festa de la democràcia, que si tothom ha guanyat, que si naps que si cols que si tomba que si gira....el cas és que gràcies a les noves tecnologies i a l'accelerador de partícules, al qual hem pogut accedir a través d'un túnel que hi

ha al búnker del nostre amic Roy Batty, i després de convidar a un parell de Tullamore al vigilant de guàrdia del cap de setmana, hem posat en marxa la màquina per saber quins seran els resultats de les eleccions al Departament de Geografia el proper 20-M....i aquí teniu els resultats!!!!

20-M's - Eleccions al Departament

Les eleccions a la junta directiva del departament estan al caure. I, com en l'amor i la guerra, sembla que tot està permès. Així sembla haver-ho interpretat un doctor conegut per una desconeguda tesi sobre els majordoms de Nou Mèxic. Gràcies a una filtració de l'actual politburó de Bellaterra, la redacció del GS està en

condicions d'afirmar que la campanya electoral d'aquest doctor prendrà com a referència el vídeo que teniu aquí al damunt, des d'el que el candidat vehicularà les seves propostes electorals. D'altres candidats, coneguts per les seves inclinacions religioses, no dubten en utilitzar fins i tot l'historia bíblica. D'altres intenten atemoritzar l'electorat amb actituds poc reglamentals. D'altres intenten atemoritzar-los amb altres armes que no son molt més dialèctiques. Alguns han reeixit a fer-ho de la pitjor manera. D'altres, millor no parlar-ne. Menys mal que la vella guarda de gènere del Departament no caurà en els paranys folclòrics que la van perseguir durant dècades. Però segur que el vell politburó no s'oblidarà de cridar els vells amics per donar-li suport, mentre es prepara pel relleu.

Long John and The Negatives

El que s´amaga per la xarxa...si algú va tenir dubtes sobre els relats de´n Long John referits al seu periple com a music proefssional al costat de Los Negativos,aquí tenim el document gràfic de que el molt honorable membre de la tripulació no mentia.Pel seu aspecte(per la pinta,vaja)es difícil situar l´època,dons està igual que abans i que ara.S´admeten,però,apostes.

Solidaritat amb la dona del nostre company !!!

La dona d'un dels membres de la Tripulació del Flint està molt preocupada pel seu company: estic segur de sabreu excusar-me si no us dono cap nom. Podria ser que us truqui a casa per demanar-vos si sabeu alguna cosa del seu company. També que us expliqui on li han dit que el veuen freqüentment des de fa un mes.

Jo us demano la màxima comprensió pel seu dolor. També que li expliqueu que, malgrat les idees que s'hagi pogut fer, el seu company està fent uns bolos per tocar a l'únic lloc on, ara mateix, li paguen per fer-ho.  Sigueu persones humanes. 

final feliç?

Ara no recordo qui de vosaltres va ser que em va explicar que li havia passat una cosa semblant una vegada que havia anat a Barcelona...

¿Dónde está el Soriano?

Encara no sabem tota la veritat, però el que podem avançar és que en Doc, altrament conegut com a Ben Soriano ha deixat el país després de les manifestacions en contra seva per la racaneria en els canapés i les birres que es van oferir després de la lectura del seu darrer treball "Testimonis sedimentaris sota les barres dels pubs irlandesos: el cas del 1916 de Cerdanyola del Vallès". La pressió popular s'ha fet insuportable i els assistents a lectura, instigats per un tal Bou, l'han perseguit fins a Madrit, ciutat a la que havia de demanar visat per a ell i tota la seva família....

Solbes: la Roma d'avui paga als traïdors ...

(3cat24.cat) L'ex-vicepresident i ex-ministre d'Economia Pedro Solbes ha fitxat pel grup italià Enel, propietari de l'elèctrica Endesa. Cal recordar el fet que Solbes formava part del govern espanyol quan aquest va negociar amb el govern italià que presidia Romano Prodi l'entrada d'Enel a Endesa, emmig de la guerra pel control de l'empresa per part de Gas Natural i dels alemanys d'E.ON. Solbes formarà part del consell d'administració de la italiana, per la qual cosa podria cobrar entre 85.000 i 115.000 euros anuals. Precisament, el 9 d'abril farà dos anys que Solbes va deixar el govern, el termini que fixa la llei d'incompatibilitats per poder acceptar un càrrec d'aquest tipus. 

Que bé, a l'empresa tindrà com a company en José Mari ...

On s'amaga en Hands ?

Aquest mes, les tertúlies de famosos del la península tenen un tema de discussió que aixeca passions: on s'amaga en Hands?  De fet, l'única cosa que se sap amb certesa, és que no ha deixat els bars. Alguns comentaristes tenen informacions que el situen com a propietari d'un cafè a Sicília (veure foto), informació que no hem pogut contrastar amb l'antena siciliana del GS, car tampoc podem trobar en Doc (però això serà tractat en un nou article). Tampoc s'han pogut contrastar amb en Long John els rumors que deien que'n Hands s'hauria enpijat, es faria dir Lluís i hauria obert un restaurant a Barcelona. Altres fonts el situen a Londres on hauria obert a Mayfair un bar de tapes amb una carta de vins on es remarcarien les influencies del gran sommelier Sir Sinfu. Altres també el situen a Londres, però a Blackheath, com a patró d'un bar de tapes amb menys pretensions. De totes maneres, els criteris estètics d'en Hands son força coneguts, el personal mobilitzable no manca a casa seva, els capitals del Mig Orient estan a la seva disposició gràcies a la seva amistat amb un conegut mafiós libanès domiciliat a Irlanda ... En fi, hi han sospites fonamentades de que, en realitat, en Hands sigui el propietari d'un enorme complexe dedicat a la pirateria que es troba a Montpeller. Finalment, fonts del pentàgon consultades pel GS ens han recomanat de no abandonar la pista americana. Seguirem informant.