No sé si algun membre de la tripulació ja s'ha llegit aquest llibre. Si és així, m'agradaria demanar una critica i, ja de pas, el compromís formal de passar-me el llibre perquè me'l pugui llegir. I sinó l'heu llegit encara us passaré uns extractes i unes ressenyes per veure si us animeu. Doncs resulta que és un llibre escrit per Gustau Nerín, un antropòleg i africanista resident a Bata (Guinea Equatorial) que s'ha proposat de desmitificar una cooperació internacional que coneix de ben a prop. Entre les perles que podeu trobar, hi ha aquesta: El continent africà és un immens cementiri. Un cementiri ple de projectes abandonats: d'hospitals que mai no han arribat a ser inaugurats, de latrines mai no utilitzades, de granges de pollastres que han durat tant com les subvencions ... (Vilaweb, avançament editorial). Amb una clau d'humor, Nerín presenta una situació instal.lada en l'absurd, per exemple: trameses d'aliments que acaben perjudicant els agricultors de la zona, una dona que munta una ONG en deprimir-se perquè el seu marit l'ha deixada, la confusió entre ajuda humanitària i ajuda militar, la "ximpleria" de les caravanes solidaries ... personatges que volen passar a la categoria de famós amb consciència: des de carla Bruni fins a Leire Pajín, passant pels fantasmes de José Maria Mendiluce o Bernard Kouchner. Us proposo també de llegir l'entrevista que li van fer al ara.cat (us haureu d'enregistrar per llegir l'article complet, val la pena de fer-ho!)
13 comentaris:
Doncs de moment no et puc ajudar per què no l´he llegit.I,a veure,d´uns anys ençà les ONG han proliferat com a bolets i,si més no de la manera que som la penya per a quí baix,això és símptoma de xanxullo,diner fàcil i,en definitiva,estafa.
Per cert,i ja que estem amb els llibres,m´ha agradat molt "Riña de Gatos" d´Eduardo Mendoza.
Ja que anem de franqueses, pensava sobre tot en tu com lector potencial. Si un dia et cau a les mans (teniu biblioteca publica a La Ràpita?) i te'l llegeixes, no deixis de fer 5 cts, please. I, ja que hi som ... si pots fer-ho amb el llibre d'en Mendoza ... Les opinions que he llegit no semblen massa entusiastes.
Sobre el llibre de´n Mendoza,jo penso que està escrit sense pretensions i que aconsegueix crear una atmosfera crec que prou real del que era el Madrid de l´època(tot i que,obviament,jo no hi era,però l´imagino com la decriu).El que se´m ha amè és com poc a poc el protagonista el van embolicant fins que entra en una espiral que,d´entrada,no té sortida.I no vull entrar en més detalls per si t´entren ganes de llegir-lo.
T'he de confessar que això de l'espiral que, d'entrada, no té sortida ..., m'ha impressionat, de veritat. Bé doncs, veurem aviam si cau el llibre i et dic que'n penso. Gràcies per la ressenya.
Ja,ja,ja....això en literatura té un nom,no?
Segurament, però com jo soc molt dolent en literatura, li haurem de demanar a la diadema que tot ho sap.
A veure,doncs,si està operativa.
Ja saps que, darrerament, està molt ocupada. I es que lo primero, es lo primero ...
Jo he llegit "Riña de gatos" i tot i que no penso que sigui el millor treball de l'Eduardo Mendoza a mi em va agradar força, trobo que recrea l'ambient molt bé i no deixa de ser ficció, i per això hi ha gent que se sent defraudada...ara que per mi és un dels genis de la literatura en castellà, ara estic llegint "El tocador de señoras", algú l'ha llegit? Per cert, recomano un altre novela ambientada en el Madrid de la posguerra "Invierno en Madrid" de C.J.Sansom...
Veig que us ha donat molt fort per Madrid.
La riña de gatos va ser un regal nadalenc de la meva germana i winter in Madrid el vaig llegir l'any passat...coses que passen.
Si no passa res, home. Jo avui a Olten, he estat petant una estona la xerrada durant la pausa del migdia amb un tio que ve de Madrid.
Publica un comentari a l'entrada