Doncs que resulta que vam agafar amb uns amics de la feina i ens vam anar a passar sis dies a la vall del Rin (o del Rhein, o del Rhin, com voleu). De fabula, companys! El primer dia, viatge cap el camp base, a Riquewihr (a 280 km de casa). El segon dia, super passejada per Ribeauvillé, on ens varem quedar a dinar. Les tres fotografies de la primera línia estan fetes en aquest poble. No us perdeu per res del mon el cartell anunciant els horaris d'obertura del Bar Saint Ulrich. Per la tarda vam anar a una altra cucada de poble: Eguisheim. Les tres fotografies de la segona línia estan fetes a aquest poble. El tercer dia, cap a Freiburg im Breisgau, que era dia de mercat. La primera fotografia de la tercera línia està feta en aquesta ciutat. El quart dia el vam passar a Strasbourg: una de les viles més boniques i amb més qualitat de vida que mai he vist. El cinquè dia el vàrem passar a Basel, una ciutat encisadora: les dues darreres fotografies estan fetes en aquesta ciutat, la darrera sabent que no deixarà indiferent en Sinfu. Finalment, el sisè dia, doncs de tornada cap a casa, fent unes paradetes de rigor per dinar i anar a prendre alguna cosa.
No cal que us digui que m'he fotut de choucroute , jambonneau i tot el que té la partícula wurst fins on us podeu imaginar. No, ara en serio. Les fotos dels enllaços son molt violentes, però hem menjat super bé i de molt bona qualitat: per exemple, la choucroute aux poissons. En el cas de Riquewihr us recomanaria de menjar a un resto gastronòmic que està d'allò més bé: la Grappe d'Or. I si la birra alsaciana és bonissima, què dir dels vins: els Sylvaner, Riesling, Gewurztraminer ... i el meu favorit: el Pinot Gris. En fi, que si mai us animeu ...
No cal que us digui que m'he fotut de choucroute , jambonneau i tot el que té la partícula wurst fins on us podeu imaginar. No, ara en serio. Les fotos dels enllaços son molt violentes, però hem menjat super bé i de molt bona qualitat: per exemple, la choucroute aux poissons. En el cas de Riquewihr us recomanaria de menjar a un resto gastronòmic que està d'allò més bé: la Grappe d'Or. I si la birra alsaciana és bonissima, què dir dels vins: els Sylvaner, Riesling, Gewurztraminer ... i el meu favorit: el Pinot Gris. En fi, que si mai us animeu ...
8 comentaris:
Guapíssim Batty.Quina enveja!!!...sana,of course.
jo crec que l'enveja no és mai sana... A mi el que més m'ha agradat és l'horari d'apertura del bar Saint Ulrich, una passada!
no sé que dir ni que pensar...això de "Whiskies Ecossais" fa pinta de whiskeria, com la que "visitar" un dia que feiem treball de camp amb una professora de cartografia....
I és clar, lo dels condons.....
Imagino que si teniu que fer un comentari sobre l'enveja sana esteu pensant en què en Sinfu no s'ha pogut estar de fer un post encara més gran per dir la seva. Ara bé, jo el que he de dir és que la meva enveja pel regal que li ha fet l'Alba a l'Emma, o imaginant el que s'està fotent de cuina basca fins el fons en Doc, no son gens sanes. Ho sento, algú havia de dir-ho. Canviant de tema, que no gaire, proposo que en Doc imprimeixi l'horari d'apertura del Saint Ulrich i li porti a l'Orlando: igual s'apunta a l'idea. Ja per acabar dir que si, que va ser una passada. I dic jo que aviam si ara m'animo un dia a veure una Landgesmeinde a Appenzell, passant abans per Luzern.
I és la veritat! sóc un envejós de mena....
Doncs no envegis tant, deixa't caure i ens anem de farra, home.
Per cert, aquest any no ens hem deixat caure per Colmar, però també és una visita que us recomano. En canvi, tot i que estava planificat de fer-ho, a la fi no ens vam deixar caure per Kayserberg: i mira que té pinta de se guapo, hein?. Finalment, un altre lloc que teníem al programa i al que no vam anar-hi és Triberg. Un altre cop serà!
Publica un comentari a l'entrada