 |
| amanida de meduses |
El passat 19 d'abril, un article de
Le Figaro va retenir el meu interès:
Vous aimez le poisson, vous adorerez les méduses ! A la base, l'article presentava un llibre de Philippe Cury i Daniel Paulyde:
Mange tes méduses! Réconcilier les cycles de la vie et la flèche du temps (abans de continuar, us proposo de donar un cop d'ull al CV dels autors a
amazon.com). Basant-se en aquest llibre, l'article ens presenta el resultat de la sobrepesca i els seus efectes en el medi ambient. A títol d'exemple el fet que, a Namíbia, els 10 milions de tones de sardines i 500'000 tones d'anxoves de la dècada dels 1960's es van transformar, gràcies a la sobrepesca, en 12 milions de tones de meduses. Car no és sols que amb la desaparició de les sardines i les anxoves desapareguessin també els seus predadors naturals, sinó que també va augmentar el zooplàncton, del que el conjunt d'aquestes espècies s'alimenten. En clau positiva, els autors subratllen que a la República d'Africa del Sud, on la gestió dels recursos pesquers és més estricte i es desenvolupa des de fa molts anys, la població de meduses no ha augmentat. Es simptomàtic en el cas d'una Mediterrània on s'estima que el 90% dels recursos estan sobreexplotats. Fet al que s'ha d'afegir, com a factors que afavoreixen la reproducció de la població de meduses: la destrucció dels fons marins per tècniques de pesca no adequades, l'increment de la temperatura de l'aigua del mar i la eutrofització del medi costaner. El missatge de Philippe Cury és clar:
Quan hi ha una voluntat política, una bona gestió dels recursos és possible. La gestió de la pesca s'ha de fer en relació als stocks existents, com es fa a l'Africa del Sud, però també a Austràlia o a Nova Zelanda. Perquè si no ho fem d'així ... haurem de menjar meduses.
Com imagino que la sola idea de menjar meduses us produeix urticària potser cal saber que xinesos i vietnamians les adoren en amanida, com podeu veure en
aquest vídeo. Per un paladar més occidental, potser sigui més apropiat fer un cop d'ull a la recepta d'aquest blog del
Club Chef Simon (no enredeu, que la family no te res a veure). En tot cas, sembla que la seva textura se situaria entre la del cogombre de mar i la del pop. Finalment, donat que el seu col·lagen és molt semblant al col·lagen humà, sembla que les meduses estan molt buscades per la industria cosmètica, però també la farmacèutica (
Le Point, 10.08.2010). Així, si l'interès de la industria cosmètica es concentra en el
col·lagen, utilitzat principalment en la producció de cremes anit-arrugues, la industria farmacèutica s'interessa enormement per una proteïna segregada per la medusa
Aequorea Victoria, que la fa fluorescent i que, tractada convenientment, es pot introduir a les celules per traçar el creixement dels tumors o l'evolució de bacteris patògens.
