Bàsicament el bookcrossing és deixar llibres a llocs públics perquè els recullin altres lectors que, un cop llegit el llibre, el tornaran a “alliberar”. Es registra el llibre a la web, i s’hi adjudica un codi que et permet seguir el viatge del llibre. Més informació a: www.bookcrossing-spain.com.
7 comentaris:
Bé,és una bona sortida per als llibres si estàs posant en marxa allò de la desmaterialització.Fa temps que ja n´havia sentit a parlar i just ahir,a un programa matinal de RAC 1,vaig sentir que cada Diumenge deixen un llibre a diferents llocs.
De tota manera sembla que el bookcrossing és quelcom més espontani,no?
M´estava preguntant si jo deixava el llibre del cercle simple vs cercle doble d´aquell famós geògraf de Toloriu,estaria molt de temps al mateix lloc.I ja no et dic res si li seguíssim la pista!
Home, Hands. Recorda que aquest país té una legislació molt dura amb els actes de terrorisme. Mira tu el pollo que han liat amb l'Ada Colau. Així que no m'atreveixo ni a pensar el que liarien amb el Cercle Simple vs Cercle Doble. Estic segur quetota la intel·lectualitat de Telecinco i de Intereconomia començaria a parlar-ne a les tertúlies i sortirien amb que a Catalunya es tortura als estudiants fent-los llegir un article inhumà. El que seria del tot fals, of course.
Doncs mira,com que vivim en un tipus de societat una mica estrany,és possible que el llibre en qüestió esdevingués una peça de coleccionista (no crec que Don Vito fes una tirada massa voluminosa d´exemplars)i acabés valent una pasta.
Vaig llençar tots els DAG que tenia per casa al container. No fotis que ara podria ser milionari i he perdut l'oportunitat de la meva vida! Menys mal que encara guardo els articles que va escriure en Sinfu i les teves tires còmiques de l'època dels Kremlins.
No fotis que no et vas,com a mínim,digitalitzar tots els DAG.En fi,jo per a sortir de dubtes proposo col.locar-ne un al E-bay a veure que passa.Tú que ets mig hacker no faries la gestió?Va home,que l´exemplar ja el poso jo i la pasta seria a repartis.De tota manera aposto a que els originals de´n Sinfu tenen més possibilitats.
Home, deixem-li fer-ho al Sinfu, que té molta més visió pels negocis i se'ls ha llegit tots. Jo, humilment, he de reconèixer que només me llegia aquells que sabia que me farien riure. I és que, com deia Plató: Molts cops una broma va ajudar enllà on la serietat oposava resistència.
Publica un comentari a l'entrada