dilluns, 22 de desembre del 2014

no me chilles, que no te veo

Crec que Ray Charles no hauria
anat mai al Noir d'Ivoire
Benvingut al Noir d'Ivoire. Imagina que arribes a un restaurant i et rep una cambrera que t'explica que estàs a un lloc especial, on experimentaràs les mateixes sensacions que tindries si estiguessis cec: entre elles, l'agudització de sentits com l'olor, el gust i la oïda.

Després de dir-te que fiquis la ma a la seva espatlla i que la segueixis, et conduirà a un menjador on no hi ha gens de llum i les finestres estan tancades.

I just perquè no et fiquis a plorar de impotència et donarà quatre nocions ràpides sobre com has de servir-te la beguda i el menjar en la foscor (de totes maneres, sembla que la penya acaba menjant amb els dits!). Afegeix a aquesta situació insòlita que el cuiner farà el necessari perquè, per exemple, acabis per confondre un magret de canard amb una truita fumada! De totes maneres, només hi ha un plat a la carta i el seu contingut és una sorpresa del chef!

Doncs això era el que'ns explicava un company de la feina que'ns estava proposant d'anar-hi un dia: per aquells que se'n recordin, el restaurant està a la zona dels antics docks, molt a prop de la pista de patinatge sobre gel a l'aire lliure, a la zona dels cinemes.

Jo només he fet una pregunta: també es paga la dolorosa (~66 euros) en la foscor?  Com ja m'imaginava, la resposta és que no. El pijerio té unes fronteres que limiten a l'oest amb un eventual pagament amb retalls de diari, sabes? Jo m'he dit que la única gràcia que l'he trobat al restaurant és que segur que no deus tenir mai la sensació de ser invisible als ulls del cambrer. Per la resta, si mai et dona per sentir noves sensacions, recorda que a casa nostra també hi han llocs amb cuina sorpresa.