Tiu, ara t'has passat! Aquest (de la foto) és el meu paraigua, que m'acompanya a tot arreu quan surto a la muntanya! I aquest cop mateix ens va lliurar d'un bon ruixat!. Autèntic i genuí paraigua de pastor comprat a la fira de bestiar d'Esterri d'Àneu fa uns quants anys (102 cm de longitud plegat i 128 cm de diàmetre obert). La motxilla és una Karrimor de 60 litres que té més de 30 anys i està quasi com el primer dia! (i no feu la broma fàcil de dir que no l'he feta servir, eh?, que no és veritat). Pel que fa a l'endevinalla, ho has encertat tot: som els que dius que som i la teva descripció del medi físic impecable: calcària pròxima al batòlit de la maladeta. De fet, tornàvem de visitar el Forau d'Aigualluts (a la foto, la cascada d'Aigualluts i el cim de l'Aneto al fons). Una bona passejada, creieu que algun cop la podríem fer plegats?
3 comentaris:
No t'empipis, Doc. Vull que recordis que no t'hem jutjat mai: i no és ara que començarem a fer-ho. Que't prenguis per la Mary Poppins dels Pirineus ens sembla tant respectable com totes les altres coses rares que se't coneixen. Sempre seràs el nostre amic, encara que, de vegades (i aquesta és una), no ens ho fiquis massa fàcil. I sobre si un dia podem fer junts la passejada ... i tant, home. I tant !!!
Quan vinguis a Irlanda el portaràs? Per que aquí, quan bufa el vent i plou els paraigües es trenquen...millor l'anorak i una gorra.
L'anorak ja el té, per la gorra ... podries deixar-li la teva barretina d'intel.lectual vallesà?
Publica un comentari a l'entrada