dimarts, 24 d’agost del 2010

Vaques


Aquestes són les vaques (que no veques) al costat de ca la sogra a Ardkitt (Bandon). Em van fer pensar en el poema de la Vaca Suïssa.
VACA SUÏSSA
Joan Oliver

Quan jo m'embranco en una causa justa
com En Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta!

La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut ànima d'esclau.
A mi em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja hoi sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
jo sóc la vaca de la mala llet!


8 comentaris:

Roy Batty ha dit...

No, si ja ho deia la Maria Antiga: quin regust que dona de tenir un amic tant intel.lectual com en Sinfu. Segur que si hagués estat en Long John qui hagués vist les vaques del costat de ca la teva sogra, enlloc d'aquest gran poema ens hauria penjat un vídeo

sinfu ha dit...

En un principi em va pasar pel cap allò de "tengo una vaca lecheeeera..." però mira tu, va sortir així!

Roy Batty ha dit...

No, si ... el que deia de tu la Maria Antigua, tio. I quan hom és un intel.lectual, doncs perquè amagar-se, no?

Israel Hands ha dit...

Sort que no et va passar pel cap aquella gran peli "La vaca y el Prisionero",qualsevol li explica a la sogra que estás buscant a en Bou entre les vaques.

Roy Batty ha dit...

La vaca y el prisionero ... un gran film que no va comptar en el seu moment amb la comprensió de la critica, que el va qualificar com d'una sòrdida historia d'introspecció zoofílica barrejada amb un dels temes adorats pels directors de cinema escandinaus. Base cinematogràfica inequívoca dels grans films protagonitzats per en Pep Sazatornil, és un dels films favorits d'en Sinfu (també conegut com El Delegat), que ha anomenat a la seva vaca Margueritte.

sinfu ha dit...

La vaca y el prisionero... Gran film! era en Fernandel l'actor? i la vaca es deia Margarita?

Israel Hands ha dit...

Correcte,Sinfu,correcte.

Roy Batty ha dit...

Es que el Sinfu és un sentimental. Aquí el teniu en una foto disfressat d'aquell gran actor que fou en Fernandel en una parodia d'aquell gran film. A més que, a Cork, se dice, se habla, se comenta, que quan li canta una cançó a la vaca acaben tots dos tant excitats que acaben ballant pogos.