El proper dia 13 de febrer tindrem un referèndum d'allò més emotiu, car es tracta, ni més ni menys, que de decidir si els ciutadans-soldats poden continuar a guardar les armes a casa, o estaran obligats de deixar-les a l'arsenal més proper. I també decidirem sobre la llibertat d'adquisició i port d'armes. Naturalment, és una iniciativa promoguda des d'una esquerra, que considera que tenir armes a casa és perillós -en particular per les dones, en cas de discussions de parella- i que el monopoli del port d'armes és exclusiu de l'estat. Son els mateixos que volen acabar amb els ciutadans-soldats per professionalitzar la defensa del país i de la seva neutralitat.
19 comentaris:
Per commencer us diré que tot i pensar que després del me pas pel gloriós "ejjquérzito espacio", la milícia és una puta merda i braç executor dels designis de l'estat, preferiria el model helvètic. Si ha d'existir un exèrcit, crec que millor que sigui un deure ciutadà (a on hom guarda el kalashnikov a l'armari de la roba) que no pas una casta professionalitzada i mercenària. Una altre cosa és que es pugui anar al súper i et puguis comprar un winchester com qui compra una aspiradora. I pel que fa al tema de la violència domèstica masclista em sembla que pixen fora de l'orinal, i sinó que es mirin els casos de violència a les espanyes i veuran que els "machus ibèricus" utilitzen qualsevol cosa quan actuen "por cojones"...
Jo estic d'acord amb tot el que dius i afegiria que ja n'estic fins els collons d'una prohibició darrera l'altra. I que arribarà el dia en que voldran prohibir quelcom amb el que en principi jo estaria d'acord, i votaré que no. Perquè puc fer-ho en el país on visc, i perquè vull que aquest dret no es perdi mai! Es que arriba un moment en que't demanes què sap fer l'esquerra aquests darrers anys que no sigui acabar amb les poques llibertats individuals que queden, sotmetent-les a un interès col.lectiu del que començo a no tenir res a fotre si solament serveix per anul.lar-me com a persona. Potser tot aixo no tingui res a veure amb les armes ... però i tant que si!
L´únic que li queda a l´esquerra d´esquerra,és el nom.Aquí i allà.
Per cert, que m'agrada la vostra capacitat d'observació (si, ara sortiu-me amb lo de la presbícia, que ja us conec) ... En fi, que esperava algun comentari de l'estil de si sabeu de molts exèrcits on els oficials els hi passin el raspall a les botes dels soldats. No, tranquils, no ho fan sovint! XDD Però és tota la gràcia de la foto, collons!
A l'equerzito aspañorl si no portaves les botes netes et fotien una patada al cul!
Sinfu,que dic jo que un futur gran escriptor hauria de tenir el coratge necessari per anar més enllà del format imposat per twitter. En fi, dic jo, eh? Perquè igual és que vas massa cansat. No, no. No per la feina. Potser és que ara son més ràpides que tu!
Val a dir que encara conservo les meves botes reglamentàries que aquell insigne ministre de defensa, don Narciso Sierra, em va donar (bé, no ell en persona) un dia gris de desembre de 1988 al la caserna del Gardeny a la ciutat de Lleida. Aquelles botes van viure patejades importants, guàridies, formacions, instrucció, desfilades i fins i tot una pluja de vòmit de l'entranyable brigada Miguel Tirado García, una nit en la que aquell defensor de la pàtria portava moltíssims carajillos i copes a sobre. Vaig estar de sort, perque un ràpid moviment em va salvar de rebre l'impacte d'aquella erupció quasi volcànica que va anar a parar al damunt d'un pobre caporal de Terrassa. La farum que va deixar a la companyia va ser de les que fan època i la cara del pobre Gassó, intentant reprimir les seves pròpies arcades, encara estan a la memòria de tots els que vam viure aquell gloriòs dia. Finalment vam haver d'acompanyar al valeròs suboficial ( que va acabar de vomitar a una galleda d'escombraries davant l'atònita mirada de 200 soldats) a la seva habitació, arrossegant-lo entre quatre soldats, com quan a les pel.lícules se'n porten als ferits de primera línea de foc. Les botes, tot s'ha de dir, van resistir aquella "perillosa" situació gràcies a la meva ràpida actuació i a un raspall i al Kàmfor que guardava al meu armari.
Es un relat molt entranyable, Sinfu. Encara que, qui més, qui menys, ha passat per una trompa a la mili, no?
Ja has anat a votar? suposo que hauràs deixat el kalasnikof a casa...
Home, ningú ha dit que hagi de ser obligatori d'anar armat pel carrer. I tampoc es que hagi estat mai permès de portar un arma de manera ostensible: a menys que estiguis servint a la milícia. Sobre lo altre, vaig votar per correu. Acabo de veure els resultats i l'iniciativa no ha passat la doble majoria: cantons i poble. Res no ha canviat, doncs.
Mmmmm ... Cap comentari?
Una pregunta si que te la vull fer...has fet la mili? tot i tenir una edat, vols dir que no hauries de fer el servei d'armes? com a mínim podries llegir els mapes a les maniobres, que é jo, i així igual et donaven una Luger un un Colt que mola més!
Imagino que tots tenim un mal dia, Sinfu. La cosa és que ... és impossible que l'hagis tingut amb mi.
Comencem perquè estic segur que ningú se sentirà decebut sinó comento a Internet la relació jurídica que jo hagi pogut tenir amb l'exèrcit espanyol pre-constitucional. Sobre les altres al·lusions, i tenint en compte que un dia et vas plantejar el periodisme com alternativa professional, et diré que nos has llegit els bons diaris, Sinfu. Ningú està obligat a tenir cap arma a casa ni a passejar-se amb ella. I si com ciutadà soldat (has entès de veritat el concepte?) no vols tenir l'arma a casa, la deixes a la caserna i cap problema. I si, com jo, no vols tenir cap arma a casa, no la tens i cap problema. La posició que jo comparteixo amb la majoria dels meus ara compatriotes és la del ciutadà Voltaire: No estic d'acord amb el que dius, però defendré amb la meva vida el teu dret a expressar-ho. Saps quin és el problema de veritat? El problema és que hi ha una certa esquerra de tradició marxista que té una por patològica d'un poble en armes. Un poble que, per altra banda, degudament educat sobre la seva utilització, és la millor garantia contra qualsevol tipus de dictadura. I parlo en coneixement de causa perquè, les armes militars, eren les úniques que pretenia prohibir de tenir a casa l'iniciativa. Totes les altres que, par tradició utilitza la burgesia (armes de caça i de tir "esportiu") no entraven en la llei. I si per defensar que l'estat no ha de tenir el monopoli de les armes i que el poble que ha de defensar la Confederació té dret a disposar de les armes amb que ha de fer-ho on ho consideri més adient (sense obligar a ningú a fer res que no vulgui) ... doncs si per defensar això soc per tu un nazi, doncs compartiré aquest honor amb penya com Durruti, Ascaso i Oliver. Què hi farem, Sinfu? Una altra cosa, com visc en un país lliure, i puc escollir sobre aquest tipus de coses, excusa'm sinó t'accepto la Lüger: com tu saps és una vella arma de nazis, adorada pels feixistes espanyols i aquí mai va tenir cap èxit. No et preocupis, si hagués de portar una arma seria una SIG-Sauer (ja saps, surt a molts llibres de novel·la negra), de fabricació local, considerada com una de les millors fins i tot pels americans. Una abraçadota, Sinfu.
Doncs mira tu, em disculpo per tot el que t'hagi fet sentir malament després del meu comentari. Per intentar aclarir el tema, et diré que parlava de la mili a Suïssa, (en conya) i que jo no m'ho prenia gens en serio, tot i que veig que tu si que t'ho prens ...de les pistoles, doncs mira, els noms que em van venir al cap, ara que si tu fas aquestes lectures, ja no és cosa meva. Que tingui un mal dia o no, em sembla que ets ben lliure de pensar el que vulguis, jo no sé quin tipus de dia tenies quan vas llegir el meu post. Darrera del meu comentari (potser m'hauria d'haver callat i no dir res) només hi havia la voluntat de petar-la amb tu i els altres, tot i que els altres no hi son, i potser no els interessa una merda aquest tema. En fi, que encara no entenc com és que veus certes lectures en el que et pugui dir, i és més, jo de donar lliçons als altres sobre el que fer, que pensar i com actuar...
Una abraçada,
Sinfu
Em perdonareu que no hagi dit ni ase ni bèstia. Ja sabeu que jo no vaig fer la mili i, posats a provocar, afegiré (també ho sabeu) que era (sóc) no-violent i antimilitarista. A la meva època hi havia objectors de tota mena, n'hi havia com jo (vull dir que anàvem -anem- amb el lliri a la mà) però també n'hi havia que haurien servit un altre exèrcit, per exemple un de català (així recordo un objector de Reus, l'Agustí).
Per tant, de moment no opinaré sobre el tema. Però continuo preferint les flors (millor al bosc que a casa) que les armes.
Jo crec que cadascú pot dir el que vulguis. El que passa és que, no sé si son les tertúlies o què, però això de que el que no està conmigo està contra mi acabarà passant-nos factura. Aquí estem parlant d'armes. Però és exactament el mateix si parlem del tabac, de les autopistes a 80km/h, de l'obesitat i de jo no sé quantes coses més. Vull dir que, personalment, n'estic ja de prohibicions fins els collons. I que hi ha una certa fase entre l'impotència de certes idees polítiques i una passió compulsiva per amargar-li la vida al ciutadà. Aquí no hi ha ni el 10% de la violència armada de França que justifiqui cap mesura d'aquest tipus. I a les autopistes alemanyes, malgrat no haver límits a la velocitat, no hi han més morts que a d'altres països. Val ja de prohibir i anem a recuperar tot el que ens han fotut! Aquest és el meu missatge. Però és el meu. I cadascú té el seu, faltaria més! Una abraçada a tots
Nens, jo no estic contra ningú, faltaria més... i com deia l'Eduard Pons Prades "de vegades el millor amic de l'home i la dona és un llibre, d'altres una pistola". I com que ja fa temps que us conec a tots, sé (tot i que no sempre) el que penseu, i no m'imaginaria al Pierre amb un kalashnikov, ni al Roy a les barricades amb un ram de lliris, ni al Hands bevent una San Miguel. Que l'esquerra té més complexes que un adolescent davant d'un mirall ja ho sabem, que la dreta és corrupta també ho sabem...prohibit prohibir?
Ja està! ja l'has tornat a fer dient que en Hands beu San Miguel ... Ara que, els demés no ho tenim millor si ens mirem a la foto amb que ens presentem com Catalans Universals! :D
Publica un comentari a l'entrada