M'han vingut a la memòria dos altres personatges que van seguir la mateixa carrera i van obtenir un reconeixement similar de la part dels demòcrates del nostre país: [1] i [2]. També he recordat un dia que, amb una birra a la mà, estava assegut a les escales del Moll de les Drassanes i vaig pensar que teníem sort que la dreta espanyola no hagués realitzat encara que si Franco hagués mai parlat en català, molts ciutadans del país li haurien perdonat més d'un crim: sospito que al PP ja se n'han assabentat i estan trabajando en ello. També vaig pensar que si, els Àustries o els Borbons, haguessin designat Barcelona com capital del regne, Castella s'hauria independitzat des de fa la tira de temps i seria una república més o menys moderna. El que arriba a fer una birra de més, companys!
En fi que, mejor no meneallo. Perquè com deia en Espriu: Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria allunyar-me'n, nord enllà ... Vull dir que, calia tenir molt poc amor propi, per demanar-li a aquest individu que escrigués aquest article. El que deia, el dia que la dreta espanyola s'assabenti que només es tracta de parlar en català ...
òstia! el del vaso de agua clara...aquest era un dels intelectuals del règim...l'altre se n'anava de putes i a sopar amb els amigots feixistes cada nit a Barcelona i de matinada anaven al Camp de la Bota a veure els afusellaments...
Tan jove i sota els efectes del alcohol...però podria haver passat. Imagina't ara que hi haguesin llocs a Amèric anomenats Sant Francesc, Els Àngels, Sant Didac, Santa Roseta...
No fa pas massa un alumne em va preguntar pel rei. Li vaig explicar qui era i tota les martingales darrera la seva carrera, i com que estàvem a una aula de la Uni (amb pantalla gegant d'ordinador, connexió d'internet-queden lluny els dies d'un únic ordinata per a tota la penya del nostre dept-projector...) vaig ensenyar-los el video del jurament de sa majestad davant del Paco a les Cortes...van flipar! ja ho diuen allà que Spain is different....o no?
El més fort de tot és que, com tu dius, l'individu que acabava la nit de juerga al Camp de la Bota, va acabar sent marquès. I amb el cul com una patena, gràcies a les llepades dels demòcrates que governen i han governant aquest país. Sobre els afusellaments, recordar que, a més d'assassinats, els fills del poble van tenir dret a un tractament digne del que s'espera de la penya del si a la vida en un primer moment. Més tard, se'ls va condemnar a la vergonya d'una segona mort, tant o més indigna, quan tot el reconeixement que se'ls devia es va veure reduït a una senyal explicativa en el lloc on hi havia el parapet on van morir. Gràcies als responsables municipals, la senyal explicativa no trenca amb l'estètica urbanística del Fòrum i, sinó la busques amb decisió, passa completament desapercebuda en el conjunt. Es curiós de constatar que, entre els participants a l'acte d'inauguració de la senyal explicativa, no hi hagués cap ni un dels miserables que van anar a l'església de l'Opus pel funeral d'en Porcioles. Potser perquè ni eren veins de cap dels assassinats, ni havien anat mai amb cap dels seus fills a la mateixa escola.
La desmemòria històrica...i veure que cap dels grans diaris i tv parlen del seu passat...només calia veure els comentaris a La Vanguardia del dia, tots dient allò de que era tan bon home i ni una discrepància (Si n'hi va haver va se censurada-ofcourse- com en temps del que tenia per amics a Hitler o aMussolini).
En Xavier Roig, un tio a qui admiro pel seu franc parlar i també perquè coincideixo amb moltes de les seves idees (ni de lluny totes!), va publicar un article molt interessant que avui han recordat a l'Ara: Xenòfobs amb Catalunya. A l'espera que el moderador autoritzi la meva resposta(un extracte dels posts al GS, us proposo de llegir-la: Aviam si resultarà que el problema no son solament els "botiflers", sinó la falta de dignitat dels líders polítics del nostre país i del poble que els vota. En Sentis, en Porcioles, en Samaranch. Què els va fer mereixedors dels panegírics ditiràmbics de la classe política del nostre país? El cas d'un d'ells que, poc després d'entrar amb les tropes de Franco a Barcelona, va publicar a La Vanguardia un article (Finis Cataloniae) on es felicitava de la fi del film de gàngsters del govern de la Generalitat, abans d’anar a Madrid a robar la biblioteca personal de Juan Ramón Jiménez. El cas d'un altre, del que es diu que se n'anava de meuques i a sopar amb els amigots feixistes cada nit a Barcelona, i que de matinada anaven a veure els afusellaments al Camp de la Bota. El Camp de la Bota ... on, per no trencar l'estètica del Fòrum, aquells que van donar la seva vida lluitant contra el franquisme, no han tingut dret a res més que a una "Senyal Explicativa"! . Afegir que el dia de l'inauguració d’aquesta “senyal”, no es va veure cap ni una de les personalitats que van anar a l'església del Opus Dei a plorar la mort de Porcioles. Podem seguir pensant que el problema son els botiflers? El problema no serà més aviat tot un país que ha perdut la seva dignitat?
Acabo de deixar un altre comentari al ARA a un vergonyós article d'en Toni Soler: Sentís, Ridao. Ja veurem si passa la moderació, l'article diu així: "Sentís és un home a qui la guerra peta a la cara ... però després es va acomodar al franquisme" ... Perdó? Es això un nou capítol del revisionisme, com els viscuts amb Porcioles o Samaranch? Recomano la lectura del seu article "Finis Cataloniae", a La Vanguardia del 17.02.1939, poc després de la seva entrada a Barcelona fent part de les tropes de Franco. Sobre l'expol.li ulterior de la biblioteca de la biblioteca personal de Juan Ramón Jiménez, a la casa museu del premi Nobel també trobareu un record sobre aquest lamentable ciutadà que fou en Carles Sentis.
El que et deia de La Vanguardia Española, tan bon punt vaig veure a la web que el pàjaru l'havia palmat vaig veure que hi tenien varis articles sobre el 'susodicho', i un d'ells era una selecció dels seus articles. Quan vaig veure que no hi havia el Finis Cataloniae vaig deixar un comentari (era el primer ) on deia que s'havien deixat el seu millor article. Va ser publicat i 5 minuts després retirat. No es va publicar cap més comentari en aquesta secció del recull d'articles, i la resta de comentaris a tots els links de la notícia eren de reconeixement i ensabonament del cràpula...ja puc dir que he sofert la censura franquista al 2011 !!!!
El Toni Soler em té una mica fart de les seves conyetes...no és la primera vegada que se li veu el plumero. Això passa per ser un panxa contenta hi viure del cuentu. Però el teu comentari és genial. Seria molt difícil que un secretari personal de en Goebels hagués pogut fer el mateix que en Carlos Sentis a Alemanya, però aquí com que si et peta la guerra a la cara, mira no és culpa teva....Mai no va tenir el coratge de reconèixer el que va fer. Aquesta mena de gent, els traïdors de casa són pitjor que els enemics declarats! Però si la gent i els que remenen les cireres al país no en diuen ni cinc del costat fosc del fulano, "apaga y vámonos"
I aquí teniu una perla publicada el 22 de febrer de 1939 a "La Vanguarida Española" de Carlos Sentis anomenat "Material de guerra de ida y vuelta" on es retrata un altre cop. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1939/02/22/pagina-5/33121737/pdf.html
Acabo de veure que m'han publicat els dos posts a l'ARA. També que la claca dels autors ha fugit el debat i ha actuat a tota pastilla per amagar els meus posts. Bé, això no és més que un plus en la meva idea sobre el que passa amb aquest país. Me llegit l'article i vist el vídeo, Sinfu. Bones troballes!
ara si que m'emprenyo! aquest títol és nostre!!! http://www.lavanguardia.com/cultura/20110721/54189320310/una-emotiva-ceremonia-despide-al-catalan-universal-carles-sentis.html
Ni sinviti pirticulirminti (aquest si que va ser un surfista ....)
19 comentaris:
M'han vingut a la memòria dos altres personatges que van seguir la mateixa carrera i van obtenir un reconeixement similar de la part dels demòcrates del nostre país: [1] i [2]. També he recordat un dia que, amb una birra a la mà, estava assegut a les escales del Moll de les Drassanes i vaig pensar que teníem sort que la dreta espanyola no hagués realitzat encara que si Franco hagués mai parlat en català, molts ciutadans del país li haurien perdonat més d'un crim: sospito que al PP ja se n'han assabentat i estan trabajando en ello. També vaig pensar que si, els Àustries o els Borbons, haguessin designat Barcelona com capital del regne, Castella s'hauria independitzat des de fa la tira de temps i seria una república més o menys moderna. El que arriba a fer una birra de més, companys!
En fi que, mejor no meneallo. Perquè com deia en Espriu: Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria allunyar-me'n,
nord enllà ... Vull dir que, calia tenir molt poc amor propi, per demanar-li a aquest individu que escrigués aquest article. El que deia, el dia que la dreta espanyola s'assabenti que només es tracta de parlar en català ...
òstia! el del vaso de agua clara...aquest era un dels intelectuals del règim...l'altre se n'anava de putes i a sopar amb els amigots feixistes cada nit a Barcelona i de matinada anaven al Camp de la Bota a veure els afusellaments...
Tan jove i sota els efectes del alcohol...però podria haver passat. Imagina't ara que hi haguesin llocs a Amèric anomenats Sant Francesc, Els Àngels, Sant Didac, Santa Roseta...
No fa pas massa un alumne em va preguntar pel rei. Li vaig explicar qui era i tota les martingales darrera la seva carrera, i com que estàvem a una aula de la Uni (amb pantalla gegant d'ordinador, connexió d'internet-queden lluny els dies d'un únic ordinata per a tota la penya del nostre dept-projector...) vaig ensenyar-los el video del jurament de sa majestad davant del Paco a les Cortes...van flipar! ja ho diuen allà que Spain is different....o no?
El més fort de tot és que, com tu dius, l'individu que acabava la nit de juerga al Camp de la Bota, va acabar sent marquès. I amb el cul com una patena, gràcies a les llepades dels demòcrates que governen i han governant aquest país. Sobre els afusellaments, recordar que, a més d'assassinats, els fills del poble van tenir dret a un tractament digne del que s'espera de la penya del si a la vida en un primer moment. Més tard, se'ls va condemnar a la vergonya d'una segona mort, tant o més indigna, quan tot el reconeixement que se'ls devia es va veure reduït a una senyal explicativa en el lloc on hi havia el parapet on van morir. Gràcies als responsables municipals, la senyal explicativa no trenca amb l'estètica urbanística del Fòrum i, sinó la busques amb decisió, passa completament desapercebuda en el conjunt. Es curiós de constatar que, entre els participants a l'acte d'inauguració de la senyal explicativa, no hi hagués cap ni un dels miserables que van anar a l'església de l'Opus pel funeral d'en Porcioles. Potser perquè ni eren veins de cap dels assassinats, ni havien anat mai amb cap dels seus fills a la mateixa escola.
La desmemòria històrica...i veure que cap dels grans diaris i tv parlen del seu passat...només calia veure els comentaris a La Vanguardia del dia, tots dient allò de que era tan bon home i ni una discrepància (Si n'hi va haver va se censurada-ofcourse- com en temps del que tenia per amics a Hitler o aMussolini).
Bo l'article del enyorat Manolo....
En Xavier Roig, un tio a qui admiro pel seu franc parlar i també perquè coincideixo amb moltes de les seves idees (ni de lluny totes!), va publicar un article molt interessant que avui han recordat a l'Ara: Xenòfobs amb Catalunya. A l'espera que el moderador autoritzi la meva resposta(un extracte dels posts al GS, us proposo de llegir-la: Aviam si resultarà que el problema no son solament els "botiflers", sinó la falta de dignitat dels líders polítics del nostre país i del poble que els vota. En Sentis, en Porcioles, en Samaranch. Què els va fer mereixedors dels panegírics ditiràmbics de la classe política del nostre país? El cas d'un d'ells que, poc després d'entrar amb les tropes de Franco a Barcelona, va publicar a La Vanguardia un article (Finis Cataloniae) on es felicitava de la fi del film de gàngsters del govern de la Generalitat, abans d’anar a Madrid a robar la biblioteca personal de Juan Ramón Jiménez. El cas d'un altre, del que es diu que se n'anava de meuques i a sopar amb els amigots feixistes cada nit a Barcelona, i que de matinada anaven a veure els afusellaments al Camp de la Bota. El Camp de la Bota ... on, per no trencar l'estètica del Fòrum, aquells que van donar la seva vida lluitant contra el franquisme, no han tingut dret a res més que a una "Senyal Explicativa"! . Afegir que el dia de l'inauguració d’aquesta “senyal”, no es va veure cap ni una de les personalitats que van anar a l'església del Opus Dei a plorar la mort de Porcioles. Podem seguir pensant que el problema son els botiflers? El problema no serà més aviat tot un país que ha perdut la seva dignitat?
I ja que hi som. També us proposo de llegir aquest article. Quim Monzó: "Fa quinze anys que no convido ningú a sopar a casa"
Acabo de deixar un altre comentari al ARA a un vergonyós article d'en Toni Soler: Sentís, Ridao. Ja veurem si passa la moderació, l'article diu així: "Sentís és un home a qui la guerra peta a la cara ... però després es va acomodar al franquisme" ... Perdó? Es això un nou capítol del revisionisme, com els viscuts amb Porcioles o Samaranch? Recomano la lectura del seu article "Finis Cataloniae", a La Vanguardia del 17.02.1939, poc després de la seva entrada a Barcelona fent part de les tropes de Franco. Sobre l'expol.li ulterior de la biblioteca de la biblioteca personal de Juan Ramón Jiménez, a la casa museu del premi Nobel també trobareu un record sobre aquest lamentable ciutadà que fou en Carles Sentis.
El que et deia de La Vanguardia Española, tan bon punt vaig veure a la web que el pàjaru l'havia palmat vaig veure que hi tenien varis articles sobre el 'susodicho', i un d'ells era una selecció dels seus articles. Quan vaig veure que no hi havia el Finis Cataloniae vaig deixar un comentari (era el primer ) on deia que s'havien deixat el seu millor article. Va ser publicat i 5 minuts després retirat. No es va publicar cap més comentari en aquesta secció del recull d'articles, i la resta de comentaris a tots els links de la notícia eren de reconeixement i ensabonament del cràpula...ja puc dir que he sofert la censura franquista al 2011 !!!!
El Toni Soler em té una mica fart de les seves conyetes...no és la primera vegada que se li veu el plumero. Això passa per ser un panxa contenta hi viure del cuentu. Però el teu comentari és genial. Seria molt difícil que un secretari personal de en Goebels hagués pogut fer el mateix que en Carlos Sentis a Alemanya, però aquí com que si et peta la guerra a la cara, mira no és culpa teva....Mai no va tenir el coratge de reconèixer el que va fer. Aquesta mena de gent, els traïdors de casa són pitjor que els enemics declarats! Però si la gent i els que remenen les cireres al país no en diuen ni cinc del costat fosc del fulano, "apaga y vámonos"
I en Quim, tampoc l'ensabonaré massa, que igual li agrada, però que bo que és el bandarra!
I aquí teniu una perla publicada el 22 de febrer de 1939 a "La Vanguarida Española" de Carlos Sentis anomenat "Material de guerra de ida y vuelta" on es retrata un altre cop.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1939/02/22/pagina-5/33121737/pdf.html
Aquí una entrevista sobre els franquistes catalans...
http://www.youtube.com/watch?v=cBKmcQRa3FY
Acabo de veure que m'han publicat els dos posts a l'ARA. També que la claca dels autors ha fugit el debat i ha actuat a tota pastilla per amagar els meus posts. Bé, això no és més que un plus en la meva idea sobre el que passa amb aquest país. Me llegit l'article i vist el vídeo, Sinfu. Bones troballes!
ara si que m'emprenyo! aquest títol és nostre!!!
http://www.lavanguardia.com/cultura/20110721/54189320310/una-emotiva-ceremonia-despide-al-catalan-universal-carles-sentis.html
Mare meva! El que faltava pel duro.
Publica un comentari a l'entrada